Veneçuela: la rebel·lió de les megabandas

Caracas està sent sacsejada des de fa tres mesos (març-juny de 2021) per una commoció social protagonitzada per una megabanda delictiva, molt ben organitzada i fortament armada, lideritzada per Carlos Luis Revete, de 43 anys d'edat, àlies El Coqui, la qual decidir prendre el control de la populosa Parròquia la Vega i els seus voltants, a sud oest de la ciutat. Els enfrontaments amb la policia i la Guàrdia Nacional han deixat fins ara nombrosos morts -la majoria civils innocents-, més de 30 ferits i prop de 40 detinguts, sense que això indiqui que el conflicte hagi acabat.

La Vega és un dels sectors més violents de Caracas, i en ell hi ha múltiples colles urbanes. Durant anys, el sector ha estat objecte de violència i arbitrarietats per part de la policia, el que ha donat origen a una profunda antipatia dels habitants de el sector cap als organismes de seguretat. En aquest context, les colles van guanyar poder social com autoritats de facte a la comunitat, la qual cosa és un fenomen ben conegut a Amèrica Llatina.

Caracas - UNSPLASh

El promptuari delictiu del Coqui, des de 2013, inclou crims com robatori, homicidi i narcotràfic, però Revete gaudeix de gran impunitat. El pacte de no agressió a què va arribar amb les autoritats demostra l'abdicació de el control social i de la seguretat per part del govern.

En 2014, sent només un lloctinent, es va proposar unir les colles de Caracas contra la policia. Aquesta iniciativa va contribuir a l'aparició d'una nova estructura criminal a Veneçuela: les "megabandas", cadascuna de les quals està composta per més de 50 membres - el coquí diu que la seva banda té 400 homes- i són més organitzades i millor armades que les bandes de carrer tradicionals. Quan el líder de la seva banda va ser assassinat per agents d'un cos de seguretat al gener de 2015, Revete va assumir el lideratge en el sector i va continuar el projecte d'unificació. Algunes fonts li atribueixen la unió de les bandes de la Vega amb les dels seus sectors limítrofs.

Al gener de 2015, La Vega va ser inclosa en el programa de "Zones de Pau" de govern nacional, mitjançant el qual les autoritats van cedir el control territorial a les organitzacions criminals, a canvi que aquestes reduïssin la violència. Aquesta treva es va trencar el juliol de el mateix any amb l'inici de l'Operació Alliberament de el Poble (OAP), proposada pel govern, la qual va consistir en una forta repressió que va marcar el retorn de la violència policial i de les violacions als drets humans que s'havien donat en el passat. La primera incursió de l'OAP al sector deixar com a resultat 15 morts, només sis de les quals tenien antecedents criminals. Revete no va ser atacat i va evadir la seva captura durant tota l'operació, el que va alimentar la sospita que el veritable objectiu de l'operació oficial eren liquidar als rivals de Revete.

A l'agost de 2017, la llavors presidenta de l'Assemblea Nacional Constituent, va visitar la zona i es va comentar en les xarxes que els habitants de el sector li van sol·licitar que restablissin el programa de Zones de Pau i prohibissin l'entrada de la policia a al barri. Així mateix es va saber que la delegació també es va reunir amb Revete durant la visita, i es creu que van negociar un acord.

L'abandonament oficial de la zona potser va reduir la violència, però també els va permetre a bandes com la de Revete acumular armament pesat i consolidar les seves economies criminals. Cap a 2016, la banda de Revete feia servir a La vega i al sector del Cota 905 com a base d'operacions per a l'extorsió, el segrest i el robatori de vehicles.

Al començament de 2021 membres de la banda de El Coqui van ampliar el seu control a sectors de la barriada la Vega, que no havien estat ocupades pel grup criminal. Aquesta acció va provocar la resposta de règim, principalment de les forces especials de la policia (FAES), i va deixar, extraoficialment, 23 persones mortes. Defensors dels drets humans van denunciar el succés com l'acció policial amb més víctimes que s'ha desenvolupat al país. Des d'allí fins a aquest moment hem assistit a una escalada de violència, en la qual es veu involucrat gairebé tot el sud oest de la ciutat. Aquestes confrontacions suggereixen que El Coqui sembla seguir endavant amb els seus plans d'expansió cap al veí Estat Miranda.

