Andorra obre el joc
Amb l'aprovació per majoria parlamentària absoluta i aclaparadora de la llei del joc, canvia radicalment el panorama d'aquests negocis al país dels Pirineus. Feia més de vint anys que estava pendent aquesta reforma legislativa profunda, amb un objectiu fonamental, la creació d'un casino, i un altre de molt important: normalitzar i regular les loteries i apostes estrangeres, d'un volum proporcionalment molt alt, que han sobreviscut i sobreviuen en una situació de tolerància al marge de la legalitat.
El casino l'han vist com a solució per sanejar l'economia andorrana i, fins i tot, finançar projectes tan ambiciosos com l'arribada del ferrocarril, des de la fi del segle XIX. El va revifar el primer govern Forné, abans d'arribar a la meitat del segle XX, però el seu grup parlamentari mateix el va descartar per no empitjorar la consideració aleshores de paradís fiscal de l'Estat en els àmbits internacionals.
Qui era portaveu d'aquell grup, i ara és el cap de Govern, Antoni Martí, explica que ara, que ja sembla consolidada la sortida de la llista d'aquests «paradisos», als països veïns i al conjunt de l'OCDE, ha arribat l'hora.
L'argumentació és feble, amb la que està caient sobre la imatge financera i fiscal andorranes, i quan es manté la imatge dels casinos com a «màquines de rentat de diner». Uns quants, veient el mdel d'aquests establiments a Espanya, i sobretot a França, ens temem que siguin un regne de les escurabutxaques, la modalitat que crea més ludopatia segons els experts i que atregui .amb el risc corresponent- molts més ciutadans propis que turistes. Finalment, amb el que va costar implantar la llei antitabac als llocs públics en un país fabricant i trurístic, la llei preveu una excepció, per permetri el fum als locals per jugar. El projecte, tanmateix, sembla que tirarà endavant, tot i els riscos, la discriminació i la dubtosa viabilitat dels grans beneficis desitjats.
Ben diferent és la legalització i regulació dels jocs i apostes foranis, que fins ara suposen un volum enorme, a escala, sense deixar ni un euro a les arques públiques i amb una sobrecàrrega, en molts dels casos, per als jugadors, amb l'excepció de les modalitats espanyoles amb suport informàtic, que ténen declarades com a seus pobles del proper Alt Urgell, davant els ulls grossos que fan els dos governs.
Els importadors de «loteria nacional», majoritàriament de la Bruixa d'or de Sort ?més ara, amb la grossa de Nadal- i els cupons dels cecs cobren als clients un deu per cent del valor oficial pel «transport».
Les bones relacions entre Martí i el seu homòleg espanyol, Mariano Rajoy, que ha anunciat una visita oficial a Andorra el 8 de gener, amb el gran regal de Reis sota el braça que és el conveni contra la doble imposició fiscal, i l mateixa llei, que prohibirà tots els jocs i apostes no autoritzats expressament, afavoreixen la solució, de manera que es pugui jugar legalment i, a més d'eliminar sobrepreus, quedi una part de beneficis al país receptor.
Aquests acords abastarien els jocs i loteries públics espanyols, l'ONCE, les franceses encapçalades per la PMU i loalitzades al Pas de la Casa -i les lottos catalanes, més que sigui per pura imatge, i no per benefics, com apuntava al seu moment el responsable a la Generalitat, Xavier Civit. En gairebé tots els casos, els beneficis quedarien per als industrials, estatals o privats, de banda i banda de la frontera.
L'element clarament diferenciador seria el benefici de les modalitats de l'organització dels cecs espanyols, amb una finalitat del tot benèfica, perquè aniria directament destinat als invidents i altres minusvàlids andorranes. Veurem si llei i negociacions aconsegueixen fer el cim en aquesta escalada que els estats veïns han fet fins ara impossible, perquè a ningú li agrada compartir uns ingressos que fins ara han pogut gaudir en la totalitat.
Escriu el teu comentari