Oportunitats de blockchain per a l'Administració Pública

La digitalització és un procés que està arribant a tots els racons de l'economia i de la societat, i l'Administració no és una excepció. Parlem de govern digital per fer al·lusió a estructures administratives intensives en tecnologia en un marc de prestació de serveis i de relacions amb el ciutadà basats en mitjans de comunicació digitals. La modernització de les administracions és un procés que porta dècades en marxa, però blockchain pot afegir una dimensió nova, si és possible, molt més innovadora.

digitalització @ep

Els sistemes descentralitzats d'informació emmagatzemada en blocs poden portar amb si avantatges evidents per al funcionament de el sector públic, en concret, al reduir el cost econòmic, el temps d'execució i la complexitat dels intercanvis d'informació, tant dins de l'Administració, com entre aquesta i la societat. D'altra banda, la desintermediació que implica l'ús d'aquest tipus de tecnologies pot contribuir a la disminució de la càrrega burocràtica, i actuar contra el poder discrecional que ostenten determinats càrrecs i la possibilitat que aquest poder els porti a incórrer en pràctiques de corrupció . Els contractes intel·ligents o smart contracts són eines que funcionen sobre blockchain i que automatitzen una acció contractual sense la necessitat d'intervenció humana, per exemple, efectuar un pagament quan s'ha produït el fet o circumstància que ha generat el dret a això. Les cadenes de blocs fomenten la transparència en la informació pública i el seu auditabilitat, contribuint a l'objectiu de desenvolupar un govern obert. Finalment, l'ús d'algoritmes per al manteniment de registres públics li treu aquest monopoli als poders públics, i pot reforçar la confiança de ciutadans i empreses en el sector públic.

La Comissió Europea ha estudiat les possibilitats que ofereix blockchain per accelerar el procés de digitalització dels ens administratius dels estats membres, i destaca que les dues categories de beneficis que ofereix aquesta tecnologia estàs relacionades, d'una banda, amb la seguretat de la informació -inmutabilitat i consistència de les dades entre organitzacions-, i amb l'eficiència en termes d'eliminació de processos i la rebaixa de costos operatius.

No obstant, la Comissió subratlla que no s'observa trets transformadors ni disruptius en els efectes que poden portar amb si l'aplicació de cadenes de blocs en l'Administració, atès que no implica la creació de nous models de negoci, l'emergència d'una nova generació de serveis o la desintermediació directa de cap institució pública responsable de la provisió de funcions governamentals. Finalment, preveu com la principal barrera per a l'adopció de solucions basades en blockchain la seva possible incompatibilitat amb determinades infraestructures legals i organitzatives existents.

La desintermediació absoluta que porten les cadenes de blocs poden tenir també un revers negatiu. L'ús de blockchain implica substituir la garantia que atorga la figura d'un ens de govern o intermediació de sistema per la confiança absoluta en la inquebrantabilitat de la tecnologia subjacent. Però es tracta de sistemes que no permeten corregir errors o males accions realitzades, per exemple, per obra d'un hacker. Això resulta especialment crític en el cas d'aplicar aquesta tecnologia en el sector públic. És per això, que, tot i la descentralització, les blockchain de l'Administració pública haurien d'incloure un principi de governança. Paradoxalment, perquè funcionin bé els processos automatitzats han de tenir una supervisió humana. Les solucions blockchain seran complementàries als serveis online existents, sense arribar a substituir-los de el tot.

no existeixen en l'Administració espanyola massa projectes més o menys avançats en el terreny de les cadenes de blocs. Sens dubte, el cas més representatiu és el de el Govern d'Aragó que utilitza tecnologia blockchain per controlar el procés de licitació d'obres públiques a través d'una plataforma electrònica que facilita el registre distribuït d'ofertes i avaluació automatitzada de les mateixes en procediments de contractació pública electrònica. La Comunitat Autònoma ha estat pionera a Espanya és aquest terreny, i va ser guardonada per això en el X Congrés Nacional d'Innovació i Serveis Públics (CNIS). D'altra banda, a mitjans de 2019 el Govern va aprovar la l'Estratègia Blockchain de Catalunya, un ambiciós pla que té per objecte desplegar aquesta tecnologia en diferents àmbits de l'Administració regional. Probablement, al llarg de la dècada que ara comença puguem contemplar com els diferents ens de govern del nostre país a poc a poc van incorporant models basats en blockchain dins la seva estructura de funcionament.