Pandèmia incrementa la desigualtat d'Educació a Llatinoamèrica

Sens dubte que la Pandèmia produïda pel COVID-19 va interrompre i pertorb el que podríem anomenar una evolució “normal” dels factors que incideixen en la quotidianitat del planeta que inclou fins a les tangibles amenaces a què està sotmès, siguin aquestes a causa de les diverses guerres en curs, confrontacions polítiques, el canvi climàtic, els desastres naturals i fins i tot la lluita per superar la bretxa digital que aclapara tants grups vulnerables del planeta.

Un dels sectors més afectats per aquesta crisi que no estava agendada al calendari global ni preparada per enfrontar-la, ha estat l'Educació. Més de 1600 milions d'educands dels 195 països que hi ha al món van deixar d'assistir a les escoles, col·legis i universitats. Milions de docents es van quedar a casa sense tenir plans de contingència per enfrontar una crisi d'aquesta naturalesa. Els sistemes educatius no estaven preparats davant de la dimensió del repte. Com assegurar el desenvolupament curricular i enfrontar els danys col·laterals per l'absència de milions d'alumnes a les aules?

A partir de la pandèmia es crea un ajornament educatiu en obligar-se la majoria dels països a suspendre les classes i iniciar un procés de reenginyeria per adaptar-se a la nova realitat. Milions d'estudiants a les diferents categories van quedar endarrerits en els diferents nivells, primària, secundària i universitari. Van passar diversos mesos després de l'inici de la pandèmia el març del 2020 perquè els governs a nivell global aconseguissin aplicar mesures per al reinici de les activitats acadèmiques. Hi va haver regions i països on l'endarreriment es feia més gran segons eficàcia de les mesures implementades, d'altres plans de contingències, nivells dels nivells de contagi de la població estudiantil, així com els nivells d'accés tecnològic.

Un cop més, la disparitat entre els països rics i pobres ha prevalgut. La bretxa digital i la manca d'una acció global que donés als governs una guia per enfrontar la crisi es va fer evident. Molts països van aconseguir reiniciar els processos educatius a diferents nivells basats en l'accés a la digitalització, mentre que milions d'estudiants quedaven endarrerits precisament per les limitacions a l'accés a la tecnologia. A gairebé dos anys d'aquesta crisi encara perduren països que no han aconseguit desenvolupar polítiques diàfanes i permanents per a la inserció dels contingents estudiantils. Aquest és el cas especialment a Àfrica i Amèrica Llatina.

En aquesta darrera regió, les evidents desigualtats socials que estaven en ascens fins i tot abans de la pandèmia de malaltia per coronavirus (COVID-19) es van fer encara més perceptibles. Durant el primer any de la crisi sanitària s'estima que gairebé 165 milions d'alumnes van deixar d'assistir als centres d'educació a les diferents categories (Preescolar fins a Universitària). Les zones rurals de tota la regió són les més afectades. La crisi de la salut ja de per si deteriorada, particularment en els estrats més vulnerables ha de sotmetre's a conviure amb aquest nou repte. Per la seva banda, la majoria dels governs es van avocar a prendre mesures davant la conjuntura que obligava a paralitzar el sistema educatiu, gran part de les accions preses es van dirigir, un cop suspeses les classes presencials, a iniciar un procés d'educació a distància força incipient a ALC.

Com veurem més endavant, moltes les mesures van ser assentades en el mètode de l'assaig i error (trial error) per obtenir coneixement, tant proposicional com procedimental de com enfrontar la crisi al sector educatiu. A gairebé tota ALC amb l'excepció d'Uruguai i Nicaragua les escoles van estar tancades per més de 42 setmanes. Tal com ho assenyala un estudi de la CEPAL (“L'educació en temps de la pandèmia de COVID-19”,2021), la regió s'avoco immediatament “a la utilització d'una diversitat de formats i plataformes (amb ús o sense de tecnologia); el suport i la mobilització del personal i les comunitats educatives, i latenció a la salut i el benestar integral de les i els estudiants”.

La desigualtat, la incapacitat del sector públic d'enfrontar la complexitat de la situació i el tancament dels centres educatius durant un llarg període forja multivariables per la manca d'accés a la tecnologia que alhora compromet el desenvolupament d'habilitats, la capacitat adaptació a els canvis bruscs de nous sistemes operatius entre d'altres.

L'absència a les aules va fer que milions de nens, per exemple, perdessin l'accés a programes d'alimentació, això al llarg del temps va generant igualment un retard en l'evolució cognoscitiva que inclou en la capacitat d'adaptació a les noves demandes tecnològiques. El retard en la vacunació dels mestres també va generar un impacte a la recerca d'un retorn a la “normalitat”. A la nostra regió d'acord amb la categorització de la UNESCO, amb l'excepció de Colòmbia i Xile, la majoria dels països van estar a la categoria mitjana de vacunació per a mestres i professors.

Tal com podem observar en un treball de seguiment del SELA de les polítiques implementades a la regió, s'evidencia que des de l'inici de la pandèmia es van aplicar accions i polítiques per enfrontar la crisi sanitària i les conseqüències en la continuïtat dels processos educatius. La primera mesura presa per la gran majoria dels països va ser el tancament total dels planters educatius. Alhora, es van anar posant en pràctica, mesures alternatives per impartir educació a distància.

