Veneçuela: estat feudal del segle XXI

La situació econòmica, social i política regnant des de fa uns quinze anys, continua portant el país a un curs de col·lisió, enmig d'un panorama cada vegada més fosc.

La hiperinflació, la manca de productes alimentaris i medicines, el deteriorament dels serveis bàsics (aigua, electricitat, salut, transport, educació i internet), la disminució del temps de duplicació dels preus, continua i s'agreuja.

Nicolás Maduro (EP)

Les prediccions dels economistes sobre que la inflació arribarà a una xifra superior als deu milions per cent; que l'economia seguirà caient en més del 10% interanual, i que la producció petroliera podria continuar en menys d'un milió de barrils diaris, s'han fet realitat abans del que s'esperava. Una situació sense precedents en la història de la nació.

La situació de "fallida" i l'actual paràlisi de l'empresa PDVSA, principal font financera de l'Estat, i la seva eventual substitució per una mena de "Corporació Energètica" que inclouria a les empreses productores i distribuïdora d'electricitat, compliquen més les expectatives d'una solució a la crisi que vivim.

Com si això no fos suficient, s'han fet evidents alguns signes de consolidació d'un procés de dissolució de l'Estat, entenent per "Estat", la conjunció de govern i societat.

Uns dels elements d'aquest procés, és el fet que prop del 60% de l'activitat econòmica comercial es realitza ara, per vies totalment informals, i en dòlars americans, és a dir: vendes de carrer, prestació i pagaments de serveis, vendes privades per persones que no estan registrades legalment, o per organitzacions promogudes pel govern. Per descomptat, aquestes vendes no generen impostos a pagar i no donen garanties del producte, pel que fa a origen, substitució per mal, qualitat i permissions.

Un altre signe preocupant és l'existència d'extenses zones de país, incloses àrees urbana, que es troben sota el control de grups irregulars, col·lectius armats, paramilitars, militars mateixos i delinqüents organitzats, on la institucionalitat no funciona i els irregulars imposen les regles. Allà, ocorren impunement, robatoris, assassinats, extorsions a comerciants formals, miners, camperols i empresaris o propietaris de finques, així com accions contra persones, especialment líders camperols, obrers o comunitaris que s'atreveixen a enfrontar la situació.

En aquest sentit, és prou coneguda la presència de contingents armats pertanyents a l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN) i a les Forces Armades d'Alliberament de Colòmbia (FARC) en territori veneçolà fronterer (Estats de Táchira, Zulia, Apuri, Amazones i Bolívar). Aquestes forces controlen extenses zones de la frontera i una part de l'activitat minera d'or, diamants i coltan, especialment als Estats Bolívar i Amazones.

No sembla casual que algunes d'aquestes àrees sense control oficial, es corresponguin amb les "zones de pau" que el govern va decretar fa diversos anys amb el suposat propòsit de combatre la delinqüència i que ara estan en mans de "màfies".

Sumeu-hi la desaparició per "tancament tècnic" del 50% de les empreses que existien en 2008; la reducció al 19% de les empreses d'alta producció, les quals operen avui per sota del 20% de la seva capacitat, i finalment, els cobraments il·legals a les carreteres als transportistes de productes de camp (entre 10 i 15% de la valor de la mercaderia) o la simple confiscació d'una part dels productes que transporten, sota l'amenaça d'impedir-los transitar o decomisar-li tota la mercaderia.

Afegiu vostè, el lliurament d'importants empreses bàsiques i estratègiques de la nació, a grups de poder nacionals vinculats amb interessos estrangers que imposen les seves pròpies polítiques al marge de les lleis nacionals; la virtual eliminació dels sindicats obrers, i dels gremis professionals de totes les instàncies; la prohibició de les activitats de les organitzacions no governamentals (ONG) i d'altres organitzacions creades per la societat civil; l'organització territorial amb base en les "Comunes", és a dir, la creació de l'Estat Comunal -nou Estat Feudal? - que s'aspira a consagrar, i tindrem una mapa polític i social fet a la mida de govern autocràtic.

Sembla, doncs, que avancem cap a la dissolució de l'estructura de l'Estat que hem conegut.

De fet, tot indica que el govern governa cada vegada menys. Els organismes oficials (ministeris, instituts i altres organismes) no tenen pressupost per a una altra cosa que no sigui el pagament de sous i salaris. No hi ha diners per a projectes, investigació, capacitació, manteniment i equipament, per citar només línies importants. Al menys, aquesta és la resposta del funcionariat quan se'ls demana explicació sobre l'incompliment de les obligacions i l'exercici de les competències que la llei els assigna.

El control total de les institucions i els poders públics (Fiscalia General, Tribunal Suprem, Defensoria del Poble, Consell Electoral, Contraloría, i ara de l'Assemblea Nacional), ha donat impuls i impunitat a aquest procés.

Cap a on anem, doncs?

Per ara, se m'acut pensar en la idea d'estar derivant cap a un "Estat Feudal del Segle XXI", on el país hauria estat repartit entre moderns senyors o grups feudals <la majoria militars i líders d'organitzacions delictives o guerrilleres> que governen a seu antull, que són els nous amos dels mitjans de producció, que tenen poder sobre la vida de la gent, i tot això amb l'anuència del govern central al qual mantindrien amb les seves aportacions.

Un Estat de "lleialtats per conveniència". La fi de l'Estat i la República?