ANDORRA A CONTRACORRENT

La campanya electoral per a les generals viu els últims dies i els andorrans majors d'edat i amb tots els drets (aproximadament la tercera part de la població) votarem diumenge per escollir el nou Consell general (parlament) del qual se'n derivarà el govern que, segons tots els pronòstics, tornarà a ser el de la coalició «Demòcrates d'Andorra (DA) presidit per Antoni Martí.

La campanya electoral per a les generals viu els últims dies i els andorrans majors d'edat i amb tots els drets (aproximadament la tercera part de la població) votarem diumenge per escollir el nou Consell general (parlament) del qual se'n derivarà el govern que, segons tots els pronòstics, tornarà a ser el de la coalició «Demòcrates d'Andorra (DA) presidit per Antoni Martí.

A contracorrent de les tendències de l'entorn, i especialment de les manifestades a l'Estat espanyol (inclosa Catalunya) el mapa canviarà, però no serà per l'entrada de moviments populars -o populistes-. Ni Podem, que en la convocatòria del cercle fundacional va reunir sis persones, ni l'autòctona plataforma AD 800 (nom amb referència als codis postals que són entre l'AD 100 l'AD 700) han aconseguit o decidit formar llistes. Tampocs alguns independents que acostumaven a provar sort, sense sort.

En realitat compareixen les mateixes forces de la legislatura anterior, i amb una immensa majoria de candidats repetits, però cadascuna partida en dos. Els liberals, nom auto atorgat pels més conservadors, han marxat de DA en considerar el gabinet Martí massa «esquerranós». I els socialdemòcrates, després de la debacle a la sortida del seu únic període del govern -sense majoria absoluta per un sol conseller- es van revoltar en bona part contra el líder històric, Jaume Bartumeu, que ja no repeteix i va en un lloc testimonial de la candidatura.

Les sigles -PS, de Partit Socialdemòcrata- se les han quedat els que romanen dels opositors que lidera Pere López, perquè alguns antics membres destacats, com ara el ministre de Finances en funcions Jordi Cinca, o Rosa Ferrer l'ex cònsol major (primera autoritat local) d'Andorra la Vella -dimitida uns mesos abans de la fi del mandat comunal per presentars-hi- s'han integrat a DA. Els fidels a la línia Bartumeu han adoptat el nom de Socialdemòcrates progresistes -SDP-. O sigui que ens trobem amb quatre posicions entre el centre-esquerra i la dreta més apegada al passat.

Entre d'altres qüestions de futur que s'han de dirimir està el sistema fiscal i l'encaix amb la Unió Europea mitjançant un tractat d'associació que s'està negociant, amb la intenció de mantenir les «especificitats» nacionals, sobretot en matèria de lliure circulació de persones -mantenint-la restringida, fora d'Schengen- i la fiscalitat singular, no ja per la manca de figures impositives, que ja estan vigents gairebé totes les habituals a l'entorn geopolític, com els tipus impositius, al nivell de Luxemburg o Irlanda, fins i tot per sota, si es pot.

Els liberals s'han declarat en contra de l'IRPF i, posats a defensar la sobirania, plantegen per grantir-la la construcció d'un aeroport a l'interior del país, deixant de banda el que s'acaba de reobrir parcialment a la Seu d'Urgell.

DA promet continuïtat gairebé absoluta i, juntament amb els dos grups socialdemòcrates, promet la celebració d'un referéndum abans de signar l'acord amb Europa.

Les dues opcions d'esquerres mantenen la voluntat declarada de despenalitzar l'avortament, com reclama part de la societat i gairebé totes les dones, tot i que això hauria de significar automàticament un canvi radical de sistema i de Constitució, perquè implicaria la renúncia del bisbe de la Seu a continuar com a cap d'Estat.

En una visita al Vaticà de Martí i el seu seguici, el Papa Francesc ja va deixar clar, tot i que en llenguatge ben diplomàtic, que aquesta es una «línia vermella» absoluta, a diferència del reconeixement de les parelles homosexuals, que preferia que s'anomenessin «unions civils», com així figura amb la nova llei específica aprovada cap al final de la legislatura.

L'SDP encara afegeix una proposta més difícil, que també suposaria canvis profunds el sistema: que als comicis generals només concorrin llistes d'àmbit nacional. Fins ara, per tradició i imposició dels comuns -ens parroquials, locals- en el procés constituent, els 28 membres del legislatiu s'escullen a parts iguals entre 14 de les candidatures globals, per sistema proporcionalment gairebé pur, i dos per cadascuna de les parròquies, pel sistema majoritari encara més pur, de manera que els dos són atorgats als més votats, mes que sigui per un sol vot, i encara que -com és el cas força majoritària aquest diumenge- es presentin tres o quatre opcions diferents i hagin de sortir els qui representen un terç, o menys, dels vots directes.

Perquè després parlin en altres indrets del valor diferent del vot d'un ciutadà, segons on visqui. I és que, també en això Andorra es manté contracorrent o, si ho volen en un eslògan turístic espanyol i antic, «is different».