BPA cap a la liquidació?

La sensació generalitzada a Andorra és que la Banca Privada està abocada a la liquidació. Els altres quatre bancs, cridats pel Govern, no semblen gens disposats a fer-se'n càrrec mitjançant una absorció que els marcaria i, a més, consideren poc assolible la xifra necessària per a l'adquisició.

La sensació generalitzada a Andorra és que la Banca Privada està abocada a la liquidació. Els altres quatre bancs, cridats pel Govern, no semblen gens disposats a fer-se'n càrrec mitjançant una absorció que els marcaria i, a més, consideren poc assolible la xifra necessària per a l'adquisició. S'estima que el de més capacitat, per recursos, seria Crèdit Andorrà, però difícilment arribaria, en el supòsit que ho volgués.

La nacionalització, en un estat i amb un govern electe que aposta del tot per l'economia de mercat, tampoc no es veu viable, si no és per un temps. A sobre, dues realitats afegeixen dificultat a qualsevol d'aquestes mesures: la previsible multa multimilionària del tresor dels Estats Units, que ja li ha vetat qualsevol operació al seu territori. I també la «fugida» de clients i dipositaris que han portat la filial espanyola -Banco Madrid- a la falta total de liquiditat per atendre les demandes de retirades de fons, després de la intervenció pel Banc d'Espanya.

Al principat pirinenc, on aquest dilluns s'han format llargues cues davant les sucursals de l'entitat de persones disposades a executar aquesta mena d'operació. El Govern havia advertit que el tràmit, en aquest cas, seria més lent, per comprovar-ne el compliment dels requisits legals -en més que probable referència a la comprovació de l'origen lícit- perquè la resta d'entitats els puguin acceptar sense recança, com es diu que està passant.

Això sí, en una mena de «corralet», les retirades no poden ser de més de 2.500 euros a la setmana. I si a Espanya el fons de garantia de dipòsits assegura el retorn de fins a 100.000 euros per titular, al nord del riu Runer la quantitat garantida és bastant inferior.

Del que no es pot acusar les autoritats polítiques i el sistema judicial andorrà és de lentitud. Pràcticament a la vegada que es feia públic l'informe del FinCen nord-americà declaraven a l'INAF durant sis hores els màxims responsables del banc: els copresidents propietaris germans Cierco, el conseller delegat i director general Joan Pau Miquel i els director generals Santiago Rosselló i Xavier Campos. No havia passat un dia que s'havia decretat la intervenció i dos quan es va designar l'equip de gestors públics, de llarga experiència i sense cicles laborals actuals amb el sistema: Carles Salvadó, ex director general de l'òrgan fiscalitzador (INAF), jubilat. I els també retirats directius de Morabanc -antiga Banca Internacional-Banca Mora, en el seu moment participada pel BBVA espanyol-.

Gairebé a la vegada s'obrien un expedient sancionador del govern, per la via administrativa, i diligències judicials. Al tercer dia des de l'esclat de l'escàndol es produïa l'escorcoll a fons de la seu de la BPA, tot i que fos la diada nacional de la Constitució andorrana, i la policia detenia Joan Pau Miquel. A punt de complir el termini màxim de 48 hores de retenció, el conseller delegat va passar davant la batlle instructora del cas, Canòlic Mingorance, que el va interrogar durant sis hores, fins que a les tres de la matinada en va decretar la presó provisional. Des d'aleshores es troba internat al centre de la Comella, a la capital. L'investigat ho és en relació amb l'anomenat «cas Emperador» d'Espanya, la xarxa de suposat rentat de capital del xinés Gao Ping, un dels membres de la qual hauria donat el nom de Miquel com a col·laborador en una comunicació interceptada.

Durant el cap de setmana es van donar dues ordres de detenció més, de dos gestors del banc encarregats de sengles comptes personals, un home i una dona, els noms dels quals, seguint el criteri tancat dels sistemes andorrans, no s'han fet públics. Això sí, s'ha dit que la captura de la dona serà més complicada, perquè ara resideix a Singapur.

També els responsables de l'entitat afectada han reaccionat: primer, amb comunicats de voluntat tranquil·litzadora sobre la solvència, dirigits a l'opinió pública, però sobretot als clients. Després, amb l'anunci que els assessores jurídics havien començat a treballar amb un recurs contra la intervenció, i una reclamació de més de 300 milions d'euros per danys i perjudicis, xifra calculada amb la multiplicació per 15 dels beneficis anuals fins ara, que han estat al voltant dels 20 milions. Si l'àmbit del dòlar els ha quedat absolutament vetat, el de l'euro el van mantenir obert inicialment a través del Commerzbank alemany i el dipositari mundial Euroclear.

La falta -o l'esgotament progressiu- de liquiditat, les intervencions, les perspectives de sancions a l'entitat i de possibles encausaments penals a part dels màxims responsables, l'aparent falta de comprador i la dificultat d'una indesitjada nacionalització, són prou factors per preveure un desenllaç que no comporti la liquidació -i desaparició, com a mínim de la marca- de la BPA.

Mentrestant s'estenen dues sensacions: que des dels Estats Units, i per extensió Espanya i Panamà, han actuat amb una celeritat i rigor que molt difícilment haurien emprat amb un altre estat amic més fort i gran. I que el mal, l'alarma social i el dany a la imatge del sistema financer i d'Andorra en general, ja està fet i serà molt difícil, si no impossible, de rescabalar. La primera dada per confirmar aquesta segona l'ha donada l'agència de qualificació Standard & Poors. Després d'avalar les mesures aplicades, rebaixa la nota de solvència de l'Estat andorrà de BBB+ a BBB (sense el plus) i amb l'afegit de perspectiva negativa per «incertesa».