2018, any clau per a Andorra

Els «casos Pujol» perden força pel que fa a les proves-dades bancàries demanades a la justícia andorrana. A més de les limitacions de la legislació del petit Principat, la jutgessa que ha rebut la comanda del magistrat Ruz de l'Audiència Nacional deia recentment que el llistat de suposats dipòsits dels membres de la família seria un «pantallazo» d'ordinador, amb contingut fals, perquè no hi ha cap entitat financera de l'Estat pirinenc que posi els noms dels titulars al costat dels números de compte, per l'obligació de respectar-ne el secret.

És clar que les limitacions no sempre afavoreixen a tots. La petició de l'alcalde Trías d'un document semblant a la de la Unió de Bancs Suïssos, per certificar que ell no en té cap, de compte a les valls andorranes, i demostrar així potser fefaentment i definitiva la falsedat de les acusacions vesades contra ell, ensopega amb el mateix obstacle, en forma de dubte inicial, sobre la viabilitat d'emetre aital testimoni.

Mentrestant, la Banca Privada (BPA) l'entitat suposadament dipositària dels fons de l'ex president i família, ha rebut una petita compensació al desprestigi adquirit: Banco Madrid, la seva filial espanyola, ha estat reconegut per la britànica Global banking and finance review con la millor entitat de gestió de patrimonis i actius financers d'Espanya aquest 2014. Unes gestions que, realitzades a territori propi, i sota la legislació de l'Estat espanyol, no haurien de tenir cap taca ni merèixer cap retret en matèria fiscal ni d'altres normes aplicables.

En coincidència amb aquest cop de màrqueting, la comissió d'afers estrangers de l'Assemblea nacional francesa ha aprovat el tractat bilateral contra la doble imposició amb Andorra (CDI), sense esmenes. Resta únicament el tràmit de ratificació per la mateixa cambra en sessió plenària. Aquests tràmits han retardat uns mesos, i res més, han retardat un acord que fa temps es va anunciar i es va donar per fet, però que encara, per a sorpresa de molts andorrans, encara no era vigent.

L'acord equivalent amb Espanya, després de sengles entrevistes entre els caps de govern, Martí i Rajoy, i entre els ministres competents, Cinca i Montoro, està més «verd». Ambdues parts van coincidir que està a punt de tancar-se «a nivell tècnic», però resten «serrells» i després ha de passar per les aprovacions dels governs i dels parlamenta.

El president de l'executiu espanyol va anunciar, en aquells moments, que faria la primera visita a Andorra d'un titular d'aquest càrrec, abans que acabés l'any, sens dubte amb la intenció de portar el «regal» del CDI, tan esperat pels emprenedors andorrans per poder treballar a Espanya sense la sobrecàrrega fiscal que fins ara els impedeix competir. Falta per veure, si ja tan a prop del Cap d'any, sense el conveni tancat, almenys políticament, i amb tot el que està plovent a sobre del titular de l'executiu espanyol, podrà, per molt que vulgui, complir el compromís amb la possibilitat d'exposar-se a expressions de rebuig d'una societat plegada de residents catalans i de nacionalitzats del Principat veí, que han promogut l'establiment al territori d'una delegació de l'Assemblea nacional catalana i han organitzat la «votació» sobre el terreny del 9-N.

Més enllà de tot plegat, els tres grups que configuren l'actual Consell General -parlament nacional- andorrà, han donat suport explícit a l'intercanvi automàtic d'informació fiscal amb la Unió Europea, per a la data demanada per Brussel·les del 2018. Sens dubte, l'any clau per a una plaça financera que, cal esperar, hagi vist anul·lat l'efecte dels escàndols recents i pugui aplicar -això sí, amb tota la prudència- la dita espanyola de «feta la llei, feta la trampa».