Succeeix això amb l'extensió de l'anomenat capitalisme de vigilància (surveillance capitalism), basat en l'ús massiu i permanent dels mòbils intel·ligents. S'estima ara en més de 3.000 milions el nombre d'usuaris a tot el món. És exponencial el seu aprofitament amb fins lucratius per part dels Nous Senyors feudals Tecnològics (NSFT): Amazon (Jeff Bezos), Apple (Tim Cook), Google (Larry Page) i Facebook (Mark Zuckerberg). Cal recordar que en el mateix 28 de juliol de 2020, dia de la seva audiència parlamentària al Capitoli de Washington, es van generar unes plusvàlues latents per a les seves empreses de més de 16.000 milions d'euros. Equivalia aquesta quantitat --en un sol dia-- a la vuitena part del cost total de les pensions a Espanya, el qual és el desemborsament major del nostre Estat de Benestar (12% PIB).

Amb la creixent robotització de les nostres democràcies, la gestió dels grans paquets de big data és d'avui dels grans monopolis i els NSFT. Mitjançant l'ús d'una informació incessant i depredadora, els nous senyors feudals corporatius no només poden fer eficients anàlisis de màrqueting i estratègies mercantils. Els seus sofisticats estudis d'investigació social superen la capacitat en molts casos del que poden dur a terme els organismes públics. Per això les grans corporacions esdevenen cada vegada més poderoses i intocables. Davant tal estat de coses, poc poden fer individualment els països, tal com han estat governats fins ara. El 'Trumpisme' i els últims populismes que maximitzen la seva presència a les xarxes socials són un intent desesperat per frenar les manetes del rellotge.

Tracten patèticament de rescatar l'Estat-nació westfalià de les golfes de la història. Vana tasca en un món globalitzat on el transversal condiciona irremissiblement les opcions 'sobiranes' dels països.

A la complexa disjuntiva entre seguretat i llibertat (com no-dominació, asseveren els últims teòrics de la idea republicana), la primera ha prevalgut. Han passat vuit anys des que Edward Snowden exposés al món la xarxa de vigilància massiva a escala global afavorida pels serveis d'intel·ligència anglo-nord-americans (molt recomanable és la lectura del seu llibre, Vigilància permanent ). Ens trobem més vigilats que mai. En realitat, no hi ha racó d'informació de les nostres existències biogràfiques que sigui opac als ulls del que George Orwell va ficcionar com el Gran Germà.

L'ara exiliat a Moscou, Edward Snowden, va ser el gran inductor de la convulsió de l'espionatge informàtic, la ciberseguretat i la desnaturalització de la privacitat. Cal recordar que Snowden, un tècnic d'una empresa subcontractada per l'Agència de Seguretat nord-americana (NSA), i amb vinculacions a la CIA, va denunciar en 2013 els programes nord-americans de vigilància i rastreig informàtic a escala mundial amb l'activa cooperació de les grans empreses privades de telecomunicació. Es va convertir en el gran delator o whistleblower que va alertar a l'opinió pública d'unes pràctiques opaques per a l'ull humà.

Pocs ciutadans on hem patit --i sufrirem-- les conseqüències del terrorisme internacional qüestionarien el desenvolupament de sofisticades activitats de ciberseguretat per evitar atacs terroristes. Les nostres societats estan en la mira de grups de destrucció massiva i selectiva. Una cosa que torna a manifestar-se després de la conquesta talibà de l'Afganistan. S'accepta --fins i tot implícitament-- que els serveis d'informació sensible necessiten d'una àmplia maniobrabilitat per detectar i neutralitzar potencials actes criminals del terrorisme internacional, el qual es beneficia de la democratització informàtica mundial. Però com gairebé tot en l'existència social dels humans, hi ha una altra cara de la moneda interessada, tenebrosa i potencialment dissolvent. I que ha pres control de les nostres vides.

S'imaginen vostès. Viure avui sense l'apèndix corporal del mòbil o smartphone? Quants dels que llegeixen aquest article poden afirmar que no posseeixen un d'ells? Potser per als usuaris 'granadets' d'aquests dispositius el percentatge no sigui tan elevat com el dels joves Millenials compulsius teclejadors de 'guasaps'. A través d'aquests dispositius les nostres empremtes digitals passen totalment a ser la vida dels altres.

És el que hi ha, es dirà ... El progrés de les nostres societats de consum i el model triomfant del capitalisme anglo-nord-americà requereixen informació sense restriccions per vendre més i mercantilitzar integralment la vida de les persones. I es paga amb la conformació dels nostres perfils consumistes, creixentment determinats pels interessos dels NSFT.

Fa uns dies, Frances Haugen, una exempleada de Facebook ha tirat la manta i ha exposat davant del Congrés nord-americà i al públic en general les 'males pràctiques' del gran senyor feudal tecnològic, Mark Zuckerberg. Gairebé de manera sincrònica, el dilluns quatre d'octubre es va produir l'apagada de Facebook i els seus subsidiaris, Whatsapp i Instagram. Des de la seva incorporació a Facebook el 2019, i davant el que apareixia quotidianament davant els seus ulls, Haugen va decidir compilar documents fins que va abandonar l'empresa el passat mes de maig, desil·lusionada per comprovar que els algoritmes utilitzats pel NSFT de Zuckerberg són estratagemes per a, entre altres finalitats, crear dependència i augmentar el consum. La multiplicació dels casos d'anorèxia i els suïcidis són, segons Haugen, una deriva molt preocupant. Tot això, segons Haugen, per diners.

Després l'evidència presentada a l'audiència del Congrés, Mark Zuckerberg va afirmar que les al·legacions d'Haugen que la seva companyia prioritzava els beneficis per sobre de la seguretat de les persones "... no eren veritat". Poden vostès creure-s'ho?

Delators com Snowden i Haugen són creditors del reconeixement internacional pel seu coratge i bonhomia en avisar-nos de la veritable naturalesa criminal del capitalisme vigilant anglo-nord-americà i la seva insaciable cobdícia per mercantilitzar la vida social.

Molt honor als delators i a tots aquells que segueixen els seus exemples d'integritat moral.

ARCHIVADO EN |

delators digitals