Capítols decissius del serial BPA

La retirada d'anuncis amb el cavall al galop distinctiu de la Banca Privada d'Andorra (BPA) va crear una sensació de tancament de l'entitat. I encara no. Les sucursals cotinúen obertes, tot i que es manté el «corralito» i una part dels empleats van ser interrogats als llocs de treball en relació a l'afer, tot i que en part es van acollir al dret de no declarar.

La retirada d'anuncis amb el cavall al galop distinctiu de la Banca Privada d'Andorra (BPA) va crear una sensació de tancament de l'entitat. I encara no. Les sucursals cotinúen obertes, tot i que es manté el «corralito» i una part dels empleats van ser interrogats als llocs de treball en relació a l'afer, tot i que en part es van acollir al dret de no declarar.

La batlle (jutgessa) Canòllich Mingorance ja ha aixecat en part el secret del sumari. El gruix de la investigació desvetllada (94 classificadors) corresponen al cas judicialitzat també a Espanya sobre la suposada màfia xinesa encapçalada per Gao Ping. Hi ha 22 més, sobre l'afer més genèric, i sumats equivalen en paper a desenes de milers de folis.

Per la branca xinesa hi ha un mínim de nou persones imputades, set homes i dues dones, la majoria alts càrrecs de la BPA i la base de les acusacions estan relacionades amb l'empresari Rafael Pallardó, que hauria estat un dels principals intermediaris i que hauria aportat confesions trascendents.

Durant tres anys, fins al 2014, es van transferir a la Xina a través del banc andorrà entre 200.000 i 300.000 euros semanals. A més, i aquesta és la primera imputació coneguda a l'ex conseller delegat i director general Joan Pau Miquel -que hauria rebut en dues trameses 380.000 i 254.000 euros- s'hauria dut a terme la pràctica prohibida anomenada compensació i consistent a intercanviar fons de dos clients, un a Espanya i l'altre al Prinicipat pirinenc, sense moure'ls físicament. L'espanyol cedia part del seu capital a l'andorrà en l'entitat espanyola i l'andorrà passava part del seu compte al país a l'altre interessat. O a la inversa.

La defensa dels banquers argumenta que aquesta ha estat una pràctica «de tota la vida» a les entitats financeres andorranes, i que no va estar tipificada com a delicte al codi penal del país fins l'any passat. La fiscalia replica que el delicte -abans de penalitzar-les- no eren les compensacions, sinó el haver-les fet servir per blanquejar diners d'origen il·lícit.

Amb tot plegat, Joan Pau Miquel no només ha vist denegada la petició de llibertat, sinó que la mateixa batlle ha perllongat la presó provisional per quatres mesos més (el màxim previst a la legislació nacional és de dos anys).

A la vegada, s'han conegut altres fets importants. Com que BPA era l'únic que va vendre «preferents» al país. Que ja s'ha constituït el «banc bo», de moment públic, en espera que el tornin a reconèixer corresponsals estrangers perquè els clients puguin recuperar el valor d fons i dipòsits foranis.

Els treballadors, segons el seu advocat i portaveu únic, l'ex degà del col·legi nacional Manuel Pujades, esperen un acord definitiu amb l'Agència reguladora (Areb) -encarregada de donar sortida a l'afer-, l'últim dia d'aquest juliol, amb l'esperança de millorar les condicions que marca la llei per als acomiadaments, de 24 dies de sou per any treballat.

Una nova iniciativa local és la proposta de crear, amb el banc sà, un del model Raiffeisen (on els accionistes són, en forma de cooperativa, ciutadans privats i els mateixos empleats). Diuen que és un format que funciona amb èxit a Suïssa, Àustria, Alemanya, Luxemburg, Finlàndia i Singapur.

Una font bancària de prestigi no és gens optimista, ni respecte d'aquesta solució, ni del futur laboral dels empleats de la banca afectada, ni de la possible adquisició del que es pugui salvar per part d'un banc estranger de prestigi, opció favorita del govern i dels mateixos treballadors. Encara més, veu difícil que, si s'aixequen d'un dia per a un altre les limitacions de recuperar els fons dipositats, la fuita -i la descapitalització afegida- seria massiva.

L'única sortida que l'interlocutor considera viable -a més de la liquidiació- és l'adquisició del que quedi de la BPA -el tot, o dividit en parts- per altres bancs andorrans, sobretot per Morabanc i Crèdit. Perquè no veu que cap entitat forània es pugui acabar interessant. L'intent, fa anys, d'obrir el sector a Europa, amb els ulls especialment posats a França, no va tenir més resultat que l'arribada de Banc Sabadell.

Si l'auditoria exhaustiva dels fons de l'entitat qüestionada la porta l'entitat nordamericana Price Waterhouse & Cooper (PwC) i s'espera que la tanqui el mes vinent, les gestions per trobar un comprador de la BPA han estat encomanades a la companyia espanyola Key Capital, amb la consigna de no concedir preferència al preu de venda, d'esquivar els «fons voltors» i de triar una marca del màxim prestigi possible per fer-se'n càrrec. L'adjudicació ha estat prevista per a la tardor, entre els mesos de setembre i novembre.

I aquest és el termini provisional per acabar el serial en els aspectes polític i financer. Els múltiples fons judicials són ja figues d'un paner ben diferent.