Geòrgia i la polarització

Geòrgia, oh Geòrgia

No, no, no, no, no peace I find

Just an old sweet song

Keeps Geòrgia on my mind

Hoagy Carmichael, 1930

That Geòrgia s always on

La meva, my, my, my, my, my, my, my, my mind

             Lennon & McCartney, 1968

La notícies provenen de la Geòrgia meridional nord-americana, no de la pàtria caucàsica de Iósif Stalin o Laurenti Beria. La victòria per un grapat de vots (50,5% - 49,5%) dels candidats demòcrates al Senat tindrà una efecte crucial en la política nord-americana dels propers dos anys i, per tant, en el (des) ordre global. Joe Biden disposarà de majories operatives en les dues cambres de Congrés que li permetrien implementar les seves polítiques --quan menys-- fins a les properes midterm elections al novembre de 2022. Aquestes potser podrien corregir l'empat entre republicans i demòcrates (50/50 senadors), si el contraatac trumpista pren cos en l'immediat futur. Hi seriosos dubtes que així, després de l'intent insurreccional a Capitol Hill el dia de l'Epifania.

Ara el vot qualificat de la vicepresidenta Kamala Harris podrà decantar en cas d'empat les iniciatives legislatives de Biden. Malgrat una reduïda majoria, la majoria demòcrata a la Cambra dels Representants sota el lideratge de la insubmergible octogenària Nancy Pelosi també augurés 1 suport estable al nou president.

Potser el lector consideri excessiu asseverar que el socialisme extremista va sortir vencedor en les eleccions senatorials de Geòrgia. Però no es tracta d'una mentida news d'última hora. Correspon a les pròpies declaracions de la derrotada candidata republicana Kelly Loeffler, qui durant la campanya electoral insistia que el socialisme s'apoderaria dels USA si el seu contrincant afroamericà, el Reverend Raphael Warnoch, pastor a l'Església Baptista on va predicar el Dr. Martin Luther King a Atlanta, guanyava les eleccions. Els ombrívols vaticinis de la milionària candidata, a qui també se la coneix per les seves oponents polítics com KKKelly per les seves simpaties pel Ku Klus Klan, s'han portat a efecte.

No obstant, la derrota dels candidats republicans no implicarà la imposició a Geòrgia d'un model polític com el que van advocar Stalin i Beria en l'homònima república del Caucas.

Molt es parla equivocadament en els últims temps de polarització. Seria més ajustat precisar que es tracta una confrontació provocada per la dreta reaccionària, la qual fa seu la màxima de 'com pitjor millor' per avançar en els seus interessos de dominació econòmica. A resultes de tal confrontació es pretén forçar una polarització en tot moment i sense descans. Així, es tractaria de deslligar tota classe d'improperis i d'articular fal·làcies sense fi per accedir i mantenir la seva influència en el govern i en les institucions de poder. La dreta intolerant no dubta a regalar les orelles d'aquells electors que només esperen dels seus polítics la victòria electoral a tota costa. Són votants a 'pinyó fix' disposats a donar ales a un populisme irrefrenable i al·lucinant en què la mentida campa al seu aire. El propòsit és assegurar vots captius, com els racistes de Savannah (on per cert han perdut els republicans), o els frustrats rednecks de l'Amèrica profunda, nostàlgics d'uns EUA que manen i controlen el món.

El populisme imperant en USA, així com en altres latituds, ha de ser qualificat de 'reaccionari', ja que és precisament el que pretén: tornar a una posició anterior en la qual el poder i l'hegemonia social els pertanyia de manera incontestable. Amb aquesta finalitat es despleguen les pràctiques conegudes com winner-takes-all, característiques dels països d'anglosaxons i de les seves polítiques de confrontació (confrontational politics), i basades en la regla majoritària del 50 + 1. Els seus proponents tracten d'imposar un model del qual bé faríem en allunyar-nos al Vell Continent.

Paradoxalment, el Brexit podria haver facilitat el nostre allunyament de la polarització a l'haver consolidat la nostra preferència per les polítiques de regulació i el necessari acord interpartidari per consolidar la nostra unitat en la diversitat. Siguin d'agrair la convicció i decència que han desenvolupat l'equip negociador de Michel Barnier en les últimes rondes de la formalització del divorci UE-UK. En el nostre full de ruta ha de ser sempre prioritari mantenir el nostre model social europeu apuntalant l'Estat del Benestar. El populisme reaccionari vol eliminar sense concessions, no us oblideu; encara que això es pretengui dur a efecte injustament amb la justificació circumstancial de la meitat més un dels electors o decisors de torn.

Ja veuen vostès. Com el món va cap a la confrontació --la guerra civil com comentàvem en els nostres anterior article sobre ' El dilema social ' - perquè no només es vol guanyar sinó arrambar amb totes les apostes i interessos en joc i destruir l'adversari convertit en enemic, i a què s'ha d'afusellar si arriba el cas. Es tracta d'una deletèria axiologia civilitzatòria que no fa fàstics a la cerimònia de confusió de cridar 'socialistes' als que s'autodefineixen 'liberals', segons la pròpia argot polític nord-americà estableix. Bé faran els països membres de la UE a unir en major mesura els seus esforços, com ja van certificar amb el seu comportament electoral a les passades eleccions europees de maig de 2019.

Llavors, la premonició preelectoral que els euroescèptics xenòfobs, populistes, ultranacionalistes (amb i sense estat) o els parafeixistes d'extrema dreta posarien en subhasta a la UE no es va materialitzar. En realitat, dos de cada tres eurodiputats electes van manifestar voler una UE cada vegada més unida, tal com van afavorir els pares fundadors en el Tractat de Roma de 1957.

Bon any 2021, i vacuneu-vos per favor.