Hi va haver marcades diferències en la pressa i eficiència en implementar aquestes modalitats. Destaca l'Uruguai que va aprofitar la plataforma ja instal·lada Pla Ceibal del 2006 per iniciar pocs dies després de decretar el tancament de les escoles, l'educació a distància. Països com Belize van anunciar que el Ministeri d'Educació treballaria conjuntament amb organitzacions internacionals incloent Unicef i altres organitzacions educatives, que inclouen líders d'institucions escolars, mestres i els mitjans de comunicació, per desenvolupar estratègies que garantissin l'aprenentatge a distància ia domicili per a cada un. nivell educatiu. Aquestes estratègies van incloure suport acadèmic i psicològics.

Panamà per part seva va establir el Pla Educatiu Solidari per brindar accés gratuït a Internet mòbil als estudiants d'escoles oficials per rebre les classes virtuals, de manera que l'Assemblea Nacional i les quatre operadores telefòniques del país van subscriure un acord de connectivitat.

La reobertura de classes a la majoria dels països de la regió no va ser sinó a finals de 2020 i en altres ben iniciat l'any 2021, i per això, es va fer una feina entre els Ministeris de Salut i Educació per preparar protocols que permetessin una tornada segura a les escoles. Per exemple, a Xile, el Ministeri d'Educació i la UNESCO van convocar un grup de treball per donar suport a la reobertura d'escola i orientar les comunitats educatives per a un procés d'obertura gradual, segura i voluntària, tenint en compte les quatre dimensions principals dels marcs de reobertura que la UNESCO i altres organismes: funcionament segur, compensació de l'aprenentatge, benestar i protecció, i arribar als més marginats.

També es va utilitzar el model mixt presencial/virtual per al reinici de classes.: A Jamaica, per exemple, 303 escoles primàries i secundàries van reprendre les seves operacions sota el model de rotació.: alguns dies, els estudiants sota l'espai virtual des de casa, mentre que altres assistien a l'escola. El Ministeri d'Educació va proporcionar kits d'aprenentatge impresos (llibres de treball, llibres de text i notes) per garantir que tots els estudiants tinguessin accés a recursos educatius.

La bretxa no és igual a tots els països ni l'eficiència de l'aplicació de les mesures és proporcional. Difereix de país a país, de regió a regió, però les mancances es fan visibles especialment entre els estudiants pobres, de les classes mitjanes deprimides, en els emigrants per igual, podem inferir que especialment els Indígenes i els sectors rurals són els més afectats en comparació de les zones urbanes.

A més, com bé ho resumeix un estudi del BID amb dades recopilades per la Divisió d'Educació sobre les accions empreses a la regió basades en Plataformes d'aprenentatges, contingut digital, material físic o xarxes socials, TV o radio, escoles obertes, la modalitat de ensenyament remot va ser implementat en un lapse de temps i velocitat sense precedents, amb la utilització de diferents opcions a disposició com la ràdio, televisió, mitjans impresos, plataformes i sistemes de gestió d'aprenentatges. L´informe destaca bones pràctiques en un grup de països d´ALC que han reimpulsat estratègies amb tecnologia de primera generació.

Per la seva banda, la CEPAL conclou que “Les respostes que han implementat els diversos països han mostrat que hi ha iniciatives innovadores i pràctiques prometedores, així com avenços importants en un temps rècord per garantir la continuïtat de l'aprenentatge. A més, s‟observa que els sistemes educatius nacionals s‟enfronten a problemes i desafiaments sistèmics que exigeixen l‟aplicació d‟estratègies a mitjà i llarg termini basades en l‟Agenda 2030.”,

II. Els reptes per davant

La majoria de les escoles a la nostra regió, públiques o privades estan reobertes, amb un sistema mixt moltes, presencial i educació a distància basada en les eines tecnològiques. Tots estem en procés d'aprenentatge, els governs implementat polítiques dins de les seves possibilitats, els professors aprenent a educar a distància i enmig d'una pandèmia, els alumnes davant del repte de ser formats a distància i els pares també aprenen a educar els seus fills amb noves eines i davant de nous desafiaments.

El binomi escoles obertes amb protocols de salut, seguretat i programes de vacunació van de la mà. Els governs han après a superar la crisi i alhora accelerar plans de contingència i crear polítiques públiques que accelerin la nova manera d'educar les poblacions. La Pandèmia va col·locar la regió en trànsit, però alhora ens va obrir noves oportunitats. Aprenem que és prioritari per als nostres països anivellar les pèrdues d'aprenentatge, estimular els docents amb salaris justos i capacitació, readaptar els sistemes educatius davant de futures demandes o crisis sistèmiques que en general accentuen les disparitats a les comunitats més vulnerables.

Els costos han estat amplis, la pèrdua de temps i oportunitats ha estat evident. ALC ha rebut la fuetada de Pandèmia per a la qual no estava preparada. Si hem après alguna cosa en aquesta conjuntura és que la salut i l'educació com a béns públics, han de ser prioritaris en la formulació de polítiques. Així com els països ens preparem per als desastres associats a fenòmens naturals que són producte de les accions de la societat, podem evitar en el futur situacions produïdes pel COVID-19 a ALC amb polítiques i models per confrontar situacions similars que es converteixen en catàstrofes generacionals per l'impacte que tenen al llarg del temps i abordar-les amb resiliència i polítiques preventives que assumeixin els danys col·laterals que produeix un fenomen imprevist a la resta de les activitats. Coincidim amb la UNESCO quan afirma que “per ser més resilients, equitatius i inclusius, els sistemes educatius han de transformar-se, aprofitant la tecnologia per beneficiar tots els estudiants i aprofitant les innovacions i associacions catalitzades durant aquesta crisi”.