En un altre sector, aquest cop a l'est de la ciutat, la història es repeteix. Wuileisys Alexander Acevedo, nascut a Caracas, ja als 20 anys pagava condemna a la presó, imputat per homicidi, segrest, extorsió i robatori.

Anys més tard, després de la seva excarceració, Acevedo va començar a residir al barri José Félix Ribas de Petare, a Caracas, Municipi Sucre de l'estat Miranda, habitat per un milió d'caraqueños, i és el líder d'una banda que porta el nom del seu sobrenom, Wilexis, amb 200 integrants, la majoria dels quals no supera els 30 anys i els més joves, encara estudiants d'educació bàsica, tenen el càrrec de custodis de territori.

En 2017, malgrat la seva promptuari criminal, Wilexis va ser designat pel llavors alcalde del municipi, electe en les llistes del partit de govern, com a Jutge de Pau de la zona i en contraprestació, se li va lliurar el control de barri amb armes de guerra incloses i sistemes de comunicació.

En l'actualitat, Wilexis manté el domini de quatre grans sectors, des d'on realitzen extorsions a comerciants de zones limítrofes, narcotràfic i furt, a més del control social, que ha conduït al desallotjament d'alguns residents de el lloc.

La seva banda té censada a la població el sector i als transportistes; actua com a autoritat local en la resolució de controvèrsies i denúncies menors; porta l'administració de serveis bàsics com el gas domèstic i a més és l'encarregat de la distribució a la comunitat de les bosses d'aliments que oferta el Comitè Local de Proveïment i Producció (CLAP), que és un programa social del govern.

En 2019, Acevedo va començar a tenir molèsties amb les autoritats a causa de la crisi econòmica, per la qual va protestar públicament, i a això se li va unir l'assassinat del seu escuder, un jove de 15 anys a mans de l'FAES.

Amb variants, el fenomen és present en tot el territori nacional, especialment a les principals ciutats dels Estats Táchira, Zulia, Apuri, Falcón, Miranda, Aragua, Sucre i Bolívar, on el delicte s'ha convertit en una xarxa incontrolable, amb la complicitat de el Sistema de Justícia i de seguretat pública.

Com es pot veure, l'existència d'extenses zones de país, incloses àrees urbana i rurals importants, que es troben sota el control de grups irregulars, col·lectius armats, paramilitars, militars mateixos i delinqüents organitzats, on la institucionalitat no funciona i els irregulars imposen les regles, constitueix un signe preocupant. Allà, ocorren impunement, robatoris, assassinats, extorsions a comerciants formals, miners, camperols i empresaris o propietaris de finques, així com accions contra persones, especialment líders camperols, obrers o comunitaris que s'atreveixen a enfrontar la situació.

En aquest sentit, és prou coneguda la presència de contingents armats pertanyents a l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN) i a les Forces Armades d'Alliberament de Colòmbia (FARC) en territori veneçolà fronterer (Estats de Táchira, Zulia, Apuri, Amazones i Bolívar). Aquestes forces controlen extenses zones de la frontera i una part de l'activitat minera d'or, diamants i coltan, especialment als Estats Bolívar i Amazones.

No pot ser casual que moltes d'aquestes àrees, avui sense control oficial, es corresponguin amb les "zones de pau" que el govern va decretar fa diversos anys amb el suposat propòsit de combatre la delinqüència i que ara estan en mans de "màfies".

En fi, vam assistir a l'espectacle d'una Rebel·lió a la Granja oficial, que pot conduir-nos a la finalitat de l'Estat i la República. El país podria estar sent repartit entre moderns senyors o grups feudals -l íders d'organitzacions delictives, grups militars o organitzacions paramilitars o guerrilleres- que governen al seu antull, que són els nous amos dels mitjans de producció, que tenen poder sobre la vida de la gent, i tot això amb l'anuència de el govern central.