Els dilemes del nou any

L'any que tot just comença, i per cert potser el que queda del quinquenni, està marcat per situacions en diversos àmbits, cadascuna més preocupant que les altres.

En primer lloc, hi ha les que es refereixen a la mateixa pandèmia de Covid-19, entre les quals es troben: l'aparició de variants resistents que han provocat nous pics de contagis i amenacen de prolongar la pandèmia; l'existència de colls d'ampolla a la cadena de subministraments per a la fabricació de vacunes i per a la seva distribució equitativa a la població, especialment als països pobres o mal administrats, i la lentitud i les oposicions a l'aplicació de vacunes.

Test covid /@EP

En l'àmbit de l'economia mundial, ens trobarem amb problemes relacionats amb l'escassetat de mà d'obra; dificultats en el transport de mercaderies i crisis en el transport aeri; inflació i variació a les fonts de capital per pujada de les taxes d'interès i la fugida de capitals i, finalment, la crisi econòmica a la Xina.

Per la seva banda, les tensions geopolítiques continuaran evolucionades cap a situacions que no podem predir. Entre elles destaquen la crisi entre Rússia i Ucraïna la qual involucra els Estats Units d'Amèrica del Nord i la Comunitat Europea, però ara també Cuba i Veneçuela. A més, hi ha la crisi entre els EUA i la Xina, la qual, encara que encara es desenvolupa en l'àmbit econòmic, podria escalar per les tensions amb Hong Kong i Taiwan; després tenim la crisi entre l'Iran i Israel que també involucra els Estats Units, però no oblidem els problemes amb Corea del Nord i l'Afganistan. Finalment, seguirem assistint a l'auge dels governs autoritaris, principalment a Amèrica Llatina i Àsia.

Pel que fa a Veneçuela, no escaparem dels cops de cua de les situacions abans descrites, ja que afecten alguns dels aliats més importants amb què compta el govern per mantenir-se en el poder. Però la crisi econòmica i política podria patir canvis dramàtics. En l'àmbit econòmic, comencen a aparèixer els signes que alerten sobre la possible implosió de la “bombolla de benestar” que va crear el govern amb el cúmul de beneficis i privilegis polítics, duaners i fiscals que han conduït a la dolarització del comerç. Això afectarà principalment els prestadors de serveis de tota mena i la gent comuna que s'han beneficiat dels pagaments en dòlars i aprofitat la bonança artificial.

En l'àmbit polític, la situació es presenta confusa i impredictible però esperançadora. D'una banda, llueix com a molt positiu per al procés de transició a la democràcia la decisió de donar continuïtat a l'AN 2015 i la ratificació del lideratge del Sr. Guaidó, ja que això permet aclarir i decantar la crisi del lideratge opositor. Quant al govern, la percepció és que s'aprofundirà la seva debilitat, ja que cada cop més gent comprèn amb més claredat que, si fos veritat que la gegantina crisi que patim és el producte d'una “guerra econòmica” promoguda per “l'imperi”, aleshores vol dir que l'imperi va guanyar.

Caldria afegir les implicacions de la creixent conflictivitat a la frontera amb Colòmbia i a la zona de l'Arc miner a Bolívar, cosa que ha posat de manifest les dificultats del govern per enfrontar la guerrilla colombiana i les megabandes instal·lades al país.

A més, hi ha l'impacte que va tenir el clar triomf del candidat opositor a les eleccions per a governador a l'Edo. Barinas, el qual constitueix un cop polític demolidor en una icona territorial del govern i el chavisme, aconseguit malgrat els abusos de poder, l'autoritarisme, l'absència de seguretat jurídica i la corrupció desplegats, com es va fer notar al sabotatge oficial a la convocatòria del referèndum Revocatori presidencial.

Finalment, i ara a l'àmbit sociopersonal l'any que iniciem, haurem de bregar amb les transformacions que passen a la vida mateixa i en l'àmbit del treball, i que es projectarà, possiblement als anys següents.

Aquests canvis han donat lloc a un nou marc en el desenvolupament per al qual no tots estem preparats. Com a conseqüència, cada cop estarem preocupats pel nostre futur, no només en el camp laboral sinó també i especialment en l'àmbit de la nostra vida personal.

Així que, la pregunta sobre: Què puc fer per aconseguir en el futur proper un acompliment reeixit a la meva vida i en la meva feina? Es farà més freqüent, ja que l'èxit dependrà de la capacitat que tinguem per conèixer les nostres debilitats i fortaleses, així com les aptituds psicoemocionals amb què comptem, especialment aquelles que ens permeten manejar adequadament els conflictes i les dificultats quotidianes, ja que elles estan adquirint una particular rellevància en termes de qualitat de l'exercici i de nivell de benestar.

Haurem d'aprendre a enfrontar situacions complexes i de canvis freqüents que solen generar conflictes; a bregar amb creixents condicions d'incertesa respecte al present i el futur immediat, o amb un baix nivell de seguretat alimentària, personal i jurídica; i a desenvolupar amb èxit la nostra vida en un entorn psicosocial que promou l'estrès, l'ansietat i la depressió.

Per als veneçolans, especialment, assumir aquests reptes ensopega amb les dificultats d'un país on el govern ha mostrat la seva incapacitat per gestionar adequadament el present, així com la seva incompetència genètica per gestionar el futur.