L'oportunitat perduda

L'expectació que s'ha generat respecte de la renovació dels òrgans constitucionals ha estat enorme. És l'aspecte positiu de la crisi generada pel bloqueig del Partit Popular que, segons repetia insistentment, exigia la superació de la dinàmica de repartiment dels càrrecs de les altes magistratures de l'Estat.

Tot i això, la decepció produïda en donar-se a conèixer els nous nomenaments per al Tribunal Constitucional ha deixat per terra els ànims de la ciutadania. Almenys dels qui esperàvem que s'optés per unes persones que, a més d'una alta qualificació professional en el camp del dret constitucional, tinguessin també un perfil que n'avalés la neutralitat i la independència.

Tribunal Constitucional /@ep

La indignació al sector jurídic, en general, ha estat majúscula. Amb independència de la trajectòria professional d'alguns dels designats -no de tots- que és indiscutible, i que són professionals excel·lents, el problema continua sent el mètode. L'elecció pertany als parlamentaris i no als líders o als assessors dels partits polítics que s'han apropiat indegudament d'aquesta funció. Després dels tres anys de retard en la renovació per les causes al·legades pel partit popular, s'haurien d'haver respectat certs requisits i, si més no, les formes, que en dret de vegades són essencials.

La llei estableix que els candidats han de ser proposats pels parlamentaris , amb independència del partit al qual pertanyin. Seguidament, per les comissions corresponents del congrés i el senat , s'ha de fer la investigació i l'anàlisi en profunditat respecte de la concurrència de les condicions legals de mèrit i capacitat -en condicions d'igualtat-. En la darrera fase, la que s'anomena al lèxic parlamentari la de la “llista curta”, s'han de convocar els preseleccionats per a una compareixença personal perquè se'ls puguin formular preguntes i s'indagui per les circumstàncies pertinents perquè tots els ciutadans, a través dels parlamentaris, puguin tenir coneixement de la seva alta qualificació per exercir el càrrec de magistrats del TC. Aquestes són les condicions mínimes per triar amb transparència els millors i els més idonis per exercir la sagrada funció de garantir el respecte a la constitució per tots els altres poders de l'Estat -inclòs el poder legislatiu-, amb independència i neutralitat.

Lluny d'obrar així, dos personatges que treballen entre les fosques bambolines de les cúpules dels dos partits polítics majoritaris, s'han repartit amb nocturnitat els llocs vacants del TC perquè siguin ocupats per persones afins als interessos de les seves organitzacions polítiques respectives. Després, sense cap enrojolament, ho han donat a conèixer als mitjans de comunicació amb absoluta falta de respecte als diputats i senadors, sobre els quals recau la responsabilitat última del nomenament.

Dels designats, el partit polític que va realitzar el bloqueig apel·lant a la salvaguarda de la independència de la justícia, ha elegit dues persones la característica fonamental de les quals és una fidelitat indestructible al PP acreditada històricament. L'altre partit no va haver de cedir mai a aquest singular xantatge perquè, tot i que ha proposat dos professionals de reconeguda solvència professional, tots dos són susceptibles de ser titllats de parcialitat per la seva trajectòria judicial en els casos en què han intervingut.

Sens dubte, aquest no és el camí perquè es recuperi l'autoritat moral de les sentències del TC. Queda en dubte l'autoritat moral de la institució, quant a la imparcialitat i la neutralitat que ha de tenir l'òrgan intèrpret de la Constitució. Aquest sistema d'elecció continuarà sent considerat una via per a la politització de la justícia constitucional. En resum: un daltabaix per al nostre malparat Estat de Dret.

El colofó final és que, a més, es manté indefinidament el bloqueig per a la renovació del CGPJ. La gravíssima situació de la justícia al nostre país no és motiu de preocupació per als dirigents del PP, que amaguen el seu veritable propòsit: que no es renovi aquest essencial òrgan, creat per garantir la independència judicial , fins que canviï a favor seu la correlació de forces al parlament.

La invocació a l'elecció de la majoria dels vocals pels jutges que pregona el PP ja es pot garantir, de manera efectiva, mentre es reforma la llei, amb les candidatures ja proclamades per les associacions judicials.

Les presidències del congrés i del senat no tenen perquè esperar que els seus líders arribin a un tèrbol acord extraparlamentari. Res no els impedeix iniciar, pel tràmit d'urgència, l'examen dels trenta-sis candidats que ja es van proposar fa més de tres anys pel col·lectiu judicial, i els proposats pels partits polítics per als vuit llocs més que els corresponen. Es poden votar en els plens respectius, sempre que es comprometin tots a nomenar els més votats, amb els índexs correctors raonables per assegurar la major representativitat. En molt poc temps el problema estava solucionat. Però la regla de la majoria dels tres cinquens ho impedeix i és la carta que faculta els qui s'han de qualificar com a anticonstitucionalistes per mantenir el bloqueig.

De nou sorgeix la pregunta: Fins quan? Tindran raó els qui proposen que l'elecció sigui per sorteig? Sincerament em resisteixo a creure que no siguin conscients que estan arrossegant la nostra democràcia per terra per la seva incapacitat per cobrir les vacants del CGPJ. On ens volen portar? Són tan irresponsables?