L'embolic de les vacunes

Aquest és un país on ens creiem purs i decents però després, ens comportem com a veritables troglodites i pocavergonyes. El millor exemple el podem trobar, ara mateix, en el procés de vacunació, que se suposa, hauria de servir per allunyar la tragèdia del coronavirus que amenaça amb portar-nos al cementiri o la ruïna total. Ni en aquestes circumstàncies tan dramàtiques hem estat capaços de ser seriosos i responsables. Aquí el que s'imposa de nou és l'argúcia d'uns, el parany d'altres i l'evidència final que "el campi qui pugui" segueix tan vigent avui com en els segles precedents.

Ara l'escàndol esquitxa als caps de les Forces Armades. Mentre els guàrdies civils s'empassen el marró de perseguir els delinqüents o acudir en ajuda dels que necessiten de la seva presència en casos de perill evident, els seus companys del JUJEM es vacunen deixant als seus companys de verd oliva esperant aquesta mateixa vacuna que és prioritari inocular perquè puguin "salvar la Pàtria" amb una salut anti pandèmica. Si més no, amb les mateixes seguretats que un general o el subsecretari de Defensa. I perquè quedi més clar els afegeixo un altre exemple vergonyant: els soldats de la UME, la nostra sacrificada Unitat Militar d'Emergències que visiten hospitals i residències per a desinfectar, quan no es juguen la seva pròpia vida a les catàstrofes naturals que hem patit. Els han deixat sense vacuna com si fossin els tontets de la milícia quan són els nostres herois de les tres Bes. Perquè fan una feina molt Bona, Bonica i aplaudida pels seus conciutadans, i a més resulta Barata per al Pressupost nacional.

El conseller de Sanitat de Múrcia, Manuel Villegas, abans de dimitir

El que passa més amb els polítics que es vacunen d'amagat forma part de la picaresca nacional tradicional, és a dir, la del Lazarillo de Tormes, per no anar més lluny. Són els pares de la Pàtria, però no de la de tots, sinó els de la seva pròpia, o la del seu partit polític que els atorga la prevenda del càrrec, que presumptament utilitzen habitualment per robar i mentir. En les circumstàncies presents aconsegueixen escandalitzar la majoria dels seus habituals votants, a la gent en general i causar un dany social irreparable ara i en els propers decennis. La seva és ja una traïció a les properes generacions a les quals esbronquem perquè es treuen la mascareta i fan festes multitudinàries i perilloses ¿Però que han de fer si veuen el que veuen i no passa res?

Com ja va deixar dit per a la Història el revolucionari mexicà Emiliano Zapata "Perdono al qui roba i a qui mata, però a qui traeix, mai", frase que resumeix en tots els sentits aquest embolic de les vacunes i altres moltes coses encara pitjors, que en les seves diverses vessants, tant ens escandalitzen i tan poc fem per evitar la seva actual vigència. Aquest país necessita un bon repàs moral i ètic. Comencem pels polítics que no són honestos.