Andorra, el món en petit

Els andorrans sempre s'han mostrat orgullosos del gresol que és per la diversitat d'orígens de la gent que hi viu, de la pràctica totalitat d'Europa i, com a mínim, de quatre continents. Amb la globalització, i amb la relació amb la URE, ara viu també fenòmens poc habituals o insòlits, comuns a les societats occidentals.

Per primera vegada des de la que van fer els obrers catalans de CNT i FAI vinguts de Catalunya el 1933, treballadors organitzats de sectors públics -duanes i educació- van anar a vagues efectives. El cap de Govern va felicitar els duaners i es va congratular perquè aquest dret reconegut a la Constitució s'hagi fet efectiu, tot i la manca de regulació legal. Veurem si pensa el mateix dijous, quan el zel dels duaners s'estengui, enlloc de dues hores, a tota la jornada d'embussos a la frontera.

Un altre aspecte generalitzat a la vista són les «retallades» en la salut pública, no de mitjans, sinó de la cobertura econòmica de les atencions als ciutadans per part de la Caixa de Seguretat Social (CASS), davant un dèficit que es fa ja absolutament insostenible.

Un tercer aspecte és la demanda europea de intercanvi automàtic d'informació fiscal i financera. De l'actual sistema que limita aquests intercanvis als demanats per a via judicial i davant indicis de procedència il·lícita dels fons dipositats per estrangers, s'hauria de passar a un lliurament espontani de les dades d'estrangers i residents d'altres nacionalitats amb comptes als bancs.

Acceptat el principi, després que ho fes també Suïssa i la resta de microestats del continent, la informació es voldria efectiva i plena a partir del proper any 2018. Tanmateix, la resistència continua, amb un intent d'ajornament -que no de negativa- per les dificultats tècniques derivades del volum de la matèria a processar i per la competència que poden mantenir altres places financeres, entre les que s'esmenten concretament Hong Kong i Singapur.

Tot això, i la continuïtat dels procediments dels «casos Pujol». El Diari d'Andorra ha reproduït documents jurídics, fins ara esmentats, però mai abans coneguts literalment; d'una banda, la relació atribuïda a la policia espanyola d'un total d'onze assentaments de l'expresident i membres de la família, entre els anys 2010 i 2011, en comptes bancaris andorrans o hi figura també un del petit dels fills, Oleguer, per poc més de 800.000 euros. D'altra, la petició formal enviada per la batlle (jutgessa) Maria Àngels Moreno al magistrat de Audiència Nacional on reclama, abans de decidir sobre el lliurament de les dades demanades des de Madrid, les dates en què van ser aportats els documents que justifiquen les acusacions, i els respectius continguts.

Concretament, si existeix a la instrucció un document procedent amb informació d'algun banc andorrà, el que pot figurar, procedent de la policia espanyola, referit a dades de bancs d'Andorra en general i de la Banca Privada (BPA) en particular i, finalment, si les informacions procedeixen de la premsa escrita, o ja constaven, aconseguides per altres mitjans, abans de les publicacions.

Suïssa ja va denegar informacions demanades sobre els Pujol. Andorra va pel mateix camí, com es pot veure amb aquesta actuació judicial, si Espanya no aporta indicis amb credibilitat que els implicats han adquirit els capitals mitjançant delictes -relacionats amb la corrupció- diferents de l'evasió de divises per evitar la fiscalitat, fets que no figuren al codi penal andorrà, i en cas de lliurament de les dades, que no es puguin fer servir per a la persecució de suposats delictes fiscals.

En contrast amb una trajectòria al compàs de les societats europees, i occidentals en general, el nacionalisme, en forma de zel per mantenir de la sobirania pròpia quotes màximes de sobirania es manté immutable al petit país pirinenc.