Temporada alta d'Andorra

Amb el pont de la Puríssima, o de la Constitució espanyola, s'ha obert com cada any la temporada alta del turisme a Andorra. Amb dificultats per la manca de neu, saldada pel temporal el dia següent de la fi de l'operació tornada dels viatgers. Informativament, però, la temporada alta andorrana va començar fa dies als mitjans internacionals, sobretot als espanyols, i continua.

Un «turista» excepcional abans que acabi la primavera, i si compleix l'anunci, serà el cap del govern espanyol, Mariano Rajoy. Havia dit que arribaria a finals d'anys, però ho ha ajornat al gener. Preveu que sigui enllestit aleshores el conveni contra la doble imposició fiscal (CDI) que ha de facilitar les activitats econòmiques dels ciutadans de cada país a l'altre. Veurem, si amb la quantitat de residents catalans, la crida previsible de les autoritats locals arriba a evitar una rebuda hostil de part de la població resident al visitant, cas que la visita acaba fent-se realitat.

El CDI definitivament tancat, amb l'aprovació per l'Assemblea Nacional és el pactat amb França. Previ reconeixement per un dels diputats que l'acord suposa un sacrifici i dificultats afegides per a l'economia -sobretot la banca- andorrana i a la vegada una nova oportunitat de pal·liar el desequilibri entre les activitats econòmiques franceses i les espanyoles, aquestes gairebé monopolístiques.

Paral·lelament, la Unió Europea concretava una nova mesura fiscal, especialment d'intercanvi automàtic d'informació entre els 28, amb efectes reals des del 2017, mentre que els petits estats i Suïssa han fet oficial la voluntat d'incorporar-se a aquest sistema, amb tots els efectes pràctics, l'any següent.

Amb aquestes mesures, i el reconeixement que Andorra fa dies que ja no és cap paradís fiscal, a efectes de les llistes internacionals oficials, des de la muntanya sobta el seguit d'escàndols informatius al voltant de les petites restes d'avantatges i altres fets que continuen «plovent» als mitjans de comunicació.

La magistrada Mercè Pigem ha estat una de les víctimes. Va «baixar» per la frontera amb 9.500 euros en efectiu, el que no suposa cap delicte ni falta contemplat per la legislació espanyola, que permet traslladar sense declaració fins a 10.000. La germana, que l'acompanyava, es va «passar» una mica (en portava 10.360 perquè potser no va «caure» que també comptaven els diners de butxaca).

Sense cap delicte ni falta, però, la senyora Pigem va ser cridada a Madrid i «convidada», per no dir obligada, a dimitir del càrrec al Consell superior del poder judicial, ocupat a petició de CiU, en benefici del substitut Antonio Álvarez Bulla, proposat pel PP i imputat d'un suposat delicte de falsificació, del qual el van «desimputar» en temps rècord.

El bicampió mundial de motociclisme, Marc Márquez -i aviat el germà petit, campió de la cilindrada petita- són els «penúltims» assenyalats per la decissió d'adquirir la residència oficial a territori andorrà.

Després s'ha publicat que Marc ja es va queixar al president Rajoy que la hisenda espanyol, a es quedava amb més de la meitat dels seus guanys legítims (el 56 per cent) i que si no ho evitava, marxaria del país com, d'altra banda, han fet tants esportistes que han traslladat el domicili no a un lloc tan proper a Cervera, sinó a Montecarlo o Suïssa, per esmentar altres dos refugis habituals.

I encara cal afegir a la llista de «noticiables» en relació al coprincipat l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias. Acusat, sembla que en fals, d'evasor de cabdals a Suïssa i, després, a Andorra, va obtenir amb rapidesa un certificat de la unió de bancs helvètics on es demostrava que mai no havia tingut cap compte en ninguna de les entitats financeres concernides.

Va demanar el mateix a la banca andorrana, però l'obligació de secret encara vigent, va fer que el conjunt d'aquestes entitats li neguessin el document. Ara, l'alcalde de la capital catalana ha recorregut a la batllia (jutjat) aquesta negativa, amb escasses perspectives d'èxit. I així, el que pot ser una eina a favor de la família Pujol, per possible eliminació de proves, esdevé un revés injust per a Trias. I és que mai plou, ni neva, a gust de tothom.