La catàstrofe que ens espera: pandèmia i canvi climàtic

Dos esdeveniments importants han marcat aquests últims dos anys: La pandèmia de Covid 19 i la confirmació dels efectes catastròfics previsibles del Canvi Climàtic.

Sobre la pandèmia s'ha escrit suficient i ja sembla clar que va arribar per quedar-se i que els seus efectes podrien durar dècades; però necessitem posar-nos al dia amb el que sabem ara sobre el Canvi Climàtic i amb el que ens espera a la societat que ve.

Comencem dient que, a escala planetària, el que sabem des de mitjans de 1800 respecte al fet que ... si l'atmosfera es barregés amb una major proporció de CO2, el resultat seria un augment de la temperatura ambiental ..., és avui una tràgica realitat.

Fa pocs dies, es va fer públic el nou informe del Panell Internacional sobre Canvi Climàtic (al qual, per cert, va pertànyer l'Ing. Veneçolà Juan Carlos Sánchez, que va rebre juntament amb els seus companys, ni més ni menys que un Premi Nobel).

Planeta terra - Unsplash

Aquest informe va ser elaborat per 234 experts de 66 països després de revisar més de 14.000 articles i referències temàtiques, i llança llums sobre els efectes físics que ja ha tingut l'escalfament global i els possibles escenaris en funció dels gasos d'efecte hivernacle (CO2 i metà , principalment) que emeti la humanitat en els propers anys.

La concentració actual de CO₂ a l'atmosfera és la més alta assolida en dos milions d'anys, el que ha incidit en un augment de la temperatura mitjana global d'1,1 graus respecte als nivells preindustrials.

La principal causa d'aquest augment és, fonamentalment, l'ús desmesurat dels combustibles fòssils (petroli i carbó) per a calefacció, moure vehicles automotors i tota la maquinària industrial, com a conseqüència de la qual cosa s'alliberen grans quantitats de CO2 i gasos amb efecte hivernacle . La situació és de tal gravetat que a menys que es produeixin reduccions profundes en les pròximes dècades, serà difícil mantenir el límit de 1,5 grau establert com a barrera per frenar la catàstrofe ambiental.

Ara sabem que l'evidència de la influència de l'ésser humà en el clima és ja tan aclaparadora que no hi ha dubte científic.

En aquest sentit, i com a evidència tangible, el canvi climàtic induït per l'home s'expressa en esdeveniments extrems com: onades de calor, sequeres, incendis forestals, fortes precipitacions, inundacions i ensorraments massius, pedregades inusuals, augment de la freqüència i magnitud de huracans i ciclons tropicals i desaparició de les glaceres.

El que les notícies recents ens expliquen sobre les inundacions a Alemanya, els incendis forestals a Califòrnia i onades de calor a Grècia, Canadà, Espanya i altres parts, no són més que lleus indicis del que ens podria esperar en el món que ve.

Davant el panorama que hem descrit, els experts han assenyalat que, si no detenir-se el procés, molts d'aquests canvis es faran irreversibles en les pròximes dècades i podrien mantenir-se durant segles o mil·lennis, llevat que declarem immediatament un codi vermell per a la humanitat , ja que la viabilitat de les nostres societats dependrà de l'actuació de governs, empreses i ciutadans per limitar l'augment de la temperatura mitjana atmosfèrica a 1,5 graus.

Han passat 6 anys des que l'Acord de París (2015) adoptat per 197 països, es va proposar reduir de forma substancial les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle i limitar a 1,5 graus l'augment global de la temperatura en aquest segle, per la qual cosa els països es van comprometre a reduir les seves emissions i col·laborar per adaptar-se als efectes del canvi climàtic.

Molt al nostre pesar, els principals contaminadors (Xina, Estats Units, la Unió Europea, Índia, Rússia, Japó, Brasil, Indonèsia, Iran i Canadà), malgrat les bones intencions declarades, segueixen lluny d'aconseguir aquest objectiu.

El problema rau en què aquests propòsits no solen coincidir amb els interessos de les grans corporacions i empreses generadores d'un alt percentatge de les emissions en dubte, i dels seus socis polítics instal·lats en els governs i parlaments on es prenen les grans decisions.

Una oportunitat per renovar tals vots i fer-los complir es presentarà al novembre pròxim quan es reuneixin els principals líders del món en la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, COP26, tenint com a fons l'informe que aquí comentem. Temes com energia neta, vehicles elèctrics o híbrids, protecció i restauració de la natura, reducció de les emissions de carboni a zero per al 2050, ecoeficiència en els processos productius i economia circular, formen part de l'agenda en discussió.

Per als països productors de petroli, com Veneçuela per exemple, decisions d'aquest tipus estan exigint des de fa temps i entre altres coses, el replantejament de la indústria petroliera com la vam conèixer al llarg de segle XX, perquè ja sabem que l'economia mundial apuntava a un canvi del patró de producció i consum, a favor de l'ecoeficiència energètica i de producció.

S'ha dit fins a la sacietat, que les empreses petrolieres havien de convertir-se en empreses energètiques i així posicionar-se al canvi tecnològic i de patró energètic que s'albira, però això encara no passa i sembla que trigarà a passar, ja que no tenim coneixement que hagi plans seriosos i de llarg termini per a això, en la majoria dels països productors. Però tampoc n'hi ha pel que fa als patrons de l'economia lineal <produir, consumir, rebutjar> que hi ha als països no productors.

Si continuem per aquest camí, seran els nostres fills, néts i besnéts els que ens retreguin, dempeus davant de les nostres tombes, haver-los robat el seu hàbitat i el seu dret a viure en un món més sa, més harmoniós, més respectuós de la vida i més digne de ser viscut.