Més capítols del serial BPA

Els esdeveniments al voltant de la Banca Privada d'Andorra s'assemblen cada vegada més als avenços per capítols dels serials televisius, amb cops d'efecte distribuïts pensadament per mantenir l'interés. El mort definitiu és ja la filial espanyola. El jutjat d'instrucció número un de la capital del regne veí ha dictaminat la seva liquidació. 

Els esdeveniments al voltant de la Banca Privada d'Andorra s'assemblen cada vegada més als avenços per capítols dels serials televisius, amb cops d'efecte distribuïts pensadament per mantenir l'interés. El mort definitiu és ja la filial espanyola. El jutjat d'instrucció número un de la capital del regne veí ha dictaminat la seva liquidació després que el ministeri d'Economia, com ja vam explicar, negués el rescat que aconsellava el Banc d'Espanya i els administradors instessin el concurs de creditors, que és com ara anomenen l'antiga suspensió de pagaments.

La raó central és que, un cop intervingut, es van donar ordres de retirada de fons per un total de 326 milions d'euros, dels quals es van arribar a fer efectius un centenar. De continuar la tendència, s'hauria esgotat la liquiditat. Però els mitjans han afegit altres informacions més que destacades: que abans de la intervenció algú o alguns havia recuperat ja 40 milions, fets sota investigació. I sobretot que el gruix de les quantitats sospitoses de procedència criminal s'hi van ingressar fins a quatre anys abans de la compra de l'entitat pel banc andorrà.

A la muntanya, passada la delegació del FinCen dels Estats Units, que amb l'informe va desencadenar el terrabastall, van arribar, van mirar, van parlar amb les principals autoritats i institucions del país i van marxar sense que hagi trascendit cap resultat de la visita. No sembla bon senyal.

En paral·lel tot són iniciatives per intentar salvar a la desesperada el que sigui salvable, en una cursa de fons que s'ha de completar a ritme de la «llebre», i sense esgotar-se.

El més immediat ha estat l'obertura d'una línia de crèdit de la resta d'entitats reunides a l'Associació (ABA), inicialment de 30 milions i ampliable a 100 perquè les empreses que operaven a la BPA i no ho poden fer, puguin atendre les seves obligacions derivades de les activitats respectives, començant pel pagament de les nòmines. Representants del personal afectat -i angoixat- s'han queixat que diverses empreses enxampades per la intervenció obrin comptes i facin les domiciliacions en oficines de la competència. Quelcom que sembla tan legal en un sistema d'economia de mercat com inevitable.

Dues terceres parts dels mateixos treballadors -que s'apropen a un total de tres-cents- en una trobada, es van mostrar partidaris ferms d'assumir la gestió de l'entitat formant una cooperativa o mutualitat. Això sí, de la part que resti un cop separats els fons sospitosos d'origen criminal.

El govern, encara en funcions, ha preparat una llei específica per aquest cas, esperant que no hagi d'aplicar-la en d'altres futurs, «de l'establiment de mecanismes de reestructuració i resolució d'entitats bancàries», que preveu la creació d'una Agència (Arreb) amb aquest objectiu, amb set membres anomenats pel mateix executiu, l'institut controlador del sistema (INAF) i sota el control del Consell General (Parlament) per intentar la reestructuració i evitar la resolució, que és un eufemisme per a la liquidació.

L'Arreb haurà d'analitzar a fons les possibilitats i presentar amb l'INAF un pla de viabilitat en un termini de 15 dies.

També es preveu la creació d'un fons (Farreb) de garantia per als cabals dels clients, fins a un màxim encara per determinar (recordem que a Espanya és de 100.000 euros), capitalitzat pels quatre bancs restants i, eventualment, amb el complement d'una emissió de bons públics.

El protagonista de la sèrie, el ministre de Finances Jordi Cinca, amb el suport dels bancs, han previst una actuació en quatre fases un cop aprovada la llei. Primer, la creació de la línia de crèdit i després d'una segona de l'Arreb.

Les següents preveuen la creació amb vocació temporal d'un banc públic que, descartats els «fons tòxics» (els sospitosos de criminalitat) vegi com queda la resta i la capacitat per assumir o no les pèrdues i la previsible multa del tresor nordamericà.

Vista la realitat, s'obren un seguit de solucions alternatives, segons les conclusions. Una, la venda, per parts o total, a d'altres entitats, preferentment estrangeres, amb la condició que assumeixin les compensacions que s'hi fixin i conservin la major part del personal.

Una altra, que els clients restants al «ban bo» traspassin els fons a d'altre o altres del país. I, en el pitjor dels casos, la resolució «ordenada».

Totes i cadascuna de les sortides, i més les més favorables afronten dificultats gairebé insalvables. A més de la falta de «múscul financer» de la resta de bancs andorrans per adquirir l'intervingut i amenaçat, resten pendents els recursos judicials dels propietaris contra la intervenció i en demanda de compensació de danys i perjudicis. Els advocats escollits no són personatges gaire secundaris: Marc Forné i Jaume Bartumeu, tots dos ex caps de Govern.

I el pla de l'executiu i el col·lectiu bancari té com a primer requisit l'aprovació de la llei. El legislatiu es va constituir tot just abans d'ahir. I es preveu continuar a correcuita, forçant la lletra de la Constitució, perquè es pugui reunir i aprovar la setmana vinent, al marge que s'hagi produït la nova investidura de Toni Martí i aquest hagi format el seu nou gabinet. El que deiem, una ultrafons a recòrrer i a completar al pas de la llebre que la llança.

En l'àmbit internacional no tot són notícies adverses. Brussel·les va donar un cop de mà indirecte amb el tret de sortida cap a l'acord d'associació. És cert que Price Waterhouse Coopers va rebaixar la qualificació de solvència de la BPA, però l'homòlega Fitch ha mantingut la dels altres tres bancs del tot nacionals, Crèdit Andorrà, Andbank i Morabank en A-1 a llarg termini i F-2 a curt. Això i la substitució del cas en els principals espais dels mitjans, són els primers indicis que el temporal pot començar a amainar, tot i que encara no es redueix, ni tan sols, a l'encara temible escala de tempesta tropical.