L'escenari a què s'enfronta el sector públic actualment és incert i molt variable. Resulta molt més complex que abans donar servei a una societat en plena transformació, com l'actual, i en un món globalitzat, on les regles del tauler geopolític s'han trencat respecte als esquemes que van regir en el passat. L'Administració es veu obligada a gestionar els assumptes públics per a una nova ciutadania en un entorn cada cop més confús. Per descomptat, la revolució digital és una de les causes principals d'aquest canvi a l'ordre de les coses, però no és l'única. La pandèmia causada pel COVID-19 ens ha demostrat com és de fràgil i vulnerable la realitat que vivim. Les administracions públiques han d'estar preparades per desenvolupar-se en el que s'anomena entorns VUCA, acrònim les sigles del qual en anglès corresponen a volàtils, incerts, complexos i ambigus. Això implica que les societats actuals han de fer front a riscos de tipus socioeconòmic, mediambientals, geopolítics i tecnològics, en la forma de ciberatacs de gran envergadura, per exemple, com el que va patir l'Ajuntament de Jerez a l'octubre del 2019.
Jordi Puigneró @EP
Però hi ha altres factors que expliquen per què la relació entre l'Administració i el ciutadà ha d'evolucionar. L'atomització dels grups d'interès –el paradigma del qual és el pas del bipartidisme al multipartidisme en la política espanyola– compliquen la interlocució entre les institucions i els representants dels col·lectius, fent més difícil anticipar i gestionar els interessos públics. L'envelliment de la població i la seva concentració progressiva en grans nuclis urbans són elements que exigeixen igualment noves maneres d'administrar per part dels poders públics. A tot això cal sumar-hi que el gestor es troba davant d'una ciutadania hiperinformada, gràcies als mitjans digitals, i alhora molt desinformada, per l'excessiva proliferació dels bulls i les notícies falses. Finalment, la crisi de la dècada passada ha deixat un fort pòsit de desconfiança a les institucions, i de descrèdit sobre la seva voluntat i la seva capacitat per resoldre els problemes que pateix l'home del carrer.
En aquest context, tenen especial rellevància dos conceptes associats a la transformació digital: l'e-administració i el govern obert. En tots dos casos es tracta d'esquemes basats en la tecnologia. El primer cas consisteix a digitalitzar el funcionament del sector públic, tant els processos interns com l'oferta de serveis al ciutadà. Dins del govern obert parlem d'una filosofia que parteix dels principis de transparència, perquè el ciutadà tingui accés a tota la informació sobre allò que s'està fent i com s'està fent, col·laboració , entre les empreses, la societat civil i l'Administració, i de participació activa de la ciutadania en els assumptes públics. En una societat tan complexa com la que vivim, aquests tres principis només es poden arribar a complir fent ús de les xarxes i les tecnologies de la comunicació.
La transformació digital de les administracions públiques requereix un enfocament més ampli que la mera introducció de tecnologia en la seva manera d'operar. Es tracta d'un canvi de mentalitat, que ha d'assolir des dels nivells més alts fins als funcionaris de base. Les Nacions Unides estableix nou principis que han de guiar la digitalització d'un òrgan de govern:
Escriu el teu comentari