Veneçuela: Eleccions creïbles?

La recent designació del nou Consell Nacional Electoral (CNE), màxim organisme electoral de la nació, nomenat per l'Assemblea Nacional amb majoria afecta el govern, ha provocat reaccions diverses tant al país com en l'àmbit internacional.

El primer que cal dir és que, com s'esperava, el 60% dels seus integrants són personatges estretament lligats a l'entorn de l'alt govern <tres de cinc principals o 9 de 15 si incloent als 10 suplents> i ells ocupen els càrrecs principals com rectors de l'organisme, així com la direcció de les principals comissions de treball. Per exemple, el nou president del CNE va ser ministre del gabinet tant en el govern de Chávez Frías com en el de Maduro Moros, tot i que al Vicepresident designat se li identifica com un opositor al règim.

Pel que fa a l'àmbit polític nacional i a la percepció, curiosament compartida pel govern i un sector de la dirigencia opositora <que alguns han anomenat l'oposició complaent> que aquest esdeveniment ha creat una oportunitat de convivència i constituït un pas endavant en la recuperació de espais democràtics. Per a la resta de l'oposició, el nou CNE, a l'haver estat nomenat per una Assemblea Nacional no reconeguda, no té legitimitat d'origen. Per tant, és percebut com un intent de govern per baixar la pressió interna, dividir a les forces democràtiques nacionals i enganyar a la comunitat internacional, especialment a EUA i la Unió Europea amb el propòsit que cessin les sancions econòmiques i polítiques que els han estat imposades.

@EP

Per la seva banda el Sr. Guaidó el cataloga com un organisme que no ha estat avalat i que no és producte d'una negociació o acord amb les organitzacions polítiques que formen part de la Plataforma Unitària de l'oposició veneçolana.

Pels que fa a l'àmbit internacional, també les posicions són diverses. Espanya, alguns sectors de la UE, i importants personatges dels EUA, l'han definit com <un primer pas cap a un procés electoral creïble, inclusiu i transparent>. Els més radicals <la presidència de l'OEA i alguns senadors nord-americans com Marco Rubio, Jim Risch-quatre més>, han condemnat obertament aquest nomenament, a què consideren il·legítim i una maniobra que només durarà el control autoritari de govern sobre el poble de Veneçuela . Al mig flota el silenci de molts països, especialment d'Amèrica Llatina i El Carib, i l'ambigüitat de les declaracions de l'administració Biden.

Per ara, la participació de la vila opositora a les eleccions regionals de Governadors i Alcaldes que s'acosta, està molt lluny de ser un fet consumat.

Però certament, si es vol un procés electoral "creïble, inclusiu i transparent" hauria molts temes per enfrontar i resoldre; entre ells: a) La inhabilitació política d'un bon nombre de dirigents opositors que, com a conseqüència, no poden ser candidats a càrrecs públics de lliure elecció; b) La inhabilitació o intervenció dels principals partits polítics d'oposició i de les seves targetes d'identificació electoral, la qual cosa els impedeix participar com a organitzacions en el procés i postular candidats; c) La revisió, depuració i actualització del Registre Electoral causa de les múltiples faltes i errors que han estat denunciades, entre elles, l'existència de prop d'un milió i mig d'electors fraudulents registrats que ha estat assenyalada reiterades vegades; d) La revisió del Sistema d'Identificació Nacional, ja que s'ha detectat l'existència d'una gran quantitat de documents d'identitat, potser centenars de milers o milions, atorgats irregularment o al marge de la llei; e) L'eliminació de les nombroses traves que impedeixen als gairebé sis milions de veneçolans a l'exterior exercir el seu dret a vot: f) La reorganització inconsulta i a conveniència dels Circuits Electorals i l'eliminació o reubicació, en llocs poc accessibles de meses electorals o llocs de votació per afavorir la maquinària de el partit oficial; g) L'eliminació de l criteri de la representació proporcional de les minories, per mitjà de la qual "el guanyador es queda amb tot"; h) El tancament, bloqueig o censura d'una part important dels mitjans de comunicació opositors, la persecució a periodistes i opinadors, les limitacions a la llibertat de premsa i la criminalització de la protesta o la dissidència; i, finalment, només per no fer més llarg l'historial, està l'assumpte, que s'ha tornat política quotidiana, del nomenament il·legal d'un "protector" que assumeix les funcions i rep el suport financer que correspon a l'autoritat legítima elegida, quan el guanyador és un adversari polític de govern.

Si al menys s'aconsegueix resoldre aquests assumptes i s'aconsegueixen democratitzar les condicions electorals, aleshores podríem pensar en la conveniència de participar en el procés electoral anunciat; en cas contrari tindran raó els que assenyalen a aquesta convocatòria com una maniobra política més, que posa en evidència el tarannà autoritari i dictatorial que se li ha assenyalat a el govern.

Com veuen, la dirigencia de la vila opositor no la té fàcil, tot i l' "Acord de Salvació Nacional" proposat pel Sr. Guaidó.