A la memòria d'Emilio Nouel

Vull presentar aquest article com a homenatge a l'amic Professor Emilio Nouel, advocat, escriptor, internacionalista i qui va ser assidu articulista de temes internacionals, lluitador per les causes democràtiques qui se'ns va anar sorprenentment. Encara tenia molt per aportar al nostre país.

En aquests temps, la comunitat internacional té reptes importants. La pandèmia que ens castiga és una tragèdia però alhora és una oportunitat per redefinir les prioritats d'una agenda internacional que exigeix afrontar-la amb noves eines i una coherència més gran en el treball de les diferents organitzacions internacionals que formen part de la “fauna” internacional i avaluar, si efectivament, aquestes són útils, si la normativa internacional s'ajusta als nous reptes i si estem evitant el solapament o duplicació de mandats que moltes vegades es repeteixen per la semblança de la naturalesa entre els organismes.

@EP

Ningú en el seu judici posa en dubte la importància del multilateralisme com l'eina global per equilibrar totes les visions, aspiracions, trobada de cultures en la recerca permanent de frenar les tendències perverses del planeta, siguin aquestes bèl·liques, polítiques socials i/o econòmiques a les que la humanitat està permanentment sotmesa. La interdependència i la cooperació entre tots per assolir objectius comuns és una necessitat més que una meta.

El planeta s'enfronta a tants desafiaments, molts causats per l'home com els estralls del canvi climàtic, la violació de drets humans, les guerres, el desplaçament de persones i les migracions, la inequitat a les vacunes, la recuperació econòmica, les tensions entre actors globals, la bretxa tecnològica, entre altres, que s'originen com a conseqüències de situacions adverses, com pandèmies i epidèmies, manca de llibertats, violació drets humans, desastres naturals i fins i tot el terrorisme que mai se sap quan, on i com es manifesta.

La pandèmia del COVID-19 ens obliga a plantejar una agenda primerenca de cap a on hem de dirigir els esforços davant aquests nous reptes. És per això que el món ha d'estar en cautela permanent davant d'amenaces i no hi ha millor manera d'enfrontar-les que amb cooperació internacional, amb normes diàfanes prèviament acordades, bones pràctiques i un sistema multilateral basat en regles que siguin ben inclusives, realistes i d'aplicació efectiva, amb mandats per a la implementació deguda. Estem, davant d'una necessària cruïlla per generar millors normes internacionals que tinguin més pis legal i d'aplicació amb la finalitat de confrontar els nous reptes globals. Per això, la importància de l'avaluació dels instruments internacionals que han d'incloure no només la part normativa a què fa referència els seus mandats i obligacions, sinó, a més, com aquests s'adapten i més enllà de l'interès o les demandes exclusives dels governs .

La normativa internacional dels nous temps ha de reflectir les necessitats dels multiactors de la comunitat internacional, així com també les noves disposicions que es requereixen per poder garantir i reaccionar davant de les alertes primerenques que es disparin davant eminents situacions de crisis polítiques, de salut o desastres associats a fenòmens naturals.

Insistim, pels altres, aquesta crisi sanitària que es va iniciar el 2020, ha demostrat quant de retard i quanta feina tenim per endavant perquè els organismes internacionals donin resposta oportunes, eficaces i diàfanes a les demandes i a les expectatives no només dels estats i governs, sinó que fonamentalment a les societats i a les persones en el seu conjunt. L'aplicació amb agilitat dels instruments internacionals n'és una necessitat. Per això els països juntament amb els mateixos organismes internacionals i altres actors que inclou organitzacions intergovernamentals, organismes privats de normalització, organitzacions regionals, fundacions filantròpiques entre d'altres, s'han de coordinar per impulsar els mecanismes d'implementació que garanteixin fidel compliment als acords, incloent-hi la possibilitat de sancions econòmiques o legals. Actualment, hi ha més de setanta mil instruments internacionals, uns quants de caràcter vinculant i sens dubte es requereixen mecanismes coherents d'aplicació, d'una banda, però també de supervisió i avaluació.

