Rajoy amb l'amic "Antonio"

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va rebre una grata acollida institucional a Andorra com no podia ser d'una altra manera, perquè arribava a signar un acord bilateral clau per al principat pirinenc i en va acabar rubricant tres.

Val a dir que el mandatari espanyol no es va exposar a actes públics pels carrers, com també es cert que la convocatòria de «podem» per rebutjar-lo va tenir la resposta de cinc persones, i amb una pancarta sense referències a Catalunya, amb el lema més ambigu i aplicable també a Andorra de «Víctimes de la ineficàcia política». El doble va concentrar la protesta de la vigília, davant el palau episcopal de la Seu, on es va exhibir una estelada i tot.

La compareixença davant la premsa va demostrar el tarannà i la falta de ductilitat lingüística espanyoles, i no només de l'actual ocupant de La Moncloa, que cada vegada que esmentava el nom del homòleg andorrà li deia «Antonio», i no Antoni i que es va referir a l'escola del sistema espanyo que va visitar com d'Escaldes-Engordani, enlloc d'Escaldes-Engordany.

Són anècdotes, com el malestar perquè el Copríncep-bisbe no només es reunís amb els periodistes que aguardaven a Palau el visitant retardat, sinó que els hi va anunciar que diria unes paraules després de la trobada, quelcom no previst en el protocol.

El programa, després de l'escala a la Seu d'Urgell, va continuar ahir, dijous, amb una primera reunió bil·lateral entre la «expedició» encapçalada per Rajoy, amb el ministre Cristòbal Montoro, dos subsecretaris d'Estat i l'ambaixador Manuel Montobbio, amb el grup local presidit per Antoni Martí, amb els ministres de finances i Exteriors i l'ambaixador a Madrid, Jordi Gaytan.

El seguici estranger va continuar després amb el programa previst, per la Casa de la Vall (seu històrica del consell general-parlament) amb el síndic (president) Vicenç Mateu com a guia turístic, i a l'escola primària esmentada del sistema espanyol, per arribar als moments culminants, a la parròquia d'Ordino.

A la casa-museu de la família Areny Plandolit es van escenificar les signatures -respectivament pels dos ministres, els dos caps d'executiu i els dos ambaixadors- del conveni per eliminar la doble imposició (CDI) el de transport per carretera i un memoràndum de col·laboració que materialitza i eixampla el contingut de l'anterior «llei de bon veïnatge i amistat» entre els dos Estats.

El CDI permet evitar, con fins ara, als qui tinguin activitats o residència als dos costats de la frontera, pagar a les dues hisendes. Sobretot era volgut per la part andorrana, en tant que la càrrega sobre les factures a Espanya era del 24 per cent, que impedia tota competitivitat. Als de «baix» a Andorra, la càrrega no era tanta, evidentment, però la limitació a la participació dels estrangers a una minoria del capital social de les empreses obligava a buscar «prestanoms» (ciutadans amb tots els drets econòmics al Principat que figuressin oficialment com a socis majoritaris, a canvi d'una compensació econòmica).

L'acord sobre el transport per carretera permetrà els transportistes andorrans prendre càrregues abans de tornar cap al nord, i no fer-ho de buit, com els hi obligava fins ara la llei. Amb reciprocitat, naturalment. I Martí va aclarir, amb una certa ironia, que no havien de témer els espanyols perquè la (reduïda) flota andorrana poca competència els hi farà.

Finalment, el «memoràndum de col·laboració» institueix un seguit de trobades bilaterals de membres dels respectius governs, a diversos nivells, i projectes comuns en matèria econòmica, de sanitat, educació i cultura.

Davant la premsa (la dotzena mal comptada de mitjans locals, els quaranta arribats de Madrid amb Rajoy, i els catalans), van ser gairebé més llargs els discursos previs dels polítics d'agraïments i felicitacions mútues, del to diplomàtic més complaent, al marge de la condemna a l'atemptat de París.

