Energia nuclear verda

La Comissió Europea ha fet pública la seva proposta per modificar la classificació de les energies verdes a efectes dels inversors i incloure-hi l'energia nuclear i el gas natural. El projecte de Brussel·les proposa el reconeixement de verd a les centrals nuclears que ja estan en marxa i a les que es construeixin almenys fins al 2045. Les plantes de generació d'electricitat amb gas també gaudiran del mateix reconeixement almenys fins al 2030.

La presidenta de la Comissió Europa, Ursula von der Leyen @ep

La iniciativa de la Comissió Europea no determina la decisió final que es pugui prendre sobre això, i obre una discussió d'àmplies repercussions per al futur de la Unió Europea i el manteniment del seu model social.

A curt termini del procés polític d'Europeització es contraposen les visions d'una França, llarg temps nuclearitzada per al seu propi consum energètic, i una Alemanya empenyorada al tancament de les seves centrals nuclears, ara amb la presència dels Verds al govern de coalició d'Olaf Scholz. Destacats membres de Podem al govern de coalició a Espanya (Yolanda Díaz i Alberto Garzón) van reaccionar immediatament en contra de la proposta de la Comissió, i poc després l'executiu de Pedro Sánchez ha reafirmat una postura unànime que valoraria una categoria ambre intermèdia per a la energia nuclear i la produïda pel gas, per animar els fluxos de capital cap a l'economia descarbonitzada prevista al Pacte Verd Europeu. Parem atenció a l'evidència científica que envolta aquest crucial dilema.

Quan els humans ens enfrontem a un perill no imminent, l'absència de preocupació potser és la prova més significativa que som el resultat de l'evolució darwinista. És freqüent observar com poques vegades ens esforcem per resoldre situacions que no suposen un clar i imminent perill. La capacitat de retardar la recompensa en la presa de decisions és un do autènticament humà i que no existeix en el cas dels simis, els nostres ancestres biològics. Aquest és un aspecte que cal tenir en compte a l'hora de valorar que la concentració de CO2 a l'atmosfera hagi assolit 420 ppm (partícules per milió). La majoria dels ciutadans no perceben que hi hagi un greu problema.

El canvi climàtic és l'amenaça més gran per a l'existència de vida intel·ligent a la Terra. Els impactes de la pandèmia per COVID-19 i altres pandèmies víriques empal·lideixen davant la gradual i inexorable destrucció de la nostra Gaia.

Volem veritablement aturar el canvi climàtic? Ara ens mostren dos fronts a confrontar: l'augment de la generació d'energia i l'electrificació de la flota de vehicles. Com ja he assenyalat amb el meu col·lega Raúl Jiménez, quan es parla de sostenir i augmentar la generació d'energia, a més de la producció de combustibles fòssils (carbó, petroli i gas), val la pena recordar que ni una sola font serà suficient per les nostres necessitats futures. Si és desitjable desplegar tants panells solars als nostres sostres i tants molins eòlics marins com sigui possible, val la pena no oblidar que l'espai físic a la Terra per fer-ho és finit i, per tant, aquesta font de generació d'energia no serà suficient per proporcionar al món de les seves necessitats energètiques actuals de gairebé 200 PWh (Peta Watts hora; és a dir, un 2 seguit de 17 zeros). El nostre consum d'energia ha augmentat un 2% anualment. Una altra font d'energia que serà crucial i necessària per aconseguir un objectiu de zero emissions –i recordem que ja arribem tard– és la generació d'energia nuclear moderna. Moderna significa utilitzar reactors nuclears els subproductes radioactius dels quals no durin més de 100 anys i no puguin tornar-se crítics, com a Chernobyl, i utilitzin reproductors tèrmics, o fins i tot millors sals foses per garantir la refrigeració.

Sense entrar en detalls sobre els números, no és difícil calcular que l'energia solar i eòlica per si soles no ens ajudaran en la transició a una societat de zero emissions. De fet, fins i tot millor que els reactors basats en tori serien els reactors basats en fusió, com l'ITER, que tenen pràcticament zero emissions i subproductes. Però a diferència de la fusió, que encara és en el futur, el tori està disponible en aquest moment i podria substituir totes les formes de combustibles fòssils. Literalment, podríem reduir les emissions a zero en una dècada canviant l'ús del carbó, el petroli i el gas contaminants per la generació d'energia nuclear basada al tori, juntament amb l'optimització de les renovables. El lector pot endevinar qui està construint la majoria de les centrals nuclears, incloses les de tori? Sí, és la Xina... Hauríem de deixar que ells també prenguin la davantera perquè en el futur estiguem subjectes al seu dictamen quan comprem la seva energia com passa ara amb el petroli de l'Orient Mitjà?

O potser seria millor que la Rússia de Putin utilitzi la venda de gas natural a discreció per dominar la voluntat política d'Alemanya i d'altres països europeus dependents del gas de Sibèria? Sempre ens hem d'atenir a criteris científics que evitin la destrucció progressiva i imparable de la nostra Gaia però, si us plau, no anteposem les posicions prejudiciades a l'evidència empírica. I discutim, discutim…