Quan el Quetzal i el Còndor volin junts

A diferents pobles d'Abya Yala, motivats pels somnis d'integració continental, hi ha llegendes, mites, que refereixen i estimulen la comunió llibertària entre els pobles. Un és el desig poètic de: “Un dia l'Àliga volarà al costat del Còndor”, present als relats orals de diversos pobles.

Un còndor @Pixabay

L Àliga és un símbol dels pobles del Nord d'Abya Yala. El Còndor és un símbol dels pobles del Sud. El mític somni performatiu del “retorn dels guerrers de l'arc de Sant Martí”, que persuadeix a l'articulació dels pobles en lluita, és un altre dels somnis llibertaris feta sentència.

Per als pobles mil·lenaris i centenaris del que anomenem Guatemala, el Quetzal (au indòmita de mitjana estatura, de color verd, la cua del qual fa més de 70 cm de llarg) simbolitza la llibertat, la sobirania plena que no coneix fronteres. I, el desig poètic i ètic que: “ Un dia el Quetzal volarà al costat del Còndor ”, expressa aquest somni plurinacional dels pobles del Centre i Sud d'Abya Yala d'articular-se i acompanyar-se mútuament a les seves lluites emancipatòries.

Pobles mil·lenaris del Centre d'Abya Yala reben els sublevats pobles del Sud

En concloure la Trobada Internacional Abya Yala Soberana des dels Moviments Socials, realitzada a Guatemala ciutat, els dies 1 i 2 de desembre (on van participar pobles i moviments sociopolítics provinents de 14 països), dues delegacions dels pobles andins van realitzar visites a les assemblees territorials dels pobles Maya i Xinca organitzats en resistència, articulats al moviment CODECA.

Aquestes assemblees plurinacionals van injectar entusiasme, certeses en els projectes, somnis i lluites compartides. Sobretot, complicitat i germanor en els “vols revolucionaris” que maies, andins i xinques realitzen quins fossin quetzals i còndors volant junts, en la mateixa direcció, fins i tot sense conèixer-se entre si, i contra els vents de l'Imperi neoliberal i colonial.

Les recepcions assembleàries van ser gairebé apoteòsiques. Des dels seus territoris, enviats per les seves comunitats, en un ambient místic, matisat amb música, colors de teixits, i aromatitzat amb catifes de fulles de pi, maies i xinques van sortir i van esperar els seus visitants expectants i curulls d'alegria. En alguns casos, els salons comunals van quedar petits.

Van conversar i es van escoltar mútuament entre maies, xinques i andins. Van exposar, narrar les seves realitats històriques i conjunturals. Van compartir els seus somnis, projectes sociopolítics i esperances mil·lenàries que a poc a poc van construint, fins i tot contra la voluntat dels bicentenaris estats criolls que els colonitzen, i de les empreses transnacionals que els envaeixen.

A les multitudinàries mirades i somriures de les i els presents que es creuaven en diferents direccions es condensava i constatava complicitat. La sincronia dels moviments de caps, dels presents gairebé contemplatius, que assentia les veritats i projectes relatats, expressava que els pobles del Quetzal i del Còndor vivien similars històries inconcluses i somnis compartits, fins i tot sense conèixer-se físicament.

“Tenim els mateixos enemics comuns”. "Els estats i les empreses transnacionals, el neoliberalisme, i l'intervencionisme nord-americà ens saquegen, ens persegueixen i maten", van reiterar les i els oradors amb aroma a terra de muntanya.

“Els estats nacions van ser creats per colonitzar els pobles originaris. Hem de crear a tot el Continent estats plurinacionals amb autonomies territorials per prosseguir amb els nostres processos d'emancipació com a pobles i nacions… Tot i que sabem que el nostre destí no és l'Estat plurinacional, ni l'Assemblea Constituent és el nostre objectiu final... La nostra meta ha de ser reconstruir els nostres estils de vida col·lectiva propis, en equilibri amb la Mare Terra. D'això en diem bon viure”, va ser un altre dels missatges ovacionats amb aplaudiments.

Maies, xinques i andins, que genèticament ja comparteixen la mateixa pigmentació de la pell, color dels cabells, fragància a terra…, van compartir a les assemblees plurinacionals les seves certeses i conviccions que el problema no són els pobles indígenes, sinó els estats criolls i les empreses capitalistes.

Es van comprometre a continuar accelerant, des dels seus territoris, processos d'articulació de lluites sociopolítiques, ja no només buscant reivindicacions socials, ni només el benestar humà (desenvolupament) sinó avançar cap a les lluites sociopolítiques, disputant el poder als rics i promovent el benestar a i amb la Mare Terra (Bon Viure).

Pel que sembla, estem assistint a la matinada en què, més aviat que tard, l'indòmit Quetzal volarà junt i en complicitat amb el majestuós Còndor a la recerca de la llibertat plurinacional. I aquests dos, es reuniran amb l'Àliga… I aleshores, el Quetzal, el Còndor i l'Àliga encapçalaran els incontenibles “guerrers de l'arc de Sant Martí” per a l'emancipació dels pobles del Continent d'Abya Yala.