Ho han tornat a fer

"El tornarem a fer", cridaven els dirigents independentistes en cadascuna de les seves sortides de la presó, o en els mítings de campanya, i la veritat és que tenien raó. Han tret majoria absoluta de diputats en aquestes eleccions del dia de Sant Valentí. Ja sé que el missatge dels indepes es referia a alguna cosa més greu que guanyar en escons a les urnes, però avui no toca - que diria Pujol- tirar més llenya al foc sinó alegrar-se que totes les disputes polítiques es resolguin votant i no a base cops ... d'estat. És més intel·ligent i sobretot més tranquil·litzador.

Aquesta vegada ha guanyat Illa, però no podrà formar govern. Per a Sánchez no és una bona notícia, encara que no tampoc s'ha equivocat aquesta vegada amb el candidat i fins amb l'estratègia, perquè el millor que li ha passat és l'hecatombe de PP i Ciutadans. S'han enganxat una bufetada polític monumental a la Dolça Catalunya que convertirien en eterna Jacint Verdaguer i Amadeu Vives en una de les mes belles cançons que cantem els catalans.

Vox ha pegat una pujada, i els populars i Ciutadans el major fracàs electoral de la seva història. I amb aquestes peces més el cartell d'haver guanyat en vots a Catalunya, a cap de la Moncloa li ha tocat el cuponazo per al que resta de legislatura. Perquè a aquesta milonga cal afegir a la lectura electoral de la jornada del 14 de febrer alguna dada tan significatiu com que els comuns, amb els vots que han tret a Barcelona, tenen serioses dificultats per aconseguir evitar que un candidat normal que esculli Illa no torni, en un futur pròxim, a asseure seus republicanes natges a la butaca d'Ada Colau a l'Ajuntament barceloní. Al temps.

I ara, qui és capaç de formar govern? ¿Illa, Aragonès o Puigdemont? O, com se suposa ¿acudirem els catalans a les urnes a l'octubre? No avancem esdeveniments que la cosa no està ara mateix per pactes, sinó per seure i parlar de la pandèmia i sobretot de les maleïdes vacunes que no acaben d'arribar i que són imprescindibles per a seguir vivint, i sobretot tenint un futur comú.

Sobre la llei d'Hont ja no els vaig a parlar perquè, pel que sembla no li interessa als diputats de PSOE, tampoc als de PP, per descomptat als d'Esquerra Unida i no diguem als de Ciutadans, que segueixen deixant en mans nacionalistes milers de vots que amb un simple canvi en l'actual llei electoral podria reportar majories estables en eleccions com en la de Catalunya, on majories de vots no són escons perquè els vots no són de la mateixa qualitat a Barcelona o a Lleida per posar un exemple, i per posar un altre a Biscaia o a Àlaba. En fi, que els independentistes "ho han tornat a fer" com van prometre i tot perquè sociates i populars segueixen als llimbs. Fins quan?