Un procés d'anys

Dijous passat, més de dues-centes persones es van manifestar a Andorra la Vella, entre clients i treballadors de Banca Privada d'Andorra (BPA) sota el lema «Solucions ja». La participació va ser una de les més nombroses que es recorden.

Dijous passat, més de dues-centes persones es van manifestar a Andorra la Vella, entre clients i treballadors de Banca Privada d'Andorra (BPA) sota el lema «Solucions ja». La participació va ser una de les més nombroses que es recorden.

A títol comparatiu podem recordar que la concentració de treballadors del primer de maig d'aquest any amb prou feines va aplegar una trentena de participants, segons el recompte dels mateixos mitjans de comunicació.

L'afer que ha sacsejat Andorra des del passat mes de març està a prop d'una primera resolució (un termini d'entre dos i tres mesos, segons els càlculs actualitzats pel govern) però molt lluny, en anys, de la fi de tots els contenciosos judicials acumulats en demandes de plataformes diverses de clients, col·lectiu de personal i propietaris, sobretot pels dos accionistes principals, els germans Higini i Ramon Cierco.

La primera fase de investigació de la legitimitat dels comptes, i un informe previ dels interventors judicials es va tancar ja fa més d'una setmana. Falta la supervisió en forma d'auditoria de l'empresa americana PriceWaterhouse & Cooper (PwC) que va rebre l'encàrrec del govern, que hauria d'estar ja enllestit i enviat a l'òrgan del Tresor dels Estats Units que amb el seu informe va precipitar la intervenció de l'entitat. El cost d'aquest treball per als comptes públics del país s'ha calculat en uns deu milions d'euros.

El nou termini afegit per l'executiu és el concedit a l'entitat creada per la llei específica del mes passat, l'Agència per a la reestructuració d'entitats bancàries (Areb), que en primera instància assumiria la titularitat del «banc bo», lliure de capitals suposadament procedents de delictes, i que faria un nou repàs de la legitimitat dels fons de cadascú dels clients, un per un.

Perquè el ben cert és que, segons fonts oficioses però fiables, el treball dels interventors no ha trobat més inversions sospitoses que les quatre ja conegudes dels processos oberts a Espanya al rus Petrov i el xinés Gao Ping, el rentat de capital veneçolà amb l'ex cap de la unitat de la policia antidroga com a suposat màxim responsable, ara en recerca i captura al seu país, i la possible inversió atribuïda en alguns mitjans al càrtel de narcotràfic mexicà de Sinaloa.

En tots els casos més investigats, entre aquests quatre, les quantitats dipositades a la BPA van anar minvant progressivament i substantiva en els darrers anys.

Si aquestes impressions relativament bones es confirmen, l'Areb es trobaria amb una entitat bastant solvent, «netejada» i relativament fàcil de vendre. De fet, el govern ja va avançar que hi havia dues entitats estrangeres i dues de nacionals interessades a la compra. Més recent ha estat la concreció de l'interès per fer-se'n càrrec de Morabanc -antic Banc Internacional-Banca Mora, durant anys participat pel BBVA fins que les pressions del Banc d'Espanya el van fer sortir de la propietat-, aprofitant el capital que preveia destinar a l'adquisició d'una entitat espanyola, fins que va fracassar l'operació.

El cas BPA, a més dels problemes directes, té altres conseqüències derivades. Com ara la decisió de l'executiu de portar al parlament un agreujament de les condemnes per contraban al codi penal, afegint a aquest delicte el de blanqueig de diner procedent de l'activitat.

Sembla que sense relació directa, sinó per un canvi de l'estratègia de la defensa, Jordi Pujol Ferrussola ha canviat d'opinió, i ha retirat en part el recurs contra el lliurament de les dades dels seus comptes corrents que va demanar el magistrat de l'Audiència Nacional espanyola Pablo Ruz. Només manté l'oposició a que es donin les xifres anteriors al 2004, perquè el possible delicte hauria ja prescrit.

Així estàvem quan El Periódico de Catalunya publicava detalls d'una sentència del Tribunal Suprem espanyol, en la revisió d'una condemna a una dona per narcotràfic on «relaxa» el concepte de blanqueig de diner, que considera no pot incloure els capitals procedents d'activitats lícites, i si és fruit de il·lícites l'acota a reinversions en ««compres d'empreses, accions, títols financers o immobles que puguin ser revenuts».

Encara més, exclou de les quantitats considerables com a «rentades» les gastades «per atendre les necessitats vitals quotidianes» i, per deixar-ho més clar, exclou de la consideració de blanqueig en la sentència que revisa, de l'Audiència Nacional, 47.984 euros gastats per l'acusada en bitllets per viatjar a la República Dominicana, 7.000 més del lloguer del seu habitatge, i els pagaments de compres amb la targeta de crèdit.

Posats a fer, els magistrats arriben a dir -per escrit i sempre segons la informació llegida al mateix periòdic- que l'import de «despeses ordinàries», com les esmentades entre d'altres, ni tan sols es poden considerar rentat de capitals quan siguin quantitats que «es deurien haver pagat a Hisenda».

Si aquests criteris s'apliquessin als comptes d'espanyols -o d'altres estrangers- en entitats financeres andorranes l'exigència internacional de transparència i fi absolut del secret bancari hauria de ser força alleujada. Però ja se sap que en relacions internacionals manen els interessos de cada estat, al marge de qualsevol criteri d'equitat i ètica.