Retorn del passat i distància
Coincidint amb la recta final dels comicis andorrans, i per tant amb no tanta cobertura mediatica com hauria tingut en altres moments, es va registrar el retorn al país de Fidel Pallerols. Cal recordar que aquest va ser una de les persones condemnades en l'anomenat «cas treball», afer pioner en la persecució de la corrupció política.
L'empresari andorrà Pallerols va ser reconegut com a organitzador d'un seguit de cursos de formació per a treballadors a l'atur, amb subvenció de la Unió Europea, alguns dels quals no es van arribar a fer mai, però que van servir per al finançament il·legall d'Unió Democràtica.
Va ser condemnat, en una sentència pactada entre fiscalia i reus, amb Lluís Gavaldà, director general de Treball en el moment dels fets, i el germà d'aquest, Vicenç, a menys de dos anys de presó que, en principi i fins aleshores, no havien suposat l'ngrés real a un centre penitenciari d'altres persones en les mateixes circumstàncies.
Però en una altra decisió que va crear precedent, el tribunal català va decidir que els penats ingressessin efectivament a la garjola per la gravetat dels delictes i el ressó públic. El mateix criteri que se seguiria després amb persones tan famoses com Isabel Pantoja.
Encara recordem, anys abans que es destapés l'escàndol, la visita a la capital del principat pirinenc de Josep Antoni Duran i Lleida, acompanyat per Pallerols a l'entrevista amb el cap de govern aleshores i avalant la recent creació pe r l'empresari d'una fantasdmagòrica «patronal d'Andorra», sense cap empresa o empresari dels sectors econòmics principals del país, com ara la banca, l'hostaleria i el gran comerç.
Ha passsat poc temps des de l'empresonament dels protagonistes d'aquell afer i menys encara des de la sortida, ben poc publicitada. I el retorn del personatge ha estat per comparèixer ddavant la justócoa andorrana. Paradoxalment, no com a acusat, sinó com a suposada víctima d'un cas d'estafa, que hauria sofert el 1999.
Altres aspectes de l'actualitat, eminentment política, ocupen els espais preferents dels mitjans andorrans: la formació del segon govern Martí, que segons tots els indicis ampliarà el nombre de membres. Oficialment, per alleujar les tasques d'alguns titulars que semblaven excessives. També per premiar suports durant la campanya que es va decidir a la parròquia d'Ordino, on han demanat ja que es nomeni un ministre de la localitat. Els titulars de les carteres escollits en les llistes al legislatiu, que seran uns quants, deixaran escons als qui figuraven com a suplents en les candidatures.
Una altra curiositat és que els dos representants de l'esquerra, que van perdre en conjunt un conseller, tindran que participar plegats en el grup mixt, perquè el mínim per formnar-ne un de propi, segons el reglament intern de la cambra, és de cinc, i no sembla fàcil que els hi «cedeixen» tres i dos consellers, respectivament, les altres dues formacions, perquè semblen massa.
No és estrany que el cap de govern reelecte «temi» una forta oposició... per la dreta, dels Liberals que en la legislatura anterior van ser socis integrats a la mateixa coalició.
Entre els aspectes tangencials als comicis, no ha passat desaparecebut l'interès de mitjans estrangers (cinc acreditats, tots catalans) ni les preguntes de gairebé tots als quatre candidats a encapçalar l'executiu sobre les posicions respectives davant el procés sobiranista del Principat veí.
Demandes inutils, perquè tots quatre van «passar» d'oposar-s'hi com de fer costat a la iniciativa. Martí, l'electe, va repetir el que ja havia dit davant Rajoy a Ordino i en sintonia amb diversos dirigents europeus que no era de la seva competència sinó «un afer intern espanyol». I en tot cas, aquesta «abstenció» ja va ser vista als mitjans interiors com un exemple de la política tradicional, recomanda per l'deòleg Fiter i Rossell Fiter i Rossell fa segles al seu Manual Digest, per a situacions polítiques incòmodes: «fer l'andorrà», que és l'eqivalent al que es coneix internacionalment com «fer-se el suec».
Escriu el teu comentari