De preguntes s'havia anunciat que només en serien admeses quatre, dues de la banda del sud i dues de locals. Tanmateix, cada pregunta es va convertir en un plantejament de diversos afers.

Els col·legues espanyols es van interessar per Grècia, la candidatura a l'alcaldia de Madrid... Res en absolut sobre els documents subscrits. Això sí, una va incloure la residència de Marc Màraquez el «cas Pujol» i si la justícia andorrana posa «obstacles» al segon. L'altra, sobre si canviaria la posició del govern Martí sobre el «cas català».

Els dos polítics van assegurar que no havien parlat ni d'un, ni de l'altre afer. «Ni una paraula». Martí va explicar que la justícia del seu país encara no ha decidit sobre les comissions rogatòries enviades des de l'Audiència Nacional i el jutjat de Barcelona, que no sap com acabaran, i que en tot cas respectaran els compromisos que en matèria penal i de tribunals es van signar en el marc del Consell d'Europa, sense concretar, com tampoc no va especificar les mesures que «molts països» apliquen per atreure com a residents a persones que els hi són d'interès (no era cosa d'esmentar la concessió del permís de residència a Espanya de l'estranger que compri un habitatge d'alt valor, per exemple).

El visitant, a més de ratificar que no havia vingut «a parlar de noms propis», es va limitar a manifestar la confiança en la justícia espanyola, andorrana, i «a la justícia en general», i a ratificar que no havien fet cap esment a Catalunya, respecte e la qual, l'andorrà va declarar que mai no s'havia pronunciat perquè no li calia «ficar-s'hi on ningú no li demana, ni és de la seva competència», a més de dir que «espera» que el contenciós es resolgui a Espanya».

Els andorrans havien, i van ser, més concrets. Van demanar si hi ha possibles «línies vermelles» espanyoles en les condicions de la no doble imposició i pel suport al respecte de les «especificats» andorranes en el tractat d'associació Martí va fer una lloança del camí fet des de tot els governs recents anteriors cap a Europa i en les reformes fiscals i econòmiques andorranes, i en el compromís d'arribar a l'intercanvi automàtic d'informació financera el 2018, sempre que es faci amb caràcter general per a tots els estats abans d'assegurar que no hi havia «cap línia vermella» al tractat, que rebia la col·laboració espanyola a Brussel·les, i també la francesa, tot anunciant una propera trobada amb el copríncep Hollande i el primer ministre Valls. I el convidat va dir amén, lloant els esforços andorrans i aprofitant per fer el gall a propòsit de les reformes que ha fet el seu equip, i el canvi de tendència dels indicadors econòmics i de l'ocupació al seu àmbit.

I amb això, i el dinar oficial, es va acabar l'agenda. Rajoy va tornar des de l'aeroport de la Seu, inaugurat poques hores abans pel ministre Jordi Alcobé i el conseller català Santi Vila, en un gest de suport implícit, a més de l'estalvi de quilòmetres per terra. El «nou» aeroport, d'entrada, només podrà rebre viatgers de l'espai Schengen europeu, el que exclou els russos, un grup força a la baixa per la crisi que colpeja el seu país originari.

Posats a fer, Martí va dir, en relació amb els temes «no tractats» durant les reunions, que tampoc se l'hi acudiria presentar-se a can Rajoy, a Galícia, quan el seu interlocutor es trobés de vacances. I la resposta va ser automàtica: «queda convidat».

Si és cert que aquesta és una visita insòlita a Andorra, primera oficial d'un president del govern espanyol, i també les estadístiques al·ludides per tots dos governants -27 per cent d'habitants del Principat tenen la nacionalitat espanyola, igual que el 42 per cent dels treballadors censats a la seguretat social, i el 62 per cent de les importacions vénen d'Espanya- el que es va traslluir, o confirmar, després de les visites a Madrid, és l'excel?lent relació entre Rajoy i Martí, tot i les diferències substantives entre les polítiques respectives.