Tot esperant Rajoy

Contra les sospites d'un nou ajornament, fonts del govern andorrà no només han confirmat la propera visita del cap del govern espanyol, Mariano Rajoy, el dia 8 vinent, sinó que han ampliat detalls com ara que l'estada serà de dos dies i que vindrà acompanyat pel ministre d'Hisenda Cristòbal Montoro.

Contra les sospites d'un nou ajornament, fonts del govern andorrà no només han confirmat la propera visita del cap del govern espanyol, Mariano Rajoy, el dia 8 vinent, sinó que han ampliat detalls com ara que l'estada serà de dos dies i que vindrà acompanyat pel ministre d'Hisenda Cristòbal Montoro.

Des del primer anunci vam explicar que aquest membres de l'executiu espanyol no pateixen al principat pirinenc la mateixa «mala premsa» que al Principat veí, si més no, entre els seus homòlegs del gabinet de Toni Martí, amb els quals mantenen una relació fluïda i de proximitat, com es van demostrar arran de les trobades recents, i amb l'acceleració de les negociacions per tancar l'acord contra la doble imposició fiscal (CDI), imprescindible per l'expansió cap al sud de les activitats empresarials i de professionals andorranes i, de passada, millora relativa en l'intercanvi bilateral d'informació, en espera de la definitiva, que arribarà en el marc de les relacions entre Andorra i l'OCDE.

Aquest seria el «regal» dels visitants, d'altra banda una mena de gest acostumat en cas de viatges de mandataris a l'estranger. Aquest, a més, marca una fita, perquè serà el primer president d'un govern espanyol que, tot i la proximitat, visiti les valls andorranes oficialment. Fa alguns anys, reiteradament, va anunciar que ho faria el Rei Juan Carlos, vingut de fet en diverses ocasions, però sempre d'incògnit.

Fins ara, i en les darreres informacions del consell de ministres des de Madrid, no ha transcendit que s'hagi tancat definitivament el CDI. Això podria explicar, com a mínim en part -al marge de l'interès turístic i/o cultural dels visitants- que l'estada sigui de dos dies, per donar temps al tram final de l'acord, primer entre Montoro i el seu homòleg Jordi Cinca, i després amb la ratificació dels respectius caps.

Hom intueix que els governants espanyols hauran demanat, o com a mínim preguntat, dintre de la cortesia diplomàtica, sobre una possible reacció de protesta al carrer contra aquests visitants insòlits per part dels residents catalans i els andorrans originaris del principat veí, que passen dels 20.000 donada la situació al sud de la frontera, sobretot de les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol.

Tanmateix, costa d'imaginar una expressió pública i als carrers d'aquest malestar, i menys massiva, per l'habitual passivitat de la ciutadania envers d'aquesta mena de manifestacions, ni tan sols quan es tracta de grans col·lectius que mantenen reivindicacions tan teòricament esteses, i manifestades als mitjans, com les dels milers de funcionaris contra les retallades de drets, o pel primer de maig, quan es va renunciar a la convocatòria, en altres llocs tan massivament seguida, perquè amb prou feines van passar del mig centenar les persones concentrades davant la seu central del govern.

Tot esperant Rajoy, els casos indirectament relacionats amb intercanvis d'informació fiscal continuen on eren. La comissió rogatòria sobre les dades del Pujol, encara amb resposta negativa després que la jutgessa de Barcelona emetés la interlocutòria declarant que no troba «indicis raonables» de delictes diferents de l'evasió fiscal, a falta de proves i per molt que els pugui «intuir».

De la seva banda, l'alcalde de Barcelona Xavier Trias ha aconseguit, almenys, que la Batllia (jutjat, que no alcaldia) admeti a tràmit la petició, en aquest cas del denunciat aparentment en fals, d'un certificat que no té cap compte a cap entitat bancària del país. De moment, l'òrgan judicial ha tramés la demanda a l'Associació de bancs (ABA), amb el seu aval, tot i que sense gaires esperances que la decisió denegatòria pugui canviar, per l'obligació de secret, mentre duri.