Pujol Ferrusola, la BPA i els jocs

Totes les dades bancàries de Jordi Pujol Ferrusola (el fill gran de l'ex president) han estat enviades ja a la justícia espanyola, per decisió del Tribunal de Corts, segona i definitiva instància judicial en el sistema andorrà, on el recurs contra una sentència de la Batllia (primera instància) només pot ser recorreguda a aquest o al Superior, tret del intent d'obtenir l'empara (que es concedeix molt excepcionalment) del Tribunal Constitucional.

Totes les dades bancàries de Jordi Pujol Ferrusola (el fill gran de l'ex president) han estat enviades ja a la justícia espanyola, per decisió del Tribunal de Corts, segona i definitiva instància judicial en el sistema andorrà, on el recurs contra una sentència de la Batllia (primera instància) només pot ser recorreguda a aquest o al Superior, tret del intent d'obtenir l'empara (que es concedeix molt excepcionalment) del Tribunal Constitucional.

La instructora havia estat la batlle Maria Àngels Moreno i fa algunes setmanes l'imputat va acceptar que es traslladessin al sistema judicial de l'Estat veí les dades entre els anys 2004 i 2014, en considerar que abans de la primera data, el suposat delicte hauria prescrita.

Aquesta limitació no ha estat acceptada per Corts, que enviarà tot l'historial, que hauria començat a partir de la segona meitat dels anys 90 del segle passat.

Tanmateix, cal recordar que les dades facilitades des d'Andorra, per normativa internacional, no es podran fer servir per declarar culpable a Pujol Ferrusola del delicte d'evasió de capitals i frau fiscal, que no existeix com a figura en el codi penal del principat pirinenc. Només podrien tenir efectes probatoris si es demostrés que els fons van ser obtinguts il·legalment, com a fruit d'un altre delicte dels habitualment relacionats amb la corrupció o amb pràctiques penades en altres lleis sobre activitats econòmiques.

El llarg historial bancari facilitat inclourà les quantitats i moviments del mateix titular tant en Andbank, on operava inicialment, com a la Banca Privada (BPA) on els membres de la família investigats van traslladar més tard tots els seus fons.

El serial de la BPA i les suposades rentades de capitals procedents de bandes internacionals de delinqüència organitzada, es diria que està arribant als capítols finals de la primera temporada, parlant en termes de televisió.

L'AREB, l'agència estatal andorrana creada per a la reestructuració o resolució d'entitats bancàries, ha rebut -segons fonts solvents- un primer informe on es conclou que no hi ha més dipòsits «negres» que els coneguts i objecte ja de processos judicials a Espanya i Veneçuela, de la Xina, Rússia i l'estat iberoamericà.

Amb això, ha arribat a la conclusió provisional de vendre l'entitat «sana» -amb tot allò «incontaminat»- i carregar les pèrdues i responsabilitats sobre els fons «dolents» als accionistes del banc.

Un altra entitat financera del mateix país, Morabanc, s'ha manifestat disposada a l'adquisició i fa mesos el Govern del país va anunciar que, a més, hi havia dues empreses financeres estrangeres interessada en realitzar l'operació.

Els treballadors de BPA ja s'han pronunciat en contra de la primera i a favor de la segona de les vendes, amb la hipòtesi lògica que si el comprador fos un altre banc andorrà, l'hi sobrarien oficines i treballadors, com passa ara al Principat veí amb les i els de Catalunya Caixa, un cop integrada al BBVA. Per contra, si passa a una entitat estrangera, se suposa que la possibilitat de mantenir obertes dependències i contractats empleats actuals seria més gran.

De moment, el personal ha rebut amb satisfacció i esperança la notícia que els administradors de la liquidació del filial Banco Madrid han acceptat pagar unes indemnitzacions als empleats cessants de 33 dies per any treballat amb un mínim (no un màxim com en tants altres casos) de 20.000 euros, si la informació publicada és exacta.

Diem que arriben els darrers capítols de la temporada perquè, contra l'actuació de l'AREB ja han presentat demanda, acceptada per la Batllia, els principals accionistes de la BPA, els germans Higini i Ramon Cierco, i el director general i conseller general, Joan Pau Miquel.

Aquest és només un dels litigis, a diverses bandes que durant mesos, si no anys, ocuparan els tribunals andorrans. Hi ha també les diverses querelles de grups de clients perjudicats amb pèrdues directes o per la impossibilitat d'operar amb normalitat i retirar els fons i el contenciós amb els treballadors que, en principi, han rebut garanties del Govern de preservació dels seus drets.

I a tot això s'ha afegit l'anunci de l'executiu que presideix Antoni Martí, en aquest accidentat inici de legislatura, que pera l'estiu vinent estarà enllestit el plec de condicions per adjudicar la gestió del nou casino, i que la seva intenció és tancar, molt abans a l'inici del 2016, l'acord amb les entitats i institucions dels Estats veïns per regularitzar i normalitzar les vendes de loteries i apostes de l'organisme de loteries espanyol, del català, el cupó de l'organització dels cecs (ONCE) i els productes de la Française des Jeux. Però aquesta és una altra història.