Globalització esquarterada, recordant Orwell

S'assumia fins fa uns dies com un fet inesquarterable que la globalització mundial, o mundialització, conformava inexorablement les relacions econòmiques i polítiques internacionals. Però la guerra a Ucraïna ho ha trastocat tot. Els efectes seran profunds i, probablement, llargs en el temps. Potser és més apropiat avançar una prospectiva de regionalització mundial. Exemple il·lustratiu simple: el meu amic i col·lega Eduardo Moyano, escriu al seu darrer article que el seu avi agricultor solia dir: “Pluja i sol, i guerra a Sebastopol”. La frase feia referència als efectes positius que, per als agricultors espanyols, tenia la guerra de Crimea i el setge del port de Sebastopol el 1854, en provocar un augment del preu mundial dels cereals. Les coses han canviat ara i ho faran més radicalment si les sancions comercials se segueixen enduriment entre Occident i Rússia. O sigui menys globalització, i potser regionalitzada.

Sant Petersburg @ep

L'occident europeu atlàntic deu molt als EUA durant les dues guerres mundials del segle XX. Ja el pensador Norberto Bobbio ho deia, potser a contracorrent, amb motiu de la guerra a Iugoslàvia: “No podem no ser filo-americans, perquè els EUA han guiat la història del segle XX, afortunadament per a Europa”.

Així que amb una estructura geopolítica com l'OTAN, i amb els forts llaços econòmics a banda i banda de l'Atlàntic, la consolidació d'una regió mundial que George Orwell va rebatejar com a Oceania inclouria tot el continent americà (recordeu-vos de la doctrina Monroe) i altres països d'una anglosfera global dirigida des de l'Anglaterra londinenca, sense incloure l'Europa continental. Malament que li pesés i entre glopets (wee drams) del whisky turbós a l'illa escocesa de Jura de l'Hèbrides occidentals, on va escriure la seva cèlebre novel·la, 1984, és probable que George Orwell assumís que a la seva Oceania estaria els EUA, però el centre executiu radicaria al costat del Tàmesi. Tot i el seu internacionalisme, que el va portar a lluitar per la II República als batallons catalans del POUM, la violència anglesa pesava molt els anys 1947-49 quan el genial escriptor va redactar la seva celebrada distòpia.

Així que Europa 'desapareixeria' del bloc oceànic, però i Euroàsia? Segons Orwell, aquesta seria el domini d'una Rússia no només europea (a l'oest i est), sinó també asiàtica. Així quedaria projectat un futur d'extinció per a la UE i l'OTAN, tal com existeixen avui dia. En aquest escenari de ficció la 'raó de la història' estaria de part de Putin. Tret de si es decideix “to drop the bomb” (conflagració nuclear).

La tercera peça del puzle global orwellià seria la formada per la Xina, el Japó i Corea. En disputa estaria l'emergent zona actual d'Assia oriental amb el gegant indi i els importants països adjacents. A la distòpia orwelliana tots es combaten entre si per assolir una hegemonia global. Res que pogués assemblar-se a la globalització actual que els neoliberals (que amb tant afany han postulat els anglosaxons) han identificat com la panacea del desenvolupament i la prosperitat humanes (al mateix temps del canvi climàtic i de la progressiva destrucció de la nostra estimada Gaia).

També seria objecte de disputa despietada la conquesta d'àmplies zones d'Àfrica i l'Antàrtida. Podria especular-se sobre alguns dels efectes i resultats de la pugna orwelliana. D'entre ells, el més rellevant per als qui confessem el nostre 'eurocentrisme' és el de la desaparició d'Europa tal com la coneixem i intentem preservar avui dia.

Un altre possible efecte del conflicte a Ucraïna és l'increment de la sintonia entre Rússia i la Xina que en faria una gran superpotència en lluita amb les democràcies de l'hemisferi occidental. Tingueu en compte que la narrativa oficial xinesa és de suport a la Rússia putinesca. La propaganda oficial xinesa elimina els missatges contra la invasió, una cosa pròpia d'una dictadura (encara que ara s'amaneixi amb l'apel·latiu de capitalista). És innegable la forta connexió entre els dos països a la història contemporània. Sobre això és molt recomanable la lectura del llibre de la història del Partit Comunista Xinès en conjunció amb les infinites conspiracions inicials de Mao Zedong i la Comintern estalinista: Mao: la història desconeguda, de Jon Hallyday i Jung Chang.

La Xina s'ha posicionat ara en una anomenada 'neutralitat no imparcial' amb Rússia en el conflicte a Ucraïna. Segurament sospesa com es desenvoluparan els esdeveniments en els propers dies o setmanes, per inclinar-se cap a un rumb més 'pacífic', el que li ha permès engolir-se a Hong-Kong o accelerar els temps per complir la seva annexió de Taiwan. Seria aquest un escenari on es premés el botó nuclear? Hem pensat en altres llocs (sobretot en la rivalitat nascuda al sempitern odi de matriu religiosa entre el Pakistan i l'Índia) com a candidats perquè es desencadenés una guerra nuclear 'local'. Res no seria comparable a una annexió de Taiwan per part de la Xina, a la manera com ens està 'ensenyant' la invasió d'Ucraïna.

Afirma l'economista polític serbo-nord-americà, Branko Milanovic que l'al·locució de Putin del 21 de febrer del 2022 amb motiu del reconeixement de les repúbliques de Donbàs i Lugansk constitueix un dels discursos polítics més extraordinaris del nostre temps. S'hi adduïa com a justificació de fons per a la invasió d'Ucraïna que el darrer segle ha estat un segle de traïcions a Rússia per part de: (1) els comunistes, (2) les mateixes elits russes i (3) els pretesos amics de Rússia.

No hi ha dubte que el discurs de l'endogrup ètnic rus, que comentàvem en un article anterior, cerca raons per a les decisions polítiques d'avui. És infame que aquest argument serveixi per matar i destruir. L'autor de les presents línies segueix subscrivint el que ja cantava John Lennon a la cèlebre melodia dels Beatles 'Revolution': “When you talk about destruction, don't you know that you can count me out' destrucció).