Amb el pas del temps, els responsables de la Banca Privada d'Andorra (BPA) han enllestit l'estratègia, més que de defensa, de contraatac. Una passa decisiva ha estat la presentació de l'anunciada demanda judicial contra la intervenció de l'entitat; al tribunal, i als mitjans, amb un advocat -en sentit literal i qualsevol altre- no per anunciat menys notable: l'ex cap de Govern Jaume Bartumeu.
Amb el pas del temps, els responsables de la Banca Privada d'Andorra (BPA) han enllestit l'estratègia, més que de defensa, de contraatac. Una passa decisiva ha estat la presentació de l'anunciada demanda judicial contra la intervenció de l'entitat; al tribunal, i als mitjans, amb un advocat -en sentit literal i qualsevol altre- no per anunciat menys notable: l'ex cap de Govern Jaume Bartumeu.
El veterà polític ja no es va presentar en lloc «de sortir» dintre la candidatura del seu actual partit -socialdemòcrates progressistes (SDP)-però va declarar que, sense estar al Consell (Parlament) romandria al costat dels seus companys. O més aviat, els seus companys amb ell. Perquè cal recordar que la Llei per a la reestructuració bancària, aprovada amb tanta urgència, va rebre el suport de totes les forces parlamentàries andorranes, amb l'única excepció de l'SDP.
El portaveu de la formació, Víctor Naudi, argumentava per oposar-s'hi indicis d'inconstitucionalitat, en veure el text com a retroactiu i arbitrari, a més de obrir la porta a una possible ingerència de l'executiu i el legislatiu en el poder judicial.
Bartumeu repetia aquests arguments i el greu perjudici que la intervenció -que impugna- ha causat a la BPA, valorada en la reclamació de danys i perjudicis en els 600 milions d'euros també prèviament anunciats. No cal dir que una sentència ferma al seu favor, quantitat inclosa, i amb l'Estat com a responsable subsidiari, suposaria quelcom molt semblant a la fallida del país.
Afegia el lletrat que les empreses Deloitte i KPMG, que no van trobar cap irregularitat en auditar els comptes del banc des del 2003, són les mateixes que auditen altres entitats financeres del país, i dels resultats d'aquestes sí que es fien el gabinet Martí i la resta de bancs agrupats a l'ABA.
Aquest front judicial, germans Cierco, el conseller delegat i director general Joan Pau Miquel -al qual li ha estat denegada la llibertat provisional i continua a la presó- i dos dels accionistes minoritaris: Frederic Borràs i Ricard Climent. Hi ha la investigació exhaustiva dels moviments de la BPA que ha de servir de base per establir les conclusions de l'expedient administratiu obert, i en el seu cas a les responsabilitats penals individuals.
També ha augmentat el nombre de clients afegits a la demanda contra l'entitat per la impossibilitat de realitzar operacions i retirar fons, que ja ha passat de la desena. I un col·lectiu més, el dels treballadors afectats, defensats per un altre lletrat de prestigi: l'ex degà del col·legi d'advocats i ex president del consell d'administració del Diari d'Andorra, Manuel Pujadas, que demana la nacionalització de l'entitat fins que hi hagi una compra. Cal recordar que, entre la seu central a Andorra, i les filials dels diversos continents, el total d'empleats de BPA és de 760.
No és l'única xifra que s'ha afegit a les conegudes, i que ajuden a calibrar el volum de l'afer. Aquest banc té concedits i vius crèdits hipotecaris per més de 500 milions i, paradoxalment o no, els resultats de l'exercici de l'any passat, el 2014, reflecteixen uns beneficis de més de 24 milions d'euros.
I en aquestes que surt el president del Frob (el banc dolent espanyol), Fernando Restoy davant la comissió d'Economia del congrés dels diputats i afirma que tots els titulars de fons a Banco Madrid veuran recuperats «aviat» els seus diners. Els que no hi tinguin més dels 100.000 euros que preveu el fons de garanties bancàries, abans d'un mes. I els 500 que en tenen més, a continuació i recuperant «la pràctica totalitat».
Mentrestant, altres notícies -en principi- absolutament sense cap relació amb el cas: els responsables de la duana espanyola diuen que darrerament ha crescut la quantitat de tabac de contraban que han comissat, i s'ha reduït la de divises. I el multi campió mundial de motociclisme en la modalitat de trial, Toni Bou, és el «penúltim» a fixar la residència a Andorra, sense que, almenys fins ara, hagin carregat contra ell com van fer contra Marc Márquez.
Escriu el teu comentari