El fill gran, jutgesses i anècdota

El destí tradicionalment reservat al fill gran, no sempre acceptat pels afectats, ha estat el d'heretar les responsabilitats màximes en l'empresa familiar. Jordi Pujol Ferrusola no podia succeir normalment el pare a l'activitat més notòria, que va ser la presidència de la Generalitat, però sembla que no es va escapar del tot.

El destí tradicionalment reservat al fill gran, no sempre acceptat pels afectats, ha estat el d'heretar les responsabilitats màximes en l'empresa familiar. Jordi Pujol Ferrusola no podia succeir normalment el pare a l'activitat més notòria, que va ser la presidència de la Generalitat, però sembla que no es va escapar del tot, perquè tres dels germans i el mateix patriarca el van assenyalar en declaracions públiques com al darrer i més actual gestor dels ja tan famosos fons de la suposada herència dipositats a Andorra.

La titular del jutjat número 31 de Barcelona ha pres aquesta dada com a prova per a nous càrrecs en contra de l'afectat, una mena d'extensió dels ja abans investigats d'evasió fiscal i blanqueig de diner.

Des del punt de vista d'Andorra, aquestes acusacions afegides no tindrien cap valor, si no s'aconseguís demostrar que en l'administració del capital va cometre altres irregularitats contemplades per un codi penal com el del principat pirinenc, del qual estan exclosos la importació de divises que no provinguin d'altres activitats delictives, com ara el narcotràfic, el comerç d'armes o la corrupció política.

Demostrar aquesta corrupció, en forma de tràfic d'influències, suborn, o d'altres activitats relacionades, continua estant el gran repte de la justícia espanyola, tant de l'Audiència nacional com de l'esmentat jutjat barceloní que porten instruccions separades tot i que semblin sobre els mateixos fets. Sense aquesta constatació, i pels acords internacionals, les dades demanades en comissió rogatòria als tribunals andorrans decaurien, restarien sense cap validesa.

Ja es va saber que la batlle (jutgessa de primera instància) Maria Àngels Moreno va accedir inicialment a atendre la petició espanyola, però que contra la seva resolució cabia, i s'anava a presentar, recurs per part de la defensa dels Pujol, l'ex degà del col·legi d'advocats del país, Jean-Michel Rascagneres.

Al recurs ja presentat i reproduït pel Diari d'Andorra, en part amb còpia escanejada, el lletrat afirma que la jutgessa s'ha extralimitat en les seves funcions, amb l'argument principal que no seria admissible la demanda de informació espanyola sense constància que hi ha indicis suficients d'alguns dels delictes penats a les valls andorranes.

No és la primera vegada que aquests dos protagonistes s'enfronten en un afer rellevant. Moreno va autoritzar el control de les trucades entrants i sortints dels telèfons mòbils de dos periodistes, Ricard Poy i Toni Solanelles, avui director i subdirector del rotatiu andorrà, que van demandar als responsables de l'espionatge en el servei de policia i a la mateixa jutgessa.

L'advocat del primer era Rascagneres. I els dos professionals van veure reconegut, en els àmbits judicials, que s'havia vulnerat el seu dret constitucional al secret de les comunicacions. Solanelles ja sol, va arribar al Tribunal d'Estrasburg, que li va reiterar la vulneració dels seus drets, sense fixar una indemnització concreta, que mai no va rebre, pels perjudicis sobre la seva imatge i, potencialment, sobre la confiança de les seves fonts d'informació.

A la jutgessa li va obrir un expedient el Consell Superior de la Justícia pel que semblava, amb menys dubtes, una extralimitació de funcions, però el cas es va arxivar sense cap conseqüència.

Recordarem, pel que fa al cas, que el recurs -en aquest cas al Tribunal de Corts- contra el lliurament de les dades del Pujol, és en segona i definitiva instància segons el sistema judicial del país on s'ha presentat, i que la sentència serà ferma... tret que el Tribunal Constitucional trobés algun motiu de irregularitat de procediment i estimés que calia aplicar una empara als drets que es poguessin haver vulnerat a l'afectat o afectat.

I mentrestant, saltava a uns mitjans espanyols una notícia tangencial, més aviat una anècdota i és que un alt càrrec d'Andbanc -l'entitat on inicialment s'havia dipositat el capital de la suposada herència de l'ex president, portada de Suïssa- va ser detingut per la policia i va passar una nit al calabós d'Andorra la Vella, per quedar lliure el matí següent. El motiu: l'exdona l'havia denunciat per agredir-la. Tot i que res no té a veure l'acusació de violència de gènere amb la resta, alguns dels mitjans espanyols es veu que no se'n podien estar de recordar i elucubrar sobre el mateix banc, i l'altre del mateix país, que ha estat també reiteradament objecte de les informacions sobre els Pujol.