Rescat impossible i danys col·laterals

Si ja havia raons per deduir la impossibilitat d'un rescat de la Banca Privada d'Andorra (BPA), s'afegeixen nous motius que reforcen aquesta impressió. Les autoritats econòmiques espanyoles, contra el que havia estat tendència recent, ha assegurat que no rescatarà Banco Madrid, amb l'argument que, a diferència dels grans que va "salvar" abans, aquest no és "sistèmic".

Si ja havia raons per deduir la impossibilitat d'un rescat de la Banca Privada d'Andorra (BPA), s'afegeixen nous motius que reforcen aquesta impressió. Les autoritats econòmiques espanyoles, contra el que havia estat tendència recent, ha assegurat que no rescatarà Banco Madrid, amb l'argument que, a diferència dels grans que va "salvar" abans, aquest no és "sistèmic". Dit d'una altra manera, la seva desaparició no posa en perill el conjunt del sistema financer de l'estat, com alguns dels grans bancs i caixes que va protegir.

Si bé s'afirma que no falten entre els clients de l'entitat madrilenya persones properes al PP, entre els diversos «famosos», també sembla més fàcil deixar caure una empresa financera més petita i d'un país petit, com ho és el principat pirinenc.

La liquidació de Banco Madrid, d'on els damnificats per la mesura podran recuperar com a màxim 100.000 euros, del fons de garantia bancària, és un altre cop afegit a qualsevol sortida per mantenir activa la BPA.

En la més recent compareixença, el ministre de finances andorrà en funcions, Jordi Cinca, encara intenta el "miracle", i manté obertes diverses possibilitats, de la "reestructuració", a la "resolució" (liquidació) ordenada. Sens dubte s'inclina per la primera, amb el desig de salvar els fons dels clients i els llocs de treball que estan en perill imminent.

A la vegada, anunciava l'elaboració de la llei de creació d'un Fons de reestructuració d'entitat bancàries, emparada en una directiva de la Unió Europea, el qual es nodriria de les aportacions de la resta de bancs del país. Un fons fins ara inexistent.

A més de la desaparició traumàtica i sense possibilitat de recuperar capitals de Banco Madrid, s'ha arribat al tancament total de les darreres possibilitats d'executar (recuperar) títols de la BPA a l'estranger. Tancades totes les transaccions en dòlars amb la publicació de l'informe del Tresor nord-americà, fins dimarts passat encara es podia operar a la zona euro a través de l'empresa financera belga Euroclar, però aquesta va tallar qualsevol relació amb l'entitat andorrana aquest darrer dimarts.

Sempre hi ha qui s'afegeix a "ajudar", i més ara amb la gran capacitat de influència de qualsevol a través de les xarxes. Aquesta «cooperació» va arribar dels "hackers" que van envair les webs de tots els bancs andorrans amb whatsapps i sms on s'afirmava que la resta d'entitats del país, i en especial Andbank, estaven també sota investigació i amenaça de intervenció.

L'entitat més esmentada es va veure en l'obligació d'enviar un comunicat a cada client, i un altre de públic amb l'aval de l'Associació de bancs (ABA) desmentint radicalment aitals afirmacions i anunciat que ja ha interposat una denúncia a la policia i querelles judicials contra els autors dels missatges i d'aquells que els van copiar i reenviar.

Els fons retirats de les sucursals reobertes (caixers i targetes de crèdit no funcionen gaire) s'estimaven fins a l'aplicació del «corralito», el límit de reintegraments de 2.500 euros per setmana, s'estimaven en 17 milions d'euros i les quantitats reingressades en uns 10, cap a sis a Crèdit Andorrà i dos a cadascun d'Andbank i Morabanc, no es van donar dades del Sabadell d'Andorra, però semblaria que una part considerable van ser "repatriats" a d'altres països.

És evident que l'ambient de malfiança s'ha estès al conjunt de la banca del país, tot i els intents de demostrar-ne la solvència per tots els mitjans a l'abast del conjunt d'entitats financeres, de l'òrgan controlador, del govern, i fins i tot de la cònsol dels Estats Units per al país, amb seu a Barcelona, hagi valorat com a encertades les mesures del govern, i els seus esforços de cooperació. El que no treu que, a la vegada, hagi arribat una delegació de tècnics del tresor del seu país per comprovar-ho sobre el terreny i reunir-se amb bancaris, INAF i el cap de govern en persona.

La darrera esperança del ministre Cinca i el cap de l'executiu, Antoni Martí és aconseguir via política o diplomàtica un alleujament de la pressió internacional, que permeti una obertura de les operacions a l'exterior sobre els fons de la BPA, per minsa que sembli a hores d'ara.

Indicis afegits: el conseller delegat-director general de l'entitat continua internat, en presó incondicional -sense fiança- i fonts fiables asseguren que els principals propietaris, els germans Cierco, han començat a buscar amb els advocats fórmules per salvar els patrimonis personals.

Enmig del terrabastall a les lloances consulars s'ha afegit la notícia positiva de Brussel·les: en una senzilla manifestació, la vicepresidenta de la comissió europea, Federica Mogherini, obria formalment les negociacions finals simultànies amb els petits estats sol·licitants -Andorra, Mònaco i San Marino- per arribar a la signatura del tractat d'associació de tots tres amb la UE, tot declarant: "Sabem que haurem d'afrontar la conciliació de la necessitat de salvaguardar el mercat interior amb l'especificitat de cadascun dels vostres països". Traduït al llenguatge del carrer, vol dir que permetrà mantenir un diferencial dels respectius tipus fiscals amb els de la Europa comunitària, a mes de mantenir-los fora de l'espai Schengen, perquè a cap dels tres territoris cabrien tots els ciutadans dels 28 que vulguin entrar-hi i, encara menys, establir-se.