Conveni aplicat

Durant la visita del president Rajoy es va signar l'acord contra la doble imposició fiscal (CDI) entre Espanya i Andorra. En la conferència de premsa posterior, algun/a periodista del sud va expressar en forma de pregunta el dubte o afirmació que la justícia i les autoritats andorranes en general no obstruïen les investigacions sobre el «cas Pujol» en el sentit més ampli. Les darreres notícies semblen aclarir la qüestió.

Durant la visita del president Rajoy es va signar l'acord contra la doble imposició fiscal (CDI) entre Espanya i Andorra. En la conferència de premsa posterior, algun/a periodista del sud va expressar en forma de pregunta el dubte o afirmació que la justícia i les autoritats andorranes en general no obstruïen les investigacions sobre el «cas Pujol» en el sentit més ampli. Les darreres notícies semblen aclarir la qüestió.

Menys explícit va ser l'esment a les noves condicions que el CDI introduïa i que només l'oposició i alguns mitjans locals van explicar: és cert que l'intercanvi automàtic d'informació s'ajorna fins que s'apliqui conjuntament a la majoria de països sota la vigilància de l'OCDE, i no més tard del 2018. Però les dades que poden ser objecte de trasllat internacional, en processos judicials van quedar ampliades i ja no només es poden demanar i s'han de donar les relatives als comptes bancaris d'una persona investigada, sinó les de la resta de inversions i béns, així com les participacions en societats no només de l'objecte de instrucció, sinó de familiars i socis.

Aquesta ampliació nova és la que sembla haver tingut present la batlle (jutgessa) Maria Àngels Moreno, en acceptar la comissió rogatòria del magistrat Ruz, de l'Audiència Nacional, resolució implícita en el rebuig de les al·legacions contra la petició espanyola que havia presentat la defensa de Jordi Pujol Ferrusola (el fill de l'ex president) i la dona d'aquest Mercè Gironès.

Com s'ha publicat a multitud de mitjans, les dades que es disposa a trametre Moreno a l'òrgan espanyol no són només sobre els fons que puguin figurar a nom de la parella o un dels membres a qualsevol dels cinc bancs que operen al país pirinenc, sinó d'altres a entitats financeres no bancàries, de societats participades pels afectats, i fins i tot dels registres notarials sobre les seves propietats immobiliàries.

Tot això, adobat amb la mesura complementària -habitual en els procediments d'aquesta mena a Andorra, tot i que no hagués estat sol·licitada per Ruz- consistent a bloquejar els comptes i la resta de béns que poguessin resultar objecte de la investigació, mentre aquesta arriba a la fi. Si els suposats implicats són absolts, podran tornar a disposar de tot, sigui el que sigui. En cas contrari, les possessions considerades il·lícites, o d'origen il·lícit, passarien -totes, o en part compartida amb la Hisenda espanyola- a l'erari públic andorrà.

Hem dit que la jutgessa «sembla» haver considerat els termes del CDI acordat entre els dos estats fronterers, perquè el conveni no seria encara vigent, a falta dels tràmits de ratificació que ha de passar a les respectives cambres legislatives.

Tanmateix, i amb tot plegat, la resolució de la jutgessa no és ferma, sinó de primera instància. Queda recurs -que els representats dels afectats ja han presentat- al Tribunal de Corts, que en aquest cas és el segon i definitiu òrgan decisori, perquè el sistema andorrà només preveu dues instàncies, tret d'un recurs d'empara posterior al Constitucional, que difícilment acostuma a prosperar.

Aquest nou recurs de la defensa inclou els mateixos arguments que no han estat acceptats per la batlle: que no hi ha proves de origen delictiu dels bens d'aquesta part dels Pujol; que les dades en les quals es basa el procés a Espanya han estat obtingudes mitjançant delicte (revelació de secret bancari); que la justícia espanyola encara no ha aconseguit dades per imputar els investigats i, finalment, que tot plegat obeeix a motivacions polítiques, i no exclusivament judicials.

Si la instància definitiva confirma la resolució de la batlle, encara quedarà una nova lluita de la defensa de la parella Pujol-Gironès, ja a Espanya, per anul·lar les dades enviades des del Pirineu com a prova, sobretot per la suposada obtenció il·legal.

I en tot cas, una condició indefugible amb l'execució de la col·laboració andorrana és que cap part de les dades que s'enviessin es pot fer servir per provar un frau fiscal, en tant que aquest no figura com a delicte al codi penal de l'altre Principat, i només tindrà vigència en cas que la petició de condemna sigui per suborn, tràfic d'influències, o d'altres formes de corrupció.

Amb tots aquests condicionants, tràmits pendents i afectació només d'un dels Pujol denunciats a Espanya, el que pugui passar als tribunals del país pirinenc amb el conjunt de la família més aviat s'assembla als primers capítols d'un d'aquells «culebrots» llatinoamericans inacabables.