Spotify, rockin' in the free world

“…there's one more kid that'll never go to school, never get to fall in love, never get to be cool…” (hi ha un altre nen que mai anirà a l'escola, mai s'enamorarà, mai no podrà ser guai” (Neil Young & Frank "Ponxo" Sampedro, Rockin' in the free world , 1989)

O sigui segueix gaudint de la vida com si res passés, segons expressió utilitzada per Neil Young, una de les suprems icones del rock-and-roll dels últims decennis. Però resulta que no és tot lliure (gratuït) ni guai al món del streaming i d'escoltar els teus músics favorits sense pagar. Vegem-ne una mica.

Escoltar música gratis no és veritat, encara que sí que es pot fer en alguna modalitat bàsica si se suporta l'anticlímax d'aguantar els anuncis que apareixen de continu a la pantalla. Naturalment la xicoteta publicitària es pot evitar abonant la quota que Spotify i les seves competidores t'ofereixen avantatjosament.

Neil Young

Els artistes i autors de les peces musicals haurien de cobrar una quantitat per cada reproducció efectuada o descàrrega realitzada. Alguna cosa sobre el que no consten xifres ni quantitat fiables. Sí que se sap que aproximadament una tercera part dels gairebé 500 milions subscriptors de música en streaming segueixen Spotify. Feu comptes i veureu que el dineral en joc no és menor. Es calcula, grosso modo, que cada artista titular de la descàrrega pot rebre entre US$3,000 i US$3,500 per cada milió de streams realitzats.

Doncs bé, Neil Young, així com la cantant Joni Mitchel, una altra icona de la música rock per a talludits com els que escriuen articles d'aquesta guisa, han decidit que no poden avalar la indecència de Spotify de permetre l'accés al comediant Joe Rogan, que ha difós en el seu podcast, el més sentit del planeta, teories no confirmades o bulls sobre les vacunes contra la COVID-19. Per al cantant nascut a l'Ontario septentrional (there is a town…), Spotify vehicula informació tòxica en la línia de les prevencions de famosos tan infames amb el tennista Novak Djokovic, cosa que li ha costat la seva participació a l'últim Open d'Austràlia tan brillantment guanyat per Rafael Nadal.

Com apuntàvem en un anterior article, alguns dels polaritzadors més estrambòtics i conspicus, com Trump o Boris Johnson, que han sabut maximitzar políticament la demagògia dels seus 'massatges' fins a límits insospitats, es recolzen en l'anomenat Principi Asimètric de la Gilipollez , la coneguda com a Llei Brandolini. Aquest estableix que l'energia necessària per refutar una afirmació sense sentit és força superior a la necessària per produir-la. Si els No-Vax pensen que les vacunes no serveixen, la 'veracitat' d'un despropòsit semblant queda confirmada, majoritàriament en franges d'edat joves dels oients. Recordeu que Spotify va contractar Joe Rogan amb un acord de distribució exclusiu d'US$100 milions. La seva audiència té 24 anys de mitjana, i els no vacunats d'aquesta cohort d'edat són 12 vegades més propensos a ser ingressats a hospitals si es contagien de COVID-19.

Si se'ns permet pujar un esglaó a l'argumentari d'aquest article és convenient referir-se en els temps que corren a un tipus de capitalisme de vigilància (surveillance capitalism) en què la llibertat ciutadana queda constreta. Fa uns anys la psicòloga social Shoshana Zuboff va encunyar l'expressió de capitalisme de vigilància pel que fa a la mercantilització de dades personals que acumulen els Nous Senyors Feudals Tecnològics en quantitats ingents.

Mitjançant la computació i maximització de les noves tecnologies d'intel·ligència artificial i els eficients algorismes digitals i de mineria de dades , s'aprofiten les traces compilades a les frenètiques navegacions dels usuaris. Aquesta informació obtinguda dels clics efectuats als nostres dispositius s'estandarditza com una mercaderia subjecta a la compravenda amb fins de lucre, i es ven a les empreses anunciadores que apareixen sense solució de continuïtat a les nostres pantalles. Spotify s'aprofita d'un negoci que mou bilions (i 'bilions', com emfatitzaria el nostre admirat Carl Sagan) de dòlars de beneficis.

A la molt aconsellable visió del documental ' The social dilemma ', a més d'una Zuboff que exposa els arguments de la manipulació del nou model de negoci, així rebatejat eufemísticament, altres exdirectius, dissenyadors i creatius de les empreses dels NSFT ens prevenen de els efectes perniciosos d'unes pràctiques sigil·loses i permanents d'obtenir informació dels ciutadans. Aquests són instrumentalitzats en rendibles consumidors mitjançant una addicció al incessant tràfec a les xarxes. A més, i en paral·lel, es difonen narratives No-Vax com el cas que ens ocupa i altres fake news, mentides i bulls que tan hàbilment han utilitzat els populismes i que il·lustra cabalment la passada presidència de Donald Trump (segur que no torna a 2024?).

Al documental, així mateix, es fa una breu anàlisi dels efectes deleteris per a la salut mental dels joves de l'aplicació desproporcionada de pràctiques de la psicologia persuasiva usades per modelar les preferències mercantils. Els processos de polarització i de 'rentat de cervell' subliminal queden reflectits en processos socials destructius com exemplifica l'increment desaforat en la venda d'armes al país de pistolers que s'han convertit EUA Per a alguns dels experts de 'The social dilemma' l'horitzó de desenvolupament futur --no més de 20 anys-- podria conduir al país nord-americà a la guerra civil, fruit d'una polarització alimentada per la distòpia tecnològica en curs.

Capitalisme o llibertat, en un món lliure? Valgui el retruc rememoratiu d'altres lapidàries proclames electoralistes de tall trumpista a la nostra estimada 'pell de toro'. A l'entretemps, seguim 'rockejant' al nostre món de somni mentre es propaguen teories conspiratives d'eugenèsia i mort. Gràcies, Neil, Joni i els que des dels seus pedestals de la fama (i també de les seves finances saludables) mostren la decència cívica de lluitar contra el lLibericidi d'ancorar els fins de la humanitat a la màxima de 'tot per la pela'.