Veneçuela: una història de monstres i calamitats

Fent el degut seguiment al procés polític i socioeconòmic veneçolà, s'observa que des de 2005 a avui, ha passat un fenomen de creixement i consolidació d'alguns trets de barbarización de la vida quotidiana a casa nostra.

Parafrasejant Shakespeare: "el somni de la revolució va engendrar monstres".

El primer d'ells és la "inseguretat" o més aviat l'aparició d'un Sistema Emergent que és la delinqüència organitzada, la qual ara controla extenses zones urbanes de país. Ja no és possible seguir imaginant la delinqüència com el resultat d'accions individuals aïllades per part d'un grup de "antisocials" o "desadaptats". Vist així no podria explicar-se el sicariat, el micro-tràfic de drogues o el robatori anual de 100.000 telèfons mòbils; els milers d'atracaments, arrebatones i furts d'acte, així com de "segrestos express", xantatges telefònics amb amenaces de mort i altres modalitats. En aquest punt no podem deixar d'assenyalar les vint mil morts violentes a l'any, unes sis mil de les quals ocorren en mans d'agents policials, especialment del Grup FAES d'accions especials. La magnitud del monstre és tal que els mecanismes d'intervenció dissenyats han trobat obstacles formidables i tingut una baixa eficiència. Com soroll de fons i associat a ell, trobem l'augment de l'agressivitat ciutadana, la violència domèstica i de gènere, i fins a la violència escolar.

Pixabay

El segon és la "burocràcia insensible i incompetent", que sense excepcions ha mostrat una incapacitat genètica per executar el mínim que li està assignat. Les gestions institucionals deficients i l'abús discrecional dels requisits; les escombraries; carrers en mal estat; la vialitat rural deteriorada; el transport públic col·lapsat o absent; l'aigua escassa i racionada; la disponibilitat epilèptica de l'energia elèctrica; la lentitud en la construcció les obres públiques; la deficient producció i distribució d'aliments; el funcionament lamentable dels hospitals i centres de salut, les escoles i les universitats; les catàstrofes socioambientals cada vegada més freqüents; les preses d'espais públics i privats; però sobretot, la creixent presència de militars actius en la gestió de govern cívic-militar; són perles d'aquest collaret. L'impacte de l'operació d'aquest monstre és incalculable en termes de productivitat, eficàcia i eficiència de la gestió, efectivitat de la despesa pública, temps invertit i benestar ciutadà.

L'últim dels monstres referits és la "corrupció", que troba espai lliure per actuar de mà de la burocràcia incompetent i la impunitat. Algú va estimar en 220 milions de dòlars la suma del "by pass" que la corrupció li ha aplicat a la despesa pública en els darrers quinze anys; altres, més extrems, el calculen en sis-cents mil milions. Ja no hi ha espais de l'administració pública i de la gestió de govern, on aquesta "mà peluda" no es mostri en tota la seva obscenitat.

Finalment, com a conseqüència de l'acció combinada d'aquests tres monstres, s'ha vingut instal·lant una percepció de la vida quotidiana com "calamitat", la qual cosa s'expressa de múltiples manera <desesperança, estrès, crisi d'ansietat, depressió i fins suïcidis> i que és produït, entre altres coses, per: el temps perdut en les "cues"; el risc de passar "una mala estona" per la imprudència dels motoritzats o les desenes d'alcabalas policials que demanen "favors" en carrers i carreteres; la falta de respecte generalitzat per l'autoritat i les normes; la institucionalitat vinguda a menys; l'escases de productes que ens converteix en compradors oportunistes i compulsius (vam comprar el que hi ha, quan hi ha i on estigui); les "romeries" per aconseguir un recanvi o un medicament; la por de sortir de casa o anar a divertir-nos, augmentat ara per la pandèmia de COVID i l'angoixa d'emmalaltir per saber que no tens els recursos per cobrir els costos ni a on recórrer per tractar-te. I no parlem dels "salaris de fam", de la dolarització de l'economia i de la hiperinflació.

Ara bé, que la delinqüència sigui un producte natural d'una societat el criteri d'èxit és la capacitat de consum i el lucre, s'entén. Que el sistema polític veneçolà hagi estat ple de corrupció, des de sempre, és cosa òbvia. Que el burocratisme sigui una malaltia consubstancial a tot l'entramat organitzacional veneçolà des de la colònia als nostres dies, és assumpte que "cau per madur".

El que no s'entén, és que un procés polític que va prometre i va dir proposar refundar la república amb tot el seu model de relacions socials (inclòs el marc ètic de la nova consciència ciutadana), no hagi pogut en aquests llargs anys, donar algun pas contundent en el camí de derrotar aquestes xacres i, més aviat al contrari, les hagi estimulat fins convertir-les en instruments per governar.

Així que, el pitjor que podríem pensar ja està passant i és que aquest estat de coses s'ha "normalitzat" de tal manera que a alguns els sembla ja massa tard per revertir la tragèdia.

El resultat final és que des de fa temps ja, estem percebent la vida com un "mar de calamitats" que en el qual hem de navegar cada dia.