Els reptes de la supervivència ja no són dins de les fronteres. L'anomenat també ecosistema multilateral , aquest és, de nombroses organitzacions internacionals i altres agències, també han d'avaluar l'efectivitat de les recomanacions, els mandats i els objectius perquè els països puguin assumir els seus propis reptes a través de polítiques públiques eficients, per exemple, que hi contribueixin al creixement econòmic, la lluita contra la pobresa, combatre el terrorisme, la contaminació ambiental o les crisis financeres. Les organitzacions internacionals es debiliten en la mesura que el cabal normatiu sigui més referencial, basat en recomanacions i menys en mandats diàfans que obliguin el seu fidel compliment, incloent-hi la possibilitat que entitats internacionals tinguin la disposició d'actuar davant d'alertes primerenques o situacions caòtiques que es presentin, com, per exemple, una catàstrofe natural, una pandèmia o fins i tot accions genocides a qualsevol país del planeta. Els països s'han acostumat que els OI executin avaluacions basades més en situacions confirmades que no pas en la previsió. Les primeres alertes han d'estar en la vocació de cadascun d'OI, incloent per descomptat aquells que es desprenen de la societat civil.

No seran pocs els que col·loquin les mans al cap pensant en l'audaç de plantejaments d'aquesta naturalesa, especialment quan la visió de sobirania absoluta continua sent les traves que protegeix les conseqüències de males pràctiques de molts dels nostres països. El medi ambient, la contaminació de les aigües, les pandèmies, les tragèdies naturals i els seus efectes no es refereixen a espais geogràfics delimitats.

Hi ha un ampli engranatge internacional que moltes vegades confon i se solapa en tant que objectius i responsabilitats. La majoria dels països formen part de més de 50 organismes internacionals, que inclou, supranacionals, intergovernamentals, privades i altres de naturalesa mixta. El cabal és tan variat i ampli que s'afirma que hi ha més de setanta mil instruments normatius internacionals. Lamentablement, la majoria no tenen mandats de fidel compliment amb les seves respectives sancions, no són de compliment obligatori i queden les disposicions més com a recomanacions que obligacions. Si les normatives dels organismes internacionals no s'implementen per part dels països o grups de nacions, l'efectivitat de la norma i la contribució d'aquestes en conjunt es debiliten. Aquesta realitat és una tendència evident a l'ecosistema internacional. Trobem una tendència des dels mateixos OI cap a impulsar l'execució davant de la frustració que la normativa sigui lletra només referencial. D'allà, que es recomanen mecanismes d'aplicació que siguin segurs, fiables i que s'orientin cap a sancions legals o econòmiques en els casos de no-compliment. L'OMC, per exemple, és de les poques organitzacions internacionals que a més de ser una mena de “gos guardià” del compliment de la norma comercial internacional, tens mecanismes d'aplicació de sancions, així com de resolució de controvèrsies a través de l'OSD.

Ta com es desprèn de la convocatòria de la Vuitena reunió anual de l'Associació d'Organitzacions Internacionals per a l'elaboració de normes internacionals eficaces... ”hi ha una necessitat urgent d'una major coordinació entre els actors internacionals per al desenvolupament de solucions ràpides que donin suport als grups interessats en temps de crisi, gestionant les amenaces per als ciutadans”. En altres paraules, la crida és cap a la creació de cabal normatiu internacional àgil capaç d'estar possessionat davant les necessitats de protegir les persones i el planeta en temps de crisi. No són poques les veus que han fet que els processos d'elaboració de normes internacionals han d'estar fonamentades en la transparència, la inclusió, la implementació, el seguiment, la promoció, la coordinació, i perseguir com a objectiu final ser una eina de suport al èxit d'objectius de polítiques públiques.