La revolució digital ha posat en qüestió l'organització del treball que ens va deixar el segle XX. El concepte d'oficina -un invent que s'imposa especialment des de finals del segle XIX, amb la Segona Revolució Industrial- sembla que ja no és l'única opció per gestionar els recursos de l'empresa, i ja des de fa diverses dècades es plantegen noves modalitats basades en la deslocalització del treballador i en el treball en remot. El principal problema que planteja aquesta opció és la coordinació d'equips escampats geogràficament i l'accés als recursos de l'empresa, com ara la informació. I aquesta és precisament la barrera que ha salvat la innovació tecnològica: l'ús de dispositius digitals connectats a xarxes habilita l'empleat a mantenir-se connectat en tot moment amb el seu entorn laboral i treballar en xarxa amb els altres des de la distància.
@EP
El que en principi era una tendència que avançava amb més o menys velocitat segons els països, es va convertir en la norma durant els mesos que va durar el confinament per la pandèmia causada pel COVID-19 . Després dels mesos de tancament estricte, en què tot aquell treballador que va poder treballar des del seu domicili, hem patit una llarga època en què resulta necessari limitar el contacte físic entre les persones i les aglomeracions de gent. Moltes empreses han optat per mantenir formes parcials de teletreball, combinades amb l'assistència al centre laboral, però la veritat és que hi ha una revaluació del lloc de treball físic, i emergeixen conceptes com l'oficina connectada i l'oficina virtual, que amb tota probabilitat prendran importància fins i tot quan desaparegui l'emergència sanitària, imposant un canvi cultural transcendental. Les organitzacions hauran de trobar l'equilibri entre l'oficina connectada i la virtual.
L'oficina connectada serà un híbrid entre l'oficina física tradicional i la feina de casa. És concebuda com una plataforma per a les persones, que uneix l'espai físic i la tecnologia, permetent que l'empresa creixi com una comunitat. La clau serà crear espais col·laboratius més reduïts -davant les immenses “prades” de taules de l'oficina tradicional-, espais de diferents tipus per satisfer diferents necessitats de l'empleat.
En general, destaquen una sèrie d'avantatges que aporta el teletreball i el treball en mobilitat enfront dels formats tradicionals, com que l'empleat gaudeix de més autonomia, pot portar un millor equilibri entre la vida laboral i la vida domèstica, no perd temps en desplaçaments a l'oficina, i sovint augmenta la seva productivitat. També se subratllen possibles perills, com que, en treballar des de casa, es difuminen els límits de la jornada laboral, i se solapen amb la vida privada.
Potser l'aspecte més preocupant del teletreball és la difuminació dels límits entre la jornada laboral i el lleure. El fet de disposar de tecnologies que ens mantenen constantment connectats amb el centre de treball és una arma de doble tall, que pot donar lloc que les hores dedicades a la feina s'estenguin més del normal com a norma. Una enquesta duta a terme per Eurofound arran de la pandèmia va descobrir que un de cada quatre teletreballadors (27%) treballa durant el temps lliure per satisfer necessitats de la seva organització, i, de fet, fins a un 30% de tots els treballadors confessa que experimenta preocupació per temes de treball durant el temps lliure. A això darrer cal afegir-hi els problemes que enfronten aquells treballadors al domicili que tenen fills menors. D'acord amb l'enquesta, un de cada cinc (22%) dels que viuen amb menors de 12 anys ha confessat que troba problemes per concentrar-se a la feina sempre o de tant en tant.
Els nous entorns laborals han de rebre la resposta institucional adequada, a través del desenvolupament d'un cabal legislatiu, que pugui garantir que s'assoleixen els màxims increments en la productivitat alhora que s'assegura i es protegeix el benestar del treballador.
Escriu el teu comentari