Les bretxes digitals a l'educació

El Fòrum Econòmic Mundial preveu que la crisi sanitària i els efectes disruptius sobre l'educació tindran tres conseqüències a mitjà termini. En primer lloc, la pandèmia ha accelerat el procés innovador que manifestava el sector des de les últimes dècades. L'evidència ha demostrat que es pot continuar ensenyant a distància a través de les xarxes, amb els recursos, les plataformes i les aplicacions adequats. D'alguna manera, el confinament ha validat la utilitat dels models d'ensenyament en línia, si bé no com una substitució completa de la presencial. Una segona tendència subratllada és l'augment important de la col·laboració pública i privada al voltant dels objectius de l'educació. La dècada passada va posar constatar un interès creixent de la inversió privada en aquest sector, i la pandèmia no hauria fet sinó amplificar-lo, i per això no serà estrany veure com s'incrementa la presència d'empreses que treballen en aquest camp.

Un nen amb una tauleta @ep

No obstant això, aquest procés innovador podria tenir la cara negativa en la forma de l'ampliació de la bretxa digital i de la desigualtat. En la mesura que la qualitat educativa reposi cada cop més en la possibilitat d'accedir a la tecnologia més avantguardista -i en posseir les habilitats per explotar-la adequadament-, és més que probable que una part important de la població quedi endarrerida i no se'n pugui beneficiar dels avantatges del canvi educatiu.

A Espanya, el confinament va posar en evidència que hi ha una bretxa digital important que impedeix a una part de l'alumnat aprofitar els models digitals d'educació. Tot i que les xifres recents de l'Institut Nacional d'Estadística fan que més del 90% de les llars espanyoles tenen accés a internet, la veritat és que prop de 100.000 llars no poden connectar amb la xarxa. En un escenari basat en l'aprenentatge a distància en línia, la bretxa digital es converteix en una bretxa educativa.

I, alhora, la bretxa digital està directament associada amb la desigualtat econòmica, ja que, d'acord amb UNICEF, la manca d'accés a un ordinador és vint vegades més gran a les llars de renda més baixa que a les d'alta. Per contra, l'accés a la televisió i al telèfon mòbil és pràcticament universal a la societat espanyola, per això en ocasions s'ha recorregut a aquests mitjans, com a mesura d'emergència, per arribar a tota la població. Els docents han hagut d'enviar les tasques a fer als progenitors dels alumnes de llars sense ordinador a través d'aplicacions de missatgeria, com WhatsApp o Telegram, i aquests les han tornat per corregir-les a través d'una fotografia feta amb el mòbil. La cultura tecnològica que existeixi a l'entorn familiar de l'alumne és també un factor que determina que, tenint accés a dispositius digitals, uns tinguin més facilitat que altres per treure'n profit, en comptar amb algú a prop per ajudar-lo i guiar-lo en el seu ús acadèmic.

No obstant això, hi ha altres factors a part de l'accés a la tecnologia que poden suposar un obstacle per a l'estudi des de la llar, com ara el que l'alumne disposi d'un lloc tranquil o no per poder treballar-hi. Un informe de la Comissió Europea sobre l'impacte del COVID-19 a l'educació també esmenta un ambient familiar estressant com a factor de desigualtat entre llars de renda baixa i alta, ja que d'acord amb les estadístiques manejades, aquest aspecte es dóna molt més. en entorns socioeconòmics més vulnerables.

La transició cap a un model educatiu fortament digitalitzat ha de comptar amb un sòlid suport institucional en la forma de polítiques que fomentin i donin suport a la inclusió de tot l'alumnat, fent especial èmfasi en els col·lectius socials més desafavorits.