Estabilitat andorrana

Les eleccions generals garanteixen a Andorra l'estabilitat política garantida per a una nova legislatura de quatre anys, amb la repetició de la majoria absoluta -per un sol escó- de la coalició DA (Demòcrates d'Andorra) que ja havia governat en els quatre anys anteriors.

Les eleccions generals garanteixen a Andorra l'estabilitat política garantida per a una nova legislatura de quatre anys, amb la repetició de la majoria absoluta -per un sol escó- de la coalició DA (Demòcrates d'Andorra) que ja havia governat en els quatre anys anteriors.

La gran novetat no va ser, però, el repartiment de forces al Consell general (parlament) que deixen els electors, sinó la gran davallada de la participació, en un país on tradicionalment no es registraven més que les absències que els sociòlegs consideren «tècniques».

Les paperetes totals, un 65,62 per cent del cens, semblarien en altres llocs de l'entorn europeu una xifra perfectament acceptable, però això significa una devallada de 8 punts i mig sobre la concurrència a les urnes de fa quatre anys.

La desafecció general cap a la política, els canvis de sigles de bona part de candidats força coneguts, l'augment del cens en gairebé 3.000 electors nous, la pèrdua de suport de la majoria pel desgast de l'acció de govern i la claredat dels pronòstics previs, que no han fallat, són factors que han influït, també en una altra dada bàsica: l'abundància dels vots en blanc (1.285) i els nuls (354) (molts d'aquests anulats a prop?osit), el que eqyuival a poc més del deu per cent dels 16.084 emesos sobre un total potencial de 24.512 i parla de la decisió de prendre part en l'elecció, més que sigui amb aquesta expresió de distanciament de totes les ofertes de qualsevol color polític.

Una altra característica sempre decisiva alhora de repartir els 28 escons del legislatiu andorrà és el sistema electoral. Hauria estat massa per al tamany del país crear dues càmeres, una de nacional i una altra de territorial, però el pes històric i actual de les institucions locals (comuns que regeixen les parròquies) divideix per meitats la representació respectiva, de manera que 14 corresponen a dos per cada una de les set circunscripcions parroquials, per un sistema majoritari pur. Aquesta vegada cap es va decidir per un sol vot, però la diferència entre les dues candidatures més votades a Ordino va ser d'una vintena de sufragis.
El repartiment proporcional entre llistes nacionals (en circunscripció única) va ser del 37,6 per cent per a la guanyadora DA, el 27,7% per a Liberals d'Andorra (LdA), el 23,5 % per al Partit Socialdemòcrata, Verds i altres, amb el nom genèric de «Junts» i l'11,7% per als Socialdemòcrates progresistes (SDP), el que suposa un repartiment de 5 (DA), 4 (Ld'A) 3 (PS) i 2 (SDP) consellers generals.

L'altra meitat van anar molt majoritàriament a la formació majoritària, la més votada a la capital, Escaldes-Engordany, Encamp, Canillo i Ordino, mentre que La Massana i Sant Julià de Lòria (on han tingut sempre el feu principal) es van manifestar liberals. Això dóna 10 consellers a la majoria i 4 a l'oposició de la dreta més radical.

La divisió de forces fins a quatre, ha perjudicat més l'esquerra, que perd un dels sis representants anteriors en no obtenir majoria relativa a cap de les parròquies, mentre que la força que mantenen els més conservadors del país -separats de DA, amb qui anaven el 2011- tot i que important, no és suficient per fer marxa enrere en el camí emprés pel govern «repetidor» de reformes fiscals -fins a l'homologació relativa acceptada pels Estats veïns i la comunitat internacional- l'obertura a capitals exteriors i diversificació de les empreses i, en conseqüència, la continuïtat de la negociació amb la UE sense nous entrebancs, per aconseguir l'acord d'associació, un cop descartada, per manca d'unanimitat dels païssos membres, la fòrmula favorita d'entrada en l'espai econòmic comú.

La conseqüència bàsica dels resultatats és l'estabilitat política del principat pirinenc per quatre anys més i la continuïtat de les reformes empreses quan a sistema econòmic i fiscal i encaixa a la comunitat dels europeus. Propostes com ara la despenalització de l'avortament (incompatible amb la figura del copríncep episcopal) que presentaven les dues opcions socialdemòcrates, o la reforma de la llei electoral perquè a les legislatives només es presentin llistes d'àmbit nacional (que portaven els de l'SDP al programa) quedaran, una vegada més, ajornades «sine die».