La pandèmia va comportar un dia per l'altre un augment exponencial en el trànsit d'internet. La substitució del contacte presencial per la videoconferència va fer que la plataforma Zoom tingués més usuaris nous els primers mesos de l'any que el 2019. El nostre lleure també es va traslladar al món digital, de manera que plataformes com Netflix, YouTube, Facebook o Disney+ van haver de baixar a Europa la qualitat del trànsit de vídeo en streaming per disminuir l'estrès que suportaven les xarxes. De la mateixa manera, durant l'època més intensa de la crisi, les empreses responsables de la plataforma de videojocs Steam –Sony, Microsoft i Valve- van deixar de fer actualitzacions de les versions o ho feien en hores vall d'ús. I és que, segons Sandvine, el trànsit dedicat al vídeo, als jocs ia mitjans socials suposa el 80% del trànsit total d'internet.
Fer front a aquest creixement inesperat i instantani de la demanda no hagués estat possible si no existissin per tot el món els grans centres de computació que configuren el denominat núvol. Les darreres dues dècades han vist com nombrosos agents han invertit en la generació d'aquestes infraestructures per a l'emmagatzematge i la gestió del trànsit massiu de dades, tant operadors de telecomunicacions, com empreses que necessiten un suport sòlid i potent per poder fer la seva oferta de valor , com Amazon al comerç electrònic, Netflix en els continguts, o Dropbox, que ofereix serveis d'emmagatzematge. D'aquesta manera, s'ha produït el que alguns anomenen la industrialització d'internet, és a dir, la transformació d'aquella xarxa de xarxes incipient dels anys noranta -més dependent de l'impuls de les universitats i d'organitzacions filantròpiques- en un mitjà poderós per al negoci digital, en qualsevol dels seus vessants.
La COVID-19 ha impulsat les intencions de les companyies de tot el món de pujar al cloud. Factors com el teletreball, el volum més gran de comunicacions digitals o l'automatització dels processos corporatius han posat en evidència que les empreses cada vegada més necessiten articular la seva activitat en plataformes que, a més de fiables, ofereixin flexibilitat i un potencial d'escalabilitat. El paradigma són les firmes tecnològiques, que han demostrat la importància del núvol perquè un model de negoci digital pugui adaptar-se sense traumes a canvis sobtats i significatius a la demanda.
Actualment hi ha una part important de les empreses que fan ús de les seves pròpies instal·lacions de tecnologia i són propietàries dels seus centres de processament de dades (CPD). Tot i això, diverses raons aconsellen traslladar el CPD al núvol. D'una banda, actualment les organitzacions s'enfronten a una complexitat tecnològica creixent, difícil de seguir sense grans inversions per un CPD local. Per contra, els serveis de cloud computing ofereixen a l'empresa una flexibilitat per adaptar-se a necessitats de processament o emmagatzematge de dades canviants, sense un cost econòmic excessiu.
Precisament, el cost és una altra raó per apostar pel núvol. Un CPD local ha de ser finançat íntegrament per l'empresa, tant els equips i programari instal·lats inicialment, com les actualitzacions i ampliacions permanents. En canvi, un centre allotjat al servidor d'un proveïdor cloud evita a la companyia la inversió inicial, i només pagarà pels serveis que consumeix, i s'entendrà a més de la necessitat d'estar actualitzant constantment la seva pròpia plataforma amb l'última tecnologia del mercat.
Escriu el teu comentari