Els costos de la crisi BPA

Fa uns pocs dies, el govern d'Andorra va fer públic el seu càlcul del cost directe de la crisi financera oberta amb el cas de la Banca Privada (BPA) i va avançar la xifra de 21,6 milions d'euros, Comparada amb un pressupost general de despesa per a aquest any de més de 400 milions d'euros pot semblar relativament minsa, però no ho és tant.

Fa uns pocs dies, el govern d'Andorra va fer públic el seu càlcul del cost directe de la crisi financera oberta amb el cas de la Banca Privada (BPA) i va avançar la xifra de 21,6 milions d'euros, Comparada amb un pressupost general de despesa per a aquest any de més de 400 milions d'euros pot semblar relativament minsa, però no ho és tant.

I no és tan petita, perquè els costos indirectes són molt més elevats, en imatge global de la plaça financera, tot i que no s'afegissin les que puguin resultar en cas que els socis majoritaris de l'entitat intervinguda guanyessin la seva demanda de indemnització que passa dels 500 milions, o les compensacions als clients perjudicats pel «corralito», uns 300 dels quals ja han vist admesa per la Batllia (tribunal de primera instància), amb la porta oberta perquè s'hi vagin afegint més titulars de comptes o dipòsits.

Pel que fa als més de vint milions a pagar directament, la informació governamental afegia que anirien a càrrec de la nova entitat encarregada de resoldre el futur de la BPA, l'agència de reestructuració bancària (AREB) i, si aquesta no pogués afrontar-ho, el mateix executiu concediria un crèdit-pont; en tot cas, el pagador tindria una preferència relativa entre els creditors del banc que finalment es reconeguin.

Tot i els ajornaments atribuïts a la dificultat de controlar la legalitat dels fons totals dels clients, més de 23.000, l'informe de Price waterhouse and Cooper (PwC), la fiscalitzadora independent, haurien d'estar «al caure», si és que no s'han lliurat ja a les autoritats, i en tot cas, haurien de fer-se públics abans que acabi l'any. Aquest treball de fiscalització, d'altra banda, és la partida més important del conjunt de la despesa directa, 13 dels 21,6 milions estimats.

Els procediments judicials no es limiten a l'examen de les demandes de suposats perjudicats indegudament. L'ex director general i conseller delegat Joan Pau Miquel, tot i la nova sol·licitud dels seus defensors, ha vist denegada la llibertat provisional per tercera vegada des que va ser detingut el 13 de març passat, sis mesos i mig després.

La batlle Canòlic Mingorance, que instrueix el cas, ha tornat a emprar els mateixos arguments de les dues vegades anteriors: encara podria destruir proves que no s'han acabat d'obtenir, l'alarma social i el risc de fugida de l'acusat.

Els documents de la instrucció passen ja els vuit mil folis i el principal delicte imputat seria el de blanqueig de diner continuat, amb l'agreujant d'actuar mitjançant un grup organitzat, com a suposat «cervell», i en el marc d'un establiment bancari.

Si bé de l'examen dels capitals i de les investigacions efectuades fins ara no s'haurien trobat noves il·legalitats, fora de les denunciades des dels Estats Units, i ja investigades també per la justícia espanyola: pel que fa a la xarxa del suposat mafiós xinès Gao Ping, el seu col·laborador, l'empresari Rafael Pallardó tindria 474 operacions per un total de 68 milions d'euros, transferit després des d'Andorra a la Xina.

L'optimisme mostrat pel govern i per Key Capital Partners (KCP), l'empresa espanyola encarregada de la compra del Vall Banc, el que resti de capital «net» haurà de demostrar-se a l'hora de la veritat. Tot i que KCP va informar fa temps que les seves estimacions sobre el nombre d'aspirants i passarien de les entre cinc i deu del primer moment a una vintena, al marge de la iniciativa d'un grup de treballadors i ciutadans de crear una cooperativa financera per repartir-se el nou accionariat . Però qualsevol operació de venda queda pendent de conèixer el volum final i definitiu del valor de la nova entitat. I res no treu, segons quio quins siguin els nous titulars, un manteniment de la desconfiança dels clients en la entitat resultant, que els faci traslladar els seus fons a d'altres empreses financeres.

Això, quan la resolució final del cas permeti el consentiment de les autoritats internacionals a la represa de les operacions i la recuperació dels fons invertits o dipositats a l'estranger que els clients de la BPA continuen tenint bloquejats. Pel moment, la paralització de negociacions bursàries ja els hi està causant pèrdues importants, per les recents i importants davallades dels valors.

I encara hi ha més: segons una fomt solvent d'un altre banc, els clients que van portar fons a la BPA des de l'estranger sense declarar-los al país d'origen (molt majoritàriament de l'Estat espanyol) tenen tancada la finestreta per a reingresar-los en la resta de bancs andorrans, escarmentats en cap aliè. O sigui que en cas de pèrdues finals, més que probables tot i que no grans segons les previsions, no podrien començar a recapitalitzar els seus fons fora de la mateixa nova BPA, es digui com es digui, si és que no acaba declarada inviable i liquidant-se.