Un telèfon llunyà i la BPA en quarentena

Una conversa telefònica llunyana, a través d'un telèfon intervingut, va establir la suposada relació afegida entre la Banca Privada d'Andorra (BPA) i ni més ni menys que el càrtel de Sinaloa, que per a la Fiscalia general dels Estats Units és «l'organitació de narcotràfic més poderosa del món». El representant del clan, conegut també com «La alianzade sangre» deia: «per a grans operacions (de blanqueig) el millor és acudir a la BPA perquè no està escrutada per la comunitat financera internacional.

Una conversa telefònica llunyana, a través d'un telèfon intervingut, va establir la suposada relació afegida entre la Banca Privada d'Andorra (BPA) i ni més ni menys que el càrtel de Sinaloa, que per a la Fiscalia general dels Estats Units és «l'organitació de narcotràfic més poderosa del món». El representant del clan, conegut també com «La alianzade sangre» deia: «per a grans operacions (de blanqueig) el millor és acudir a la BPA perquè no està escrutada per la comunitat financera internacional.

Aquesta presumpta relació entre la entitat del principat i el sanguinari càrtel, assenyalat a més com actor principal en els assassinats i desaparacions a Mèxic, on opera en 17 estats del país havia estat anunciada en alguns mitjans estrangers, però la sospita nordamericana la va confirmar personalment el ministre de finances en funcions, Jordi Cinca, que s'ha afegit a les veus autoritzades en la informació sobre el cas.

Seria l'explicació del que no entenia la directora de l'Institut nacional de finances (INAF), el fet que el FinCen del departament del tresor de la Casa Blanca llancès ara l'informe i la suspensió de les operacions de la BPA al seu país que, en principi, afectava a tres casos de suposats blanquejos de capital d'organitzacions ja investigats judicialment i amb col·laboració andorrana total o directament per la Unitat d'investigació fiscal pròpia (UIF, equivalent a l'UDEF espanyola).

Els casos espanyols són els anomenats «Emperador», sobre la trama del xinés Gao Ping i el «Clotilde», per al rus Petrov amb base en Lloret de Mar, ja comentats. El tercer dels inicialment coneguts, el de Petrolis de Veneçuela, l'investiga directament la unitat andorrana.

L'acusació de vincles amb una de les organitzacions criminals que més preocupa i ocupa als Estats Units, on hauria «importat» més de 200 tones de cocaïna i grans quantitats de mariuana i heroïna entre 1990i el 2008, segons les dades de la mateixa Fiscalia general, per terra,mar i aire, hauria estat la dada decissiva per a l'emissió de l'informe i l'adopció de les mesures contra l'entitat financera sospitosa, sense parar-se a pensar en la inoportunitat per al país afectat, petit i per tant molt més fàcil d'atacar que d'altres.

El ministre Cinca aclaria també que dies abans de llançar el document, les autoritats americanas sí que s'havien posat en contacte i havien advertit el govern andorrà que, a la vegada, va comunicar el cas als Estats veïns, Espanya i França.
El degoteig de dades continua, com ara la dimissió en bloc de la direcció de Banco Madrid, o la intervenció de la filial de la entitat al Panamà, pel govern respectiu i, sobretot, amb l'anunci del cesament de tot el Consell d'administració i diversos directius de la matriu de la BPA, despr´es de l'apressada visita del cap de l'executiu andorrà al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, a Brussel·les.

Tot i aquesta nova mesura radical, la prudència i la presumpció d'innocència obligada s'a imposat a Andorra, en espera del resultat dels controls de l'INAF sobre els comptes i moviments del banc, i de la investigació dels delictes que continua (amb l'afegit de les dades noves) la fiscalia andorrana.

El termini per a uns primers aclariments, incloses les declaracions de descàrrec afegides de l'entitat investigada, és de 60 dies, i de les posteriors comprovcions, de 60 més, fins als 120.

En dos dies successius, la BPA ha emés sengles comunicats de premsa on nega la major (que hagi vulnerat cap nomrativa) i intenta tranquilitzar els clients, reiterant la seva solvència. Això no treu que, des del primer moment, l'INAF hagi parlat de consultes de titulars de comptes al banc sobre la situació creada i «algunes» retirades de fons, que Cinca va concretar en dir que «amb prou feines arriben als dos milions d'euros en total». Per ara, podria haver afegit.

L'Associació dels bancs (ABA), que engloba els cinc eistents al país, i que té representació a la UIF, també ha aportat la seva, en forma de suport total a les mesures del govern.

En qualsevol cas, el principal mal ja està fet. Per molt que es vulgui acotar l'àmbit de la possible responsabilitat a una sola de les entitats financeres del país i, si fos possible, a dos o tres empleats i no a la propietat, el dany a la imatge de la plaça financera, i per extemsió al país, ja està fet davant el món i, sobretot, a Espanya, que domina les relacions econòmiques internacionals amb Andorra, fins al 80 per cent del total. Això després del llarg procés de reformes fiscals i financeres, cap a la transparència i l'homologació del sistema amb els de la UE, quan està a punt de culminar l'acord contra la doble imposició amb el govern d'Espanya, França ja li ha donat llum verda a l'Assemblea Nacional i, a la vegada, es negocia l'acord d'associació amb la Unió Europea. Definitivament, i per mot que es faci, ja se sap que les rectificacions, en cas que cap de les sospites no es confirmi, o l'acotació de responsabilitats i responsables, no seran suficients per evitar aquesta «pena de telediari», que ja estan aplicant els mitjans, no només audiovisuals, catalans i espanyols. Mala peça al teler.