Pagaran els seus impostos els nous senyors feudals tecnològics?

Sense recaptar impostos evitant l'evasió fiscal és difícil governar i atendre les demandes socials. En paral·lel a semblant axioma de política pública, es constata la proverbial aversió dels plutocràcia a pagar impostos. L'avidesa és el fonament moral del capitalisme Anglo-Nord-americà imperant.

Resulta que quan les economies dels països patien inmisericordes els efectes de la crisi del Covid-19, les companyies dels Nous Senyors feudals Tecnològics (NSFT), és a dir les corporacions dels àvids caps d'Amazon (Jeff Bezos), Apple (Tim Cook), Google (Sundar Pichai) i Facebook (Mark Zuckerberg) s'anotaven en un sol dia (28 de juliol de 2020, dia de la seva audiència parlamentària al Capitoli nord-americà de Washington DC) unes plusvàlues latents de més de 16.000 milions d'euros . Equival aquesta quantitat a més de sis vegades el cost anual de l'aprovat --i penosament implementat-- programa de l' ingrés mínim vital a Espanya.

Les dues últimes crisis econòmiques mundials, després de la quasi-liquació financera de 2007-08 i la inacabada pandèmia del Covid-19, han resultat en "paradisos guanyats" per la classe capitalista. Qualssevol que siguin les bases de dades utilitzades, es constata que els rics es fan cada vegada més rics com estableix l'anomenat "efecte Mateu" emprat en les discussions acadèmiques i recollit en el Nou Testament. Així, "... a qualsevol que té, se li donarà, i tindrà més; però a qui no té, fins i tot el que té se li treurà" (13:12). En les seves pràctiques corporatives, eviten els NSFT el pagament de delmes i taxes, o tracten de reduir-los a la mínima expressió exercint el seu poder de "persuasió" a polítics i representants institucionals, i pontejant el "sobirà" poder dels Estats.

Els capdavanters neoliberals de mercat sense restriccions consideren anatema que es limitin fiscalment les iniciatives neofeudales que tants guanys els ha reportat en els últims lustres.

Callen, però, aquests senyors globals que han tornat a les seves casernes d'hivern nord-americans per pagar els seus impostos allà, aprofitant-se de les rebaixes impositives aprovades pel president Trump en 2017. Tot això hauria d'haver revertit en noves inversions i en prosperitat per al conjunt social. No obstant això, la coneguda com a 'economia de degoteig' o 'efecte vessament' ( trickle down economics ) en els temps de les presidències de Reagan i Bush, pare i fill, en realitat va desencadenar un augment de la desigualtat i del dèficit fiscal, provocant al seu torn inflació, estancament i un menor augment de rendes per a tothom, especialment per als working poor (treballadors que amb la seva estipendi no superen el llindar de la pobresa). No va ser aquest el cas de l'1% dels superrics.

La reforma fiscal auspiciada per Trump va permetre expandir el dèficit públic en 1,5 bilions (milions de milions) de dòlars fins 2028. El programa incloïa retallades d'impostos per als contribuents més benestants, així com reduccions tributàries permanents per a les corporacions. Això es va traduir en unes disminucions en el tipus de l'impost de societats del 35% al 20%, així com en una reducció del límit per a les rendes més altes (del 40% al 35%).

Fa uns mesos, la Unió Europea va tractar d'aplicar infructuosament la taxa Google, el que es va quedar en un gatillazo fiscal. La Secretaria del Tresor nord-americana ja havia fet saber mitjançant missives dirigides a països com Espanya, França o Itàlia, que l'aplicació de la taxa Google comportaria represàlies per part de l'administració nord-americana. EUA va arribar a retirar-se de les negociacions impulsades per l'OCDE i destinades a aconseguir una posició comuna sobre l'establiment d'un impost mundial al respecte.

@EP

Ara, i per pròpia iniciativa del president Biden que vol elevar als EUA l'impost de societats entre un 25 i 28%, es proposa també una "coordinació" mundial per reduir la volatilitat rapinyaire dels capitals pelegrins implementant 1 tipus mínim d'impost de societats del 15% a tot el món. La UE hauria de donar suport tal proposta per morigerada que sigui.

En paral·lel, la presidència del Consell de la UE i el Parlament Europeu concorden en la promulgació d'una directiva perquè les multinacionals que operen en el mercat comunitari publiquin les dades de la seva activitat corporativa. La norma podria aplicar-se a les empreses amb més de 750 milions d'euros anuals de facturació. Això facilitaria la provisió de més recursos fiscals per atendre el sosteniment del nostre assetjat Model Social Europeu i, en particular, de la seva institució més emblemàtica, l'Estat de el Benestar.

Més enllà de qualsevol altra consideració puntual, resta per constatar si els NSFT (Amazon Apple, Google, Microsoft, principalment) acceptaran pagar --encara molt parcialment-- seus delmes a les hisendes dels països on generen i s'apilen els seus grans beneficis, com és el cas del Vell Continent. O imposaran la seva voluntat feudal tornant a les pràctiques medievals del "ordeno i mano" en les nostres democràcies robotitzades . Com sempre, caldrà veure-ho per creure-ho ....