Ciutats intel·ligents davant de les pandèmies

La pandèmia ha transformat el món en què vivíem . Nombrosos sectors han vist anul·lada la seva activitat pel tancament de fronteres i els confinaments, com és el cas del transport de viatgers i del turisme; les cadenes globals de producció s'han vist desmantellades, i a l'esfera local tots els negocis estan patint el rigor de les mesures dissenyades per frenar l'expansió del virus, mentre que les vides dels ciutadans han canviat completament. De fet, les ciutats van trastocar d'un dia a un altre la seva fesomia convertint-se en escenaris desoladors en reduir-se la circulació i el control de fluxos de persones per promoure el distanciament social, en tancar o disminuir els aforaments en espais públics, comerços i hostaleria, i al minimitzar l'activitat del transport públic.

Diverses persones passegen fent ús de mascareta /@EP

A mesura que la COVID-19 es va anar expandint pel món, les grans ciutats es van convertir en epicentres nacionals de la pandèmia (Nacions Unides va calcular el juliol de 2020 que concentraven al voltant del 90% dels casos), atès que la seva alta densitat de població i gran mobilitat de persones amplifiquen la difusió i la transmissió de la malaltia. Com destaca l'Organització Mundial de la Salut, els governs regionals i locals són fonamentals de cara a fer-hi front i donar una resposta, ja que tenen un contacte directe amb les comunitats que representen, i estan en molt bona posició per oferir suport a la població i exercir el lideratge necessari per dirigir les estratègies i accions a implementar.

Les urbs han estat especialment colpejades per la COVID-19, tant des del punt de vista social, com des de l'econòmic . Dins aquest nou escenari, els nuclis urbans han de desenvolupar la capacitat per poder predir alertes abans que es produeixin, i per poder respondre efectivament davant de les crisis, així com de desenvolupar la resiliència que els permeti seguir funcionant i prestant serveis al ciutadà al mig una emergència global. En aquest marc, la gestió ràpida de la major part possible d'informació rellevant es converteix en una eina imprescindible, i, per això, resulta decisiu el paper que poden jugar les tecnologies digitals, com l'internet de les coses, el big data i la intel·ligència artificial. En suma, cobra més rellevància, si és possible, el concepte d'intel·ligència aplicada als nuclis urbans, que és el que es coneix com a smart city.

Tradicionalment, smart city ha estat un tema de moda, una cosa innovadora per vendre en termes de comunicació per part dels poders públics locals. Tanmateix, la intel·ligència a poc a poc va penetrant en el funcionament de les urbs, i cada cop hi ha més exemples de programes i projectes de col·laboració entre el sector públic i les empreses privades en aquest sentit. La COVID-19 ha portat canvis en aquest plantejament, i ha obligat a redefinir les plataformes digitals existents per a la gestió urbana, portant noves formes d'interactuar, compartir, comprometre el ciutadà i prendre decisions.

La paralització que han conegut les ciutats de tot el món per culpa de la COVID-19 ofereix una sèrie d'ensenyaments que poden ajudar a sortir de la present crisi i a enfrontar els que sorgeixin en el futur. L'OCDE ¹ ofereix en aquest sentit una sèrie de consells de política per construir millors ciutats, que parteixen de principis com la inclusivitat, garantint oportunitats per a tothom, la sostenibilitat ecològica, que comporti una transició a una economia neta, i l'impuls de les smart cities , com una manera de posar la innovació al servei del ciutadà i reforçar-ne el benestar. En aquest darrer aspecte, l'OCDE recomana als poders públics:

- Garantir la inclusivitat i sostenibilitat de la nova tecnologia aplicada al transport públic (per exemple, les apps de transport com a servei), de manera que no excloguin cap col·lectiu, i que en paral·lel preservin la privadesa dels ciutadans protegint les seves dades personals.

- Regular adequadament les activitats englobades a l'economia col·laborativa i gig economy , protegint els drets dels treballadors i l'interès públic.

- Seguir avançant a l'agenda de mesurament de dades per assegurar el bon funcionament de les ciutats intel·ligents i la seva contribució al benestar dels residents.

-Potenciar la digitalització per poder oferir serveis públics locals més eficients, sostenibles, inclusius i competitius, com dades en temps real, sistemes d'aparcament intel·ligents, contractes intel·ligents, peatges electrònics per als embussos, etc.

- Promoure infraestructures per al suport de la innovació a les ciutats.