Inici de curs a Andorra

Aquest dimarts, dia 8, diada nacional de Meritxell, comença el curs polític al Principat d'Andorra, seguit de l'escolar, amb uns pocs dies a l'avança del de Catalunya. En altres temps, la jornada servia perquè el copríncep episcopal fes un discurs carregat de contingut programàtic per als mesos successius.

Aquest dimarts, dia 8, diada nacional de Meritxell, comença el curs polític al Principat d'Andorra, seguit de l'escolar, amb uns pocs dies a l'avança del de Catalunya. En altres temps, la jornada servia perquè el copríncep episcopal fes un discurs carregat de contingut programàtic per als mesos successius.

Des de la Constitució del 93, aquesta càrrega ha desaparegut. Joan Enric Vives, el co-cap d'Estat actual, el cap de Govern i el Síndic general (president del legislatiu) fan unes declaracions, institucionals, genèriques, publicades a l'avança als diaris, que no surten en la gran festa perquè és una de les quatre úniques dates anuals on tot el comerç tanca, per a despit dels turistes que arriben sense haver-se informat.

El 2015-16 no serà un curs qualsevol. Al desembre hi ha eleccions comunals (locals) i comença l'esforç final per configurar les cadidatures, no totes coincidents amb les formacions polítiques d'àmbit nacional. El govern ha anunciat per al primer trimestre de l'any de traspàs la legalització i regularització de les loteries i jocs estrangeres, acabant així amb la situació de tolerància i al·legalitat.

I per al gran problema polític i socioeconòmic, la intervenció dela Banca Privada (BPA) s'ha aconseguit un primer acord, amb els traballadors que han acceptat una indemnització en cas de comiat de 25 dies per any d'antiguitat, més un fns per a possibles jubilacions ja dotat amb quatre milions d'euros. En un país d'acomiadament lliure, i sense cap compensació en cas d'un cessament causal (per força major, com hauria estat la fallida) arriscaven quedar-se al carrer en aquestes condicions. En un referèndum privat, amb urnes i vots secrets, el conveni va rebre el suport de 143 dels 237 implicats, per 72 en contra i 22 abstencions. El que no va aconseguir la part laboral és una garantia que el potencial comprador respecti i apliqui l'acord.

La solució de futur per al Vall Banc (la nova entitat amb el capital «net» que resti un cop descomptats els fons il·legals denunciats pel FinCen nordmericà) encara haurà d'esperar. S'havia anunciat i potser es dessitjava haver tancat l'afer durant l'agost, tot i que al país pirinenc no sigui tan buit d'activitat com a l'entorn europeu, però ha estat impossible. Price Waterhose & Cooper (PwC), l'auditora dels Estats Units encarregada no ha tingut el temps de tancar el balanç definitiu que, segons les noves estimacions, arribarà a finals d'aquest mes o al següent.

L'empresa espanyola encarregada de buscar comprador, Key Capital, havia calculat rebre entre cinc i deu ofertes, d'un o més dels bancs andorrans i d'algunes entitats estrangeres. Ara es parla de fins a vint el que, segons i com, seria un gran èxit.

El desideratum per al govern, la nova agencia creada per a la reestructuració bancària (Areb) i els mateixos treballadors seria que el comprador fos un banc estranger de prestigi i solvència reconeguts. L'assumpció dintre del mateix sistema financer nacional faria molt més difícil el manteniment de la plantilla actual, quan els altres bancs disposen ja de oficines i personals suficients a tot el territori.

Una nova alternativa plantejada a la fase final del procés és la creació d'un raiffeisen (entitat financera en règim cooperatiu), una figura que existeix als estats més desenvolupats del centre i del nord d'Europa. Veus expertes afirmen que éa una via morta i el primer senyal ha estat que els promotors només van reunir uns 60 treballadors de la BPA (i potencials cooperativistes) en l'acte de presentació.

Del que en tot cas volen fugir AREB i govern és dels anomenats «fons voltors», dedicats a comprar a molt baix preu per revendre després a tercers amb beneficis.

Key Capital i veus de l'executiu expliquen que lel nombre d'interessats no implica que tots facin passes formals per a l'adquisició, pendent de la dada clau: els fons que realment restin a Vall Banc després de la «neteja» i el reconeixement internacional -començant pels Estats Units- d'aquesta situació d'absoluta legalitat que permeti tornar operar a d'altres països i recuperar, o continuar negociant, els fons invertits o dipositats pels clients.

Si la resolució de l'afer BPA, en forma de venda o, en el pitjor supòsit, de liquidiació, sembla que ha d'arribar relativament aviat, ben diferent seran les dels tribunals sobre els contenciosos oberts: diversos de clients, pels perjudicis de la limitació de retirada de fons i pagaments, tot un «corralito»; i dels propietaris, especialment dels socis majoritaris, els germans Cierco, que en els darrers dies han interpossat una demanda als Estats Units contra les mesures represives del FinCen, afegides a les ja presentades als tribunals interns contra la intervenció pública de l'entitat.

Aquests litigis, tot i que la justícia andorrana no sigui de les més lentes, i comptat amb els recursos a segona instància, que pot allargarse amb el Constitucional i tribunals internacionals, seran sens dubte de digestió molt més llarga, d'anys, i podrien crear nous terrabastalls quan pugui semblar que tot s'ha ressolt ja, amb una sortida excel·lent, bona, dolenta o pèsima.