Andorra, més enllà dels casos Pujol

Els casos, que són tres i poden ser quatre, dels comptes de membres de la família de l'ex president Jordi Pujol a Andorra continuen oberts sense grans novetats al país pirinenc. Son tres, que instrueixen sengles batlles (jutgesses de primera instància i instrucció). María Ángeles Moreno examina la petició de les dades per part del magistrat Ruz, de l'Audiència Nacional espanyola, i el recurs contra aquesta demanda de Jordi Pujol Ferrusola i la seva exdona, Mercè Gironès.

Núria Garcia Vidal ocupa la part corresponent a la investigació iniciada pel jutjat nombre 31 de Barcelona. Finalment, una altra de les titulars, Canòlich Mingorance, examina la querella dels Pujol contra el suposat delicte de revelació de secret bancari, sense acusat nominal, contra qui va facilitar les dades dels comptes a Espanya.

Als tres es pot afegir una cambra, promogut per la CUP, contra qui durant 21 anys va ser l'agregat de seguretat en l'ambaixada d'Espanya a Andorra, el tinent coronel de la guàrdia civil José Matas Zapata (jubilat l'any 2000), al que acusen de ser el gestor de la "xarxa organitzada" d'evasió de divises al país.

Jordi Pujol (fill) alertava fa pocs dies que el lliurament formal i oficial de les dades demanades per Espanya crearia el precedent i obriria la porta a accedir a qualsevol altra petició similar, basada únicament en sospites. Això és, exactament, el que Espanya i la UE estan demanant en les negociacions bilaterals amb el petit principat, quan parlen de intercanvi d'informació automàtic, i que ja s'ha acceptat a les valls pirinenques com a principi, quan la mesura sigui general, com a tots els petits estats europeus, Suïssa, i Luxemburg, entre d'altres, per no quedar en posició d'inferioritat.

Membres de l'staff d'un dels bancs més grans d'Andorra reconeixien en una conversa la setmana passada que aquest cas ja ha perjudicat el sector financer andorrà, acabi com acabi.

Pel que fa a l'aproximació a l'Europa Unida, un estudi de la consultora KPMG, encomanada per l'Associació de bancs andorrans (ABA) descrivia greus inconvenients per a la competitivitat andorrana, que es perdria considerablement en la mateixa banca, el tabac i els monopolis (públics) subsistents de telecomunicacions i producció energètica. Aquest informe ha estat desqualificat i rebatut pel govern, i per l'excap del govern d'esquerres, Jaume Bartumeu.

Paral·lelament, dirigents del Partit Liberal andorrà (el més conservador) i altres polítics, preparen una candidatura pròpia, separada de l'actual coalició de govern, per a les eleccions del proper any, amb la supressió de l'IRPF com un dels punts fonamentals del programa.

Aquesta decisió suposaria una volta enrere en els avanços cap a una nova i més estreta relació amb Brussel·les, mentre la presentació d'un "Podemos" andorrà podria emergir amb força per l'altre extrem, alleujant els efectes de ruptura i dispersió del Partit socialdemòcrata. Amb tot, i fins ara, molt pocs creuen que la pèrdua de suport dels Demòcrates del cap de l'executiu, Toni Martí, (DÓNA) sigui tanta com perquè perdin la majoria en el Consell general.

Paral·lelament, Andbank publicitaba la compra i assumpció de la part de clients privats de l'espanyol Inversis Banc, mentre que les operacions amb clients institucionals les manté Inversis, conservant el nom. Amb aquesta adquisició i summa a la marca, el banc andorrà es considera ja el primer al seu país en gestió de fons de clients, que eleva a 15.000 milions d'euros, una xifra molt important a escala, però gens comparable en termes absoluts en la de qualsevol banc mitjà espanyol.

I a tot això s'ha afegit Standard & Poor's, rebaixant la qualificació de la solvència andorrana a llarg termini en un grau, d'AA a BBB +, precisament pels efectes de l'expansió bancària en l'exterior, però eleva la perspectiva de millora de l'economia en general del país, de "negativa" a "positiva", dins del mateix nivell (a-2).

Fe d'errates

Una transcripció del darrer article publicat a Catalunyapress per aquest autor i sobre la mateixa matèria publicat a Catalunyapress, reproduït en espanyol en un altre mità virtual, traduïa reiteradament "batlle" per "alcaldessa", quan en realitat és, com es deia d'entrada, es repeteix avui, i recull el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans com a accepció pròpia d'Andorra, el (o la) equivalent a jutge de primera instància i instrucció. Són, en canvi atribuïbles a l'origen, el canvi de nom de Marina, filla petita del ex president a "Maria", per una errada mecànica de teclatge, i també haver fet a l'advocat Jean-Michel Rascagnères representant dels periodistes Ricard Poy i Toni Solanelles, actualment director i subdirector del Diari d'Andorra, en les demandes contra la violació del secret de les comunicacions telefòniques, quan només va actuar en el cas del primer dels esmentats.