Justícia andorrana i aliat insòlit
Els "casos Pujol", arran de les demandes de informació de diverses instàncies espanyoles, continuen el seu curs davant la justícia andorrana amb escasses novetats. Pel que fa al fill gran de l'ex president i l'exdona, Mercè Gironès, la fiscalia ha informat la batlle (jutgessa) a favor de l'enviament dels moviments de comptes a la Banca Privada (BPA).
No passa el mateix respecte la petició del magistrat de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, respecte del pare, Jordi Pujol i Soley i els fills. En aquest cas, el magistrat espanyol no ha imputat encara cap dels membres de la família per algun delicte relacionat amb la corrupció política, com ara suborn o tràfic d'influències i es torna a repetir que l'evasió de capitals no és delicte al principat pirinenc, per la qual cosa les dades que puguin enviar les diverses jutgesses no poden ser utilitzades com a prova de delicte fiscal.
Tot i que la instrucció espanyola continua oberta, provisionalment queda supeditat l'enviament de qualsevol dada a un «complement d'informació», figura que s'empra també, i habitualment, en les peticions d'extradició de reus quan el país on es troba la persona implicada no veu clars els indicis de delicte atribuïts.
Per contra, el Tribunal Superior (màxima instància ordinària a Andorra) ha revocat una sentència de la batllia (primera instància) que denegava el lliurament a França de les dades sobre el suposat frau fiscal d'una empresa de l'Estat veí perquè la societat «no tenia radicació oficial» en territori francès i no havia estat prèviament «objecte d'inspecció ni investigació» per las autoritats del país demandant.
El Superior troba que la petició s'ajusta a la llei, i s'ha de complimentar. Cal recordar que ja es va aprovar, subscriure, i és vigent el tractat bilateral franco-andorrà contra la doble imposició fiscal (CDI), que no recull el compromís d'un intercanvi «automàtic» d'aquesta mena d'informacions, però sí els mateixos efectes quan la petició es raonada, encara que no hagi estat tramitada per òrgans judicials francesos, amb indicis de delictes, com persisteix estat condició en el cas espanyol.
El Diari d'Andorra informava ahir que les negociacions del CDI amb Espanya han estat tancades la setmana passada «en un 95 per cent» per les delegacions de tècnics que encapçalen els respectius ambaixadors, Jaume Gaytan (d'Andorra a Madrid) i Manuel Montobbio de Balanzó (d'Espanya a Andorra la Vella).
Segons la informació, resten pendents per a la tercera (i es preveu definitiva) fase tècnica de negociació uns «serrells» que, ni més ni menys corresponen al aspecte clau per als interessos espanyols, que és l'intercanvi d'informació.
Durant les entrevistes mantingudes, primer pels caps de Govern, Rajoy i Martí a La Moncloa (pocs dies després d'esclatar els «casos Pujol» al Principat, i després dels ministres Montoro i Cinca, el primer va admetre que l'intercanvi d'informació no fos «automàtic», però que el mecanisme seria igual al pactat a França, és a dir «semiautomàtic», mentre la UE no aconsegueixi que es comprometin a l'automatisme la gran majoria d'Estats, inclosos els petits europeus, Suïssa i Luxemburg, entre d'altres.
I vet aquí que, de sobte, un parlamentari europeu escollit per França clama en una intervenció a la cambra d'Estrasburg: «La Unió Europea no ha de confondre Andorra amb aquesta màfia que utilitza el petit Estat, sense ser originària», referint-se al «cas Pujol» i amb una demanda d'informació de l'eurodiputat sobre el posicionament europeu sobre l'afer «ara que s'estan obrint negociacions importants entre la UE i Andorra».
L'eurodiputat es desfeia en elogis cap a Andorra,, «un dels pobles més antics d'Europa, que ha donat grans serveis humanitaris entre guerres i que està particularment unit a França» i és «una de les víctimes col·laterals d'aquest escàndol financer, econòmic i polític, tenint en compte que s'ha fet públic en el moment en què el país ha d'iniciar les converses per a un acord d'associació amb la Unió Europea».
I continua amb l'argumentació tot insistint que «el Principat és encara jove democràticament, reconegut com a tal des del 1993, que està sent víctima de poders de tipus mafiós que tenen mitjans superiors a la seva capacitat de reacció sense que no es pugui establir si les seves estructures administratives i econòmiques estan afectades per una corrupció activa».
Aquest discurs s'ha conegut molts pocs dies després que les autoritats franceses tanquessin el servei d'autobús entre l'Ospitalet i el Pas de la Casa -els dos pobles més propers de banda i banda de la frontera- per acabar amb el contraban (de tabac i alcohol, sobretot) dels usuaris de les comarques veïnes de l'Estat del nord, i també perquè, lliures de controls d'alcoholèmia i passats de copes, causaven alteracions de l'ordre; la darrera, l'agressió a un duaner.
Llàstima que l'eurodiputat en qüestió, Louis Aliot, nascut a Tolosa de Llenguadoc i amb vincles a l'Ospitalet no pertanyi a cap dels grups majoritaris a l'europarlament, ni el popular ni el social-demòcrata, sinó que és membre de l'ultradretà Front National. Tot i que mai no es pot dir mai, i les enquestes mostren un apropament de la líder d'aquest partit, la filla Le Pen, a la presidència de França i, automàticament, al coprincipat d'Andorra.
Escriu el teu comentari