El streaming i el futur de la indústria musical

Spotify @ep

El consum de música en streaming ha estat al llarg de la dècada passada el motor de creixement del sector, invertint la tendència de caiguda d'ingressos que tenia lloc any rere any des de l'any 2000. Els ingressos totals van marcar una corba descendent, principalment motivada per la pèrdua de valor de les vendes en suports físics, fins a assolir el punt mínim l'any 2014, a partir del qual, s'observa que la tendència alcista que va remolcada per l'increment del valor aportat pel streaming, mentre les vendes físiques cada cop representen una proporció menor del total, i els ingressos procedents de les descàrregues –que van cobrar cert protagonisme entre el 2010 i el 2015-, han anat perdent rellevància des de llavors. I, malgrat la seva aclaparadora taxa de creixement, les plataformes de streaming encara són mercats molt joves amb ampli espai per créixer.

Dins del sector de la música en streaming, destaca la presència aclaparadora del gegant suec Spotify, que concentra gairebé la tercera part dels subscriptors de tot el món. Les xifres d'Amazon i Apple sumades amb prou feines aconsegueixen equiparar-se'l, i Tencent concentra més del 10% del mercat, encara que només opera a la Xina.

Un dels principals actius de la indústria musical són els catàlegs, els drets d'explotació dels quals han d'adquirir les plataformes de streaming per poder posar l'oferta més àmplia i atractiva possible a les mans dels usuaris. Aquest ha estat un dels punts febles tradicionals del model de negoci de Spotify, el que el gruix del seu servei depengui de continguts propietat de tercers, que han de ser negociats periòdicament. És per això que la plataforma sueca fa anys que aposta pel podcast com una manera de crear valor amb contingut propi. Al seu informe als accionistes del primer trimestre del 2020, els responsables de Spotify confessaven sentir-se excitats amb la trajectòria creixent de consum i adopció d'aquest format a tots els seus mercats. El 19% dels usuaris actius mensuals escoltava podcasts a principis de 2020, davant del 16% de finals de 2019, i el consum creix a tres dígits anualment.

La propietat dels catàlegs musicals està molt concentrada. D'una banda, hi ha els segells discogràfics, que s'encarreguen de gravar i promocionar els artistes, entre els quals destaquen Universal Music Group (un 32% del mercat), Sony Music Entertainment (20%), i Warner Music Group (16% ), el 32% restant de l'activitat correspon a companyies independents.

D'altra banda, hi ha els fons d'inversió que adquireixen els drets de les cançons com a actius financers. És el cas de Hipgnosi Songs Fund, Round Hill Music, Kobalt Capital, Tempo Music Investments, Primary Wave o Shamrock Capital, entre d'altres. Per exemple, Hipgnosis té els catàlegs de Shakira o Neil Young, Shamrock Capital ha comprat les cançons de Taylor Swift per 250 milions d'euros i Primary Wave va adquirir el 80% de l'obra de Stevie Nicks per 80 milions. Però, sens dubte, la venda més sonada ha estat la de Bob Dylan: 600 cançons a Universal Music per una quantitat que oscil·la entre 245 i 405 milions d'euros.

Per als fons, la inversió en música d'èxit atemporal és una garantia de rendibilitat. El poder dels clàssics en els gustos del públic és més que palès, i fins i tot és una cosa que s'ha intensificat amb el confinament. Un estudi dut a terme per la Universitat de Lovaina a sis països europeus demostrava que la pandèmia ha canviat els hàbits de consum de música a Spotify, augmentant significativament l'escolta de música de sempre davant de les novetats. L'autor ho explicava com una tendència cap a la nostàlgia i el desig de tornar al món anterior a la crisi sanitària.