Plurinacionalitat o plurinacionalisme

En els últims anys, des del camp del "no ser", els pobles subalterns, dins de les bicentenàries repúbliques criolles d'Abya Yala, plantegen la necessitat urgent de transitar del nacionalisme republicà (que no va poder ser) cap a la plurinacionalitat.

Des dels pobles originaris entenem per plurinacionalitat a aquesta possibilitat de construir un Estat entre tots els pobles, sense ser assimilats o colonitzats uns per uns altres. La plurinacionalitat és un projecte per a la construcció d'una comunitat política des de les nostres nacionalitats diverses.

La plurinacionalitat, no és una doctrina, molt menys un dogma. És un camí en construcció, una proposta que es fonamenta i s'orienta cap a la construcció de la comunitat de comunitats1 polítiques diverses per possibilitar els bons viures dels pobles.

El nacionalisme republicà va intentar anul·lar la diversitat de nacionalitats per construir de manera fallida un Estat amb una única nació, amb una única identitat nacional. Això, en els fets no va passar enlloc. En aquest sentit, la plurinacionalitat és l'antípoda dels nacionalismes.

@unsplash

El nacionalisme busca construir una societat uniforme (com sumatòria d'individus), la plurinacionalitat busca construir comunitat, i no únicament comunitat humana, sinó restaurar les comunitats còsmiques (això es llegeix idíl·lic, però la situació del Planeta ens obliga).

La plurinacionalitat s'ancora en la premissa de l'existència de diferents pobles compartint un mateix territori, sense renunciar a les seves identitats. Pobles entesos com a subjectes polítics, no com ètnies (objectes antropològics). En aquest sentit, la plurinacionalitat només és possible si hi ha diversos subjectes polítics culturalment diversos disposats a construir una comunitat política més gran entre tots des de la diversitat.

La plurinacionalitat no és plurinacionalisme. Per alguna raó, alguns generadors d'opinió, es refereixen a el camí de la plurinacionalitat com a sinònim de plurinacionalisme. Per quants coneixem la sociogènesi d'alguns termes, tot sufix "isme" al costat d'un substantiu qualsevol fa referència a doctrina, i de la doctrina a el dogmatisme no hi ha molt tros en la història de l'aplicació de les doctrines.

La plurinacionalitat és una proposta política en construcció, mes no una doctrina. En aquest sentit és una proposta teòric pràctic en constati construcció, i adquireix la seva particularitat segons els pobles o comunitats polítiques que la impulsin.

En el cas concret de Guatemala, les comunitats i pobles en resistència que promouen la plurinacionalitat, en les seves pràctiques evidencien que són i busquen ser comunitats, més que societat. Busquen construir el Bon Viure més que reproduir models de desenvolupament. Posen en dubte les institucions i eines de la modernitat, més que córrer després de la modernitat fallida (això s'escolta en algunes de les seves narratives). S'assumeixen defensores / es dels drets de la Mare Terra, ja no s'auto representen com a defensors / es dels drets humans únicament. La plurinacionalitat busca com a finalitat última els bons viures dels pobles en equilibri amb la comunitat còsmica.