The Spatial Web: la convergència del món físic i el virtual

La fusió entre allò físic i allò virtual és considerada com el proper salt evolutiu de la computació, i ha estat definida com The Spatial Web o la Web de l'Espai. Davant la dificultat de consensuar una única definició d'aquest fenomen, Deloitte ha optat per utilitzar-ne una: el canvi d'experiència d'usuari en transferir la interacció amb la informació de la pantalla a l'espai físic. Per clarificar el concepte el divideix en tres capes. Una primera que és la física, la del món que coneixem i experimentem amb els nostres cinc sentits. Després vindria la que anomena capa d'informació digital, que es basa en la creació de bessons digitals de qualsevol objecte a qualsevol lloc, a través de l'aplicació de sensors i de la cartografia digital. Avui en dia aquest tipus d'informació només és accessible a través de panells de control i pantalles, però, en el futur, la interacció amb aquesta es farà a través de la tercera capa, la d'interacció espacial. Gràcies a aquesta última, a través d'interfícies de nova generació (ulleres intel·ligents, assistents de veu…) podrem interactuar amb informació contextual en temps real invocada per palanques intuïtives i biològiques, com la geolocalització, la visió computeritzada, i comandes biomètriques, de veu oa través de gestos. A la pràctica, aquesta capa és la que fusiona la capa física i la virtual per a l'usuari.

Foto de Markus Spiske a Pexels

Mentre que la primera generació web es basa majoritàriament en documents estàtics i en el consum unidireccional de dades des del PC, la Web 2.0 va introduir la possibilitat de consumir contingut multimèdia en línia, la possibilitat que aquest fos generat i compartit per l'usuari, les aplicacions interactives, els mitjans socials, i, finalment, la mobilitat completa, gràcies al telèfon intel·ligent. La 3.0 serà la dels dispositius de realitat augmentada i virtual, i la dels sensors, que seran els encarregats de virtualitzar el món físic.

Alguns experts, com és el cas de Gabriel Rene, director de l'Spatial Web Foundation, afirmen que el Web 3.0 arribarà a crear un bessó digital del món i de tot el que conté. Per part seva, cada objecte o element tindrà la seva pròpia rèplica virtual, amb la seva pròpia identificació, regles d'interacció i història verificable -gràcies a la tecnologia de les cadenes de blocs-, i estarà sincronitzat espacialment amb la seva contrapart del món físic. Es tracta d'un tipus de xarxa nou que va molt més enllà d'una malla d'ordinadors interconnectats, com l'internet clàssic que hem conegut fins ara. Serà més aviat com una xarxa viva construïda sobre la interconnexió de persones, llocs i objectes, els seus equivalents digitals i les interaccions i transaccions que es produeixen entre ells.

En qualsevol cas, al llarg de la dècada que ara comença podrem contemplar com va prenent forma una evolució d'internet, cap a un format més immersiu per a l'usuari, així com més proper, pel fet que cada cop serà més fàcil i intuïtiu comunicar-nos amb les noves xarxes d